Anar al contingut

Tristán de Falca

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Tristán de Falca
Per a l'explorador portugués vore Tristão dona Cunha.

Tristán de Falca (en anglés: Tristan dona Cunha)[1][2] és un archipèlec britànic compost per vàries illes: una major, en el mateix nom, i les deshabitades Inaccessible i Rossinyol, en l'Atlàntic sur. Junt en l'illa de Diego Álvarez, tot el territori es constituïx com una dependència de l'illa de Santa Elena, el lloc habitat més propenc, situat a 2173 km al nort. L'accés a l'illa principal és molt complicat, per la seua lluntea i a que està rodejada per penya-segats de més de 600 metros d'altitut. Tristán de Falca és el lloc habitat més remot (és dir, més alluntat de qualsevol atre lloc habitat) de la Terra.[3] L'illa té una població de menys de 270 persones i, com a tal, està inscrit en el llibre Guinness dels Récorts.[4]

Història

[editar | editar còdic]
Tristán de Falca, vista des de la mar

Descoberta en 1506 pel navegant portugués que li va donar el seu nom, Tristão dona Cunha, va escomençar a estar habitada de manera estable a principis de el XIX, quan va ser anexada per la Corona britànica en 1816. Llavors, els britànics no volien que l'archipèlec fora utilisat pels francesos com a base per a intentar portar a terme una operació de rescat de Napoleón, confinat en l'illa de Santa Elena.[5] Des de llavors ha mantingut una població estable d'uns 280 habitants en el seu assentament d'Edimburc de les Sèt Mars, cridat aixina en honor a la visita que va fer el Príncip Alfredo, Duc d'Edimburc, en 1867, en el seu regrés al món.

Entre els sigles XVII i XVIII, els governs francesos i neerlandesos, aixina com la Companyia Britànica de les Índies Orientals, varen considerar prendre possessió de l'illa pero varen desistir dels seus encabotament ya que no posseïa zones apropiades per a atracar. L'illa va ser més alvance usada com a base temporal per als balleneros i caçadors de focas, principalment provinents d'Estats Units. D'allí varen aplegar els primers colon a principis de el XIX. En 1876, el govern britànic la va declarar formalment partix del Imperi britànic i en 1938 l'illa va ser considerada dependència de l'illa de Santa Elena.


En 1961, una erupció volcànica va provocar l'evacuació de la població al Regne Unit, a la localitat de Calshot. Allí varen tindre que soportar un dels pijors hiverns britànics i noves malaltiaés per als que no estaven preparats. Alguns de més edat varen morir i uns atres es varen quedar, pero la major part va retornar en 1963. En aplegar a les seues cases, varen observar cóm l'assentament principal de l'illa es trobava afectat per l'erupció, i que s'havien produït alguns saquejos per part de pirates. Els goss domèstics, abandonats a la seua sòrt, havien donat caça a totes les ovellas.

Un cicló extratropical va alcançar l'illa el 21 de maig de 2001, causant danys parcials i arrancant algunes teulades. En febrer de 2008 va haver un incendi en la fàbrica de peix, lo que va tindre una gran repercussió econòmica. En novembre de 2011 el barco Puma's Mar Mostro, de la Volvo Ocean Race, va aplegar a l'illa despuix de trencar-se el seu màstil en la primera etapa entre Alacant i Ciutat de la Veta. Este acontenyiment va traure de l'anonimat a l'archipèlec en la prensa internacional.

Va ser citada, entre uns atres, en La narració d'Arthur Gordon Pym, d'Edgar Allan Poe; en Un capità de quinze anys, de Juliol Verne, la primera volta que divisen terra al final del seu llarc viage; en La esfinge dels gèls; i en Els fills del capità Grant, del mateix autor, en a on se li dedica el segon capítul del segon volum; no sense oblidar una menció en L'illa misteriosa, vinculada a la novela anteriorment dita. Varis capítuls de la novela El rei de l'aire, d'Emilio Salgari, transcorren en l'illot Inaccessible, pertanyent a l'archipèlec.

En abril de 2026, la travessia d'expedició MV Hondius va hacer en l'illa durant un brot de hantavirus de la variant andina que ya havia causat tres morts a bordo. En Tristán va desembarcar per a quedar-se l'antic cap de policia Conrad Glass, qui poc despuix va ser hospitalisat com a cas sospitós; al mateix temps, varen embarcar els descendents dels mariners italians de 1892, Paul i Geraldine Repetto junt a la seua filla Katie, els qui varen quedar confinats preventivament durant 45 dies en l'illa de Santa Elena. El succés va obligar a les autoritats britàniques a enviar suministraments mèdics i paracaigudistes militars a la remota illa.[6]

Geografia

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Geografia de l'illa Tristán de Falca.
Vista satelital de l'illa principal, Tristán de Falca.
Vista de l'illa de Diego Álvarez.

Tristán de Falca està situada en mitat del Atlàntic sur, a 3360 km de Sudamérica i a 2816 km de Suràfrica. El territori habitat més propenc és una atra illa, Santa Elena, a 2161 km al nort. L'illa principal, d'uns 98 km², té un relleu molt montanyós pel seu orige volcàico, pero existix una zona plana en la costa nort-occidental, denominada The Hillpiece, lloc a on es troba Edimburc de les Sèt Mars. El pico més alt és el pico de la Reina María, un volcà de 2062 m d'altura, que està situat en el centre de l'illa principal, en freqüents precipitacions de neu durant l'hivern. També és la montanya més alta de l'Atlàntic Sur. El clima és del tipo marí subtropical, en menuts canvis de temperatura entre l'hivern i l'estiu. l'illa Inaccessible (10 km²) i l'illa del Rossinyol (2 km²), estan situades 35 km al suroest de Tristán de Falca, mentres que l'illa de Diego Álvarez (també coneguda com Gonçalo Álvares o Gough) es troba més alluntada, a uns 395 km al surest de Tristán. El 40 % del territori de l'archipèlec està protegit com reserva de la naturalea i alguns dels illots estan declarats com Patrimoni de la Humanitat. L'archipèlec forma part d'una ecorregió denominada praderia i xara de les illes Tristán de Falca i Diego Álvarez.

Geologia

[editar | editar còdic]

Tristán, junt en les seues illes veïnes, es troba a uns 400 km a l'est de la Dorsal de l'Atlàntic Mig. L'activitat volcànica no està relacionada en la Dorsal de l'Atlàntic Mig; més be, es deu a un punt calent.[7] L'empinat con central (The Peak) està compost predominantment per depòsits piroclásticos erupcionados des del fumeral central. Els penya-segats de Base i Main estan composts principalment per primes colades de llava basáltica, comunament separades per primes capes piroclásticas.

Hi ha més de 30 cons de cendra en els flancs del volcà principal, molts dels quals han produït chicotetes colades de lava. L'erupció d'octubre de 1961 va ser precedida per eixams sísmics i caigudes de roques dels penya-segats principals, després la lava erupcionó en la planura immediatament a l'est de l'assentament. El montícul de lava creixent es va trencar i les colades de lava erupcionaron cap a la costa. A mida que l'erupció va disminuir, va créixer una cúpula de lava allargada que va sagellar el fumeral.

l'Illa Inaccessible, 35 km al suroest de Tristán, és el vestigi d'un con volcànic més antic. La major part de l'illa està composta per colades de lava basáltica, pero la partix suroest d'Inaccessible té numeroses cúpules i colades de traquita. L'Illa Nightingale, i les propenques Illes Middle i Stoltenhoff, estan a 34 km al sur-suroest de Tristán. Nightingale està composta principalment per cúpules i colades de traquita, en alguns depòsits piroclásticos. l'Illa Middle està completament composta per depòsits piroclásticos (intrusions de dics), mentres que l'Illa Stoltenhoff està completament composta per traquita.

L'illa està ubicada en l'Anomalia de l'Atlàntic Sur, un àrea de la Terra en un camp magnètic anormalment dèbil. El 14 de novembre de 2008 es va inaugurar un observatori geomagnètic en l'illa com a part d'una empresa conjunta entre l'Institut Meteorològic Danés i DTU Space.[8]


Tristán de Falca té dos volcans: el Pico de la Reina María en l'illa principal i el Pico Edimburc en l'Illa Gough. El Pico de la Reina María (37°6′42″S 12°17′19″O) té una altura de 2.062 m (6.765 peus) i permaneix actiu, en la seua última erupció reportada en 1961. El Pico Edimburc (40°18′33″S 9°56′48″O) té una altura de 902 m (2.959 peus) i es classifica com a extint.[9][10]

Les roques volcàniques van des de basanita ankaramítica fins a tefrita i fonolita,[11] i algunes tenen composicions ultrapotásicas, la qual cosa és inusual per a roques que erupcionaron prop de la Dorsal de l'Atlàntic Mig. Són un eixemple del pol EM1 en compilació de composicions isotòpiques de roques derivades del mant.[12] La composició inusual s'explica per la presència de material enriquit en la font de la ploma, ya siguen sediment reciclats o litosfera metasomatizada.

L'orige de les illes s'atribuïx comunament a la fusió parcial en una ploma mantélica. Les illes estan ubicades en l'extrem occidental de la Dorsal Walvis, que les unix a la gran província ígnea de Etendeka. Esta associació ha segut citada com un eixemple de l'hipòtesis del cap i la coa de la ploma,[12] pero les característiques geoquímicas de les lava de Tristán diferixen de les de la província d'Etendeka, lo que sugerix que la ploma era heterogénea.

Clima

[editar | editar còdic]

l'archipèlec té un clima humit. El sistema Koppen ho classifica en temperatures templades. La llum del sol és prou llimitada pels persistents vents de l'oest. Per la classificació "Trewartha", Tristán de Falca té un clima humit subtropical. El número de dies plujosos és comparable al de les illes Aleutianas.


Demografia

[editar | editar còdic]
L'assentament d'Edimburc de les Sèt Mars és considerat el lloc habitat més aïllat del món.


Les especials característiques demogràfiques dels seus habitants, pel seu aïllament i l'elevada endogàmia, fan que l'estudi de la població de l'illa siga molt interessant.[13] Encara que alguns jóvens de Tristán de Falca es marchen de l'illa en busca de parella, els matrimonis entre els propis habitants són la regla, i fan que solament hi haja nou llinages diferents en l'illa: Collins, Glass, Green, Facen, Laverello, Repetto, Rogers, Squibb i Swain, repartits en huitanta famílies,[14] lo que ha propiciat un perfil genètic en una major freqüència de determinades patologies, com l'asma i el glaucoma.[15] No obstant, atres malalties comunes en el restant del món, com els refredats, no existixen llevat com a conseqüència de la visita d'algun barco. En l'illa es consumix un número prou elevat de botelles de whisky. En 1993 i 1994, cada individu va beure l'equivalent a casi cinquanta litros de whisky de mija per any.[16]

Actualment existix en l'assentament d'Edimburc de les Sèt Mars una tenda de ultramarinos, una emissora local de radi, un café (The Cafe of Tristan), un pub (The Albatros Bar), un videoclub, un camp de fútbol, un atre de gòlf, una piscina i una pista de tenis. Els habitants també posseïxen un centre comunitari de reunió. La conexió en el món exterior es manté a través d'un teléfon/fax via satèlit, situat en l'oficina del administrador, pero últimament s'està millorant la conexió a Internet.[17] No hi ha aeroport i solament es pot aplegar al port en barco. L'arribada anual del buc RMS Saint Helena du en si nous productes, com a medicines, llibres, vídeos, revistes i correu. També existix en Sandy Point una granja, que es va habitar de forma temporal en els anys cinquanta i huitanta, quan es va necessitar cobrir una demanda de fusta i diferents tipos de fruta que no es podien obtindre en atres llocs de l'illa, ya que en esta zona, més al este, es goja d'un clima més calorós. Per a les urgències sanitàries més complicades es trasllada als malalts fins a un hospital en Ciutat de la Veta, encara que mèdics de capçalera, dentistes i atres especialistes fan llargues estàncies durant dies per a comprovar la salut de la població.

Iglésia catòlica de Sant Josep.

Idioma

[editar | editar còdic]

L'aïllament de Tristán de Falca ha dut al desenroll del seu propi dialecte de l'anglés. En l'escritura popular, ha segut descrit per l'escritor Simon Winchester com "una amalgama sonora dels comtats d'orige i l'idioma del sigle XIX, gerga del afrikaans i l'italià".[18][19]

Religió

[editar | editar còdic]

La religió principal entre la seua població és el cristianisme, i les úniques denominacions d'importància en la regió són l'Iglésia anglicana i l'Iglésia catòlica. La població catòlica de l'illa és atesa per la Missió Sui Iuris de Santa Elena, la Isla Ascensión i Tristán de Falca, que administra la Prefectura apostólica de les Illes Malvines.

Govern i política

[editar | editar còdic]

No hi ha partits polítics ni sindicats en Tristán de Falca. El poder eixecutiu recau en el Rei, que està representat en el territori pel governador de Santa Elena.[20] Ya que el governador residix permanentment en Santa Elena, es designa a un administrador per a que ho represente en les illes. L'Administrador és un funcionari de carrera del Ministeri de Relacions Exteriors, seleccionat per Londres, que actua com cap de govern local i rep assessorament del Consell Insular de Tristán de Falca. Des de 1998, cada Administrador ha complit un mandat de tres anys (que comença en setembre, a l'arribada del buc d'abastiment des de Ciutat de la Veta). Sean Burns va començar un segon mandat com a Administrador en novembre de 2016.

L'Administrador i el Consell Insular treballen des de l'Edifici del Govern, que és l'únic edifici de dos plantes de l'illa. L'edifici es denomina a voltes "Whitehall" o "Edifici H'admin" i en ell es troben l'Oficina de l'Administrador, el Departament del Tesor, les oficines d'administració i la Cambra del Consell, a on se celebren les reunions del Consell Insular. La llabor policial està a càrrec d'un inspector de policia a temps complet i tres agents especials. Tristán de Falca té certa llegislació pròpia, pero la llei de Santa Elena s'aplica en general en la mida en que no siga incompatible en la llegislació local, sempre i quan siga adequada per a les circumstàncies locals i en subjecció a les modificacions que les circumstàncies locals facen necessàries.[21]

Cap de l'illa

[editar | editar còdic]

El Consell Insular es compon de huit membres elegits i tres designats, que eixerciten un mandat de tres anys que comença en febrer o març. Se celebra una votació separada pero simultànea per a elegir al Cap de l'illa, que és el líder polític de la comunitat. James Glass va ser elegit per al càrrec en març de 2019, retornant despuix de setze anys per a començar un quart mandat récort en el càrrec.[22]

Economia

[editar | editar còdic]

El començ de l'indústria de la langostacita requerida en 1950 va fer florir l'empobrida economia existent, que va passar de ser de subsistència a una economia de mercat, encara que l'agricultura seguix sent la principal ocupació dels isleños junt en la peixca. Tota la terra és de propietat comunitària i el número de caps de ganado està estrictament controlat per a preservar les pastures i previndre que existixquen famílies en millor posició econòmica que unes atres. No es permet tampoc la compra de terres o l'assentament de persones de fòra de Tristán de Falca. La venda de sagells, principalment a coleccionistes, també aporta uns ingressos considerables.[23]

Encara que siga una dependència de Santa Elena, no s'usa la moneda local d'eixa illa, la lliura de Santa Elena, sino que s'utilisa la mateixa que en el Regne Unit, la lliura esterlina. Com la majoria dels territoris britànics d'ultramar, mai va formar part de l'Unió Europea, sino que va ser membre de l'Associació de Països i Territoris d'Ultramar de l'Unió Europea.[24]

Cultura

[editar | editar còdic]

Mijos de comunicació

[editar | editar còdic]

La televisió local va començar en 1984 usant programació gravada els dimarts, dijous i dumenges de nit.[25] La televisió en directe no va aplegar a l'illa fins a 2001, en l'introducció del Servici de Radiodifusió de les Forces Britàniques, que ara proporciona BBC One, BBC Two, Canal 4, ITV i BFBS Extra, retransmesos als isleños a través de transmissors locals. Recentment el servici va ser actualisat a digital, la majoria de les pantalles de TV són modernes mentres que alguns equips antics de CRT encara estan en us i hi ha a lo manco un televisor per casa. BFBS Radi 2 és l'estació de ràdio local disponible. El govern de l'illa i l'Associació de Tristán de Falca, que la manté des del Regne Unit, mantenen un lloc web oficial. Cada semana es produïx un bolletí comunitari, cridat Village Voice.

Festivitats

[editar | editar còdic]

L'illa té un descans anual del treball del govern i de les fàbriques que comença abans de Nadal i dura tres semanes. El començ de la festa, cridat Dia de la Ruptura, se sol marcar en events especials i celebracions.[26]

Àrees protegides

[editar | editar còdic]

En 2021, Tristán de Falca declara protegida la totalitat de la seua Zona Econòmica Exclusiva (EEZ), que cobrix uns 750.000 km2. La gran majoria, el 91 % és zona marina protegida a on es prohibix qualsevol tipo d'extracció. La diversitat d'ecosistemes inclou des de costes rocoses i boscs de kelp a vastes extensions oceàniques i monts submarins. La convergència de corrents i a l'ascens de les aigües per l'orografia submarina, ho convertix un punt d'alta biodiversitat molt productiu. El 80 % de la zona protegida té més de 3000 m de profunditat i la seua variada topografia alberga numerosos peixos mesopelágicos, corals d'aigua freda i esponges. També està en mig d'una ruta migratòria per a moltes espècies de mamífers marins, taburons i peixos pelágicos. Tota la zona EEZ va ser declarada santuari de ballenes en 2021.[27]


En els hàbitats costers, abunden les algues i les esponges, en un 25 % de les algues de caràcter endèmic. Aixina mateix, l'archipèlec servix de lloc d'crío per a 25 espècies d'aus marines i té la major població del món de pingüí saltarrocas norteño, pardela capirotada i albatros fumat.[28]

En giner de 2026, 82 països ratifiquen el Tractat d'Alta Mar, que propon huit regions marines com a zones protegides absolutes, entre elles la dorsal de Walvis, una cadena montanyosa submarina de més de 3000 km que passa a 100 km de l'archipèlec Tristan de Falca, dins de la seua àrea protegida.[29]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Jeremiah, Sampson (2020-08-10). Tristan Dona Cunha Island, Historical Profile: The People and Culture (en en), Blurb, Incorporated. ISBN 978-1-715-30524-6.
  2. ↑ Agency, Central Intelligence (2022-06-21). CIA World Factbook 2022-2023 (en en), Simon and Schuster. ISBN 978-1-5107-7119-2.
  3. ↑ «Tristán de Falca: el lloc habitat més inaccessible del món». Consultat el 2 de maig de 2021.
  4. ↑ El veí més propenc, a 2.500 quilómetros
  5. ↑ Rassnueel, Edmund (1837). Embassy to the Eastern Courts of Cochin-China, Siam, and Muscat, Nova York: Harper & Brothers, p. 33.
  6. ↑ Luigi Benedicto Borges. «La epopeya dels Repetto, els primers confinats pel hantavirus en Tristán de Falca i Santa Elena, les illes del confinament etern». El Món. Consultat el 11 de maig de 2026.
  7. ↑ «Tristan dona Cunha». mcee.ou.edu. Consultat el 2025-07-23.
  8. ↑ «Danish researchers build magnetic observatory in the middle of the Atlantic Ocean - DTU Space» (en en). http://www.space.dtu.dk. Archivat des d'el original, el 2014-05-08. Consultat el 2025-07-23.
  9. ↑ «Alaska Volcano Observatory - Volcanoes of the world: an illustrated catalog of Holocene volcanoes and their eruptions». avo.alaska.edu. Archivat des d'el original, el 2023-12-15. Consultat el 2025-07-23.
  10. ↑ «Global Volcanism Program | Database Search - Volcanoes». volcano.si.edu. Consultat el 2025-07-23.
  11. ↑ Journal of Petrology.31(4)
    779–812.ISSN 0022-3530.doi:10.1093/petrology/31.4.779.Consultat el 2025-07-23.
  12. ↑ 12,0 12,1 Earth and Planetary Science Letters.237(3)
    744–767.ISSN 0012-821X.doi:10.1016/j.epsl.2005.06.015.Consultat el 2025-07-23.
  13. ↑ European Journal of Human Genetics (ed.): «Genealogy and gens: tracing the founding fathers of Tristan dona Cunha» (en en).
  14. ↑ Tristan dona Cunha Government and the Tristan dona Cunha Association (ed.): «The Tristan dona Cunha Settlement of Edinburgh» (en en).
  15. ↑ Clinical & Experimental Allergy (ed.): «Asthma amongst Tristan dona Cunha islanders» (en anglés).
  16. ↑ «The World's Loneliest Isle» (en en). Consultat el 31 de decembre de 2009.
  17. ↑ El País (ed.): «El perdut archipèlec de Tristán dona Cunha renaix gràcies a Internet» (en espanyol). Consultat el 6 de decembre de 2011.
  18. ↑ Winchester, Simon (5 de juny de 2003). Outposts: Journeys to the Surviving Relics of the British Empire (en en), Penguin Books Limited. ISBN 978-0-14-101189-9.
  19. ↑ Bill Bryson documents some examples of the island's dialect in his book, The Mother Tongue.
  20. ↑ «Saint Helena Dependencies». www.statoids.com. Consultat el 19 d'agost de 2020.
  21. ↑ «Tristan dona Cunha Government» (en en-gb). www.tristandc.com. Consultat el 19 d'agost de 2020.
  22. ↑ «Tristan dona Cunha Chief Islander» (en en-gb). www.tristandc.com. Consultat el 19 d'agost de 2020.
  23. ↑ Pàgina oficial de Tristán de Falca (ed.): «Tristan dona Cunha Economy».
  24. ↑ «OCTA Presentation». octassociation.org. Archivat des d'el original, el 27 d'octubre de 2017. Consultat el 11 d'octubre de 2017.
  25. ↑ Winchester, Simon (2003) [originally published 1985]. Outposts: Journeys to the Surviving Relics of the British Empire. p. 85.
  26. ↑ «Tristan dona Cunha Christmas & New Year: 2013/14 Summer Holiday News». www.tristandc.com. Consultat el 19 d'agost de 2020.
  27. ↑ «Tristan dona Cunha» (en anglés). Marine Conservation Institute. Consultat el 21 de giner de 2026.
  28. ↑ «A Biophysical Profile of the Tristan dona Cunha Archipelago». The Pew Charitable Trusts. Consultat el 21 de giner de 2026.
  29. ↑ «La dorsal de Walvis» (en anglés). High Sigues Alliance. Consultat el 21 de giner de 2026.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons

Plantilla:Wikiatlas Plantilla:Wikiviajes


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Tristán_de_Falca&oldid=843176»