Reserva natural
Una reserva natural o reserva ecològica és un àrea semiprotegida, d'importància per a la vida selvada, flora o fauna, o en traces geològics d'especial interés que és protegida i manejada pels humans, en fins de conservació i de proveir oportunitats d'investigació i d'educació.
Història
[editar | editar còdic]El primer país del món que va tindre un santuari natural va ser Sri Lanka, any quan el rei Devanampiya Tissa va ordenar en el III la protecció de la vida selvada de les afores del poble de Mihintale. No obstant, des de l'antiguetat remota han existit pràctiques culturals que equivalien a l'establiment i manteniment d'àrees reservades per a la biota, incloent peixos, aus aquàtiques o uns atres animals. Poden haver existit motius religiosos com en els “boscs malaïts” d'algunes regions d'Àfrica a on els sers humans no devien anar baix pena d'atacs pels esperits. També hi ha hagut tabúés sagrats que prohibien l'entrada dels sers humans a llocs donats. Tals prohibicions existixen en diversos llocs del món.
En époques modernes es considera que Drachenfels ha segut la primera reserva natural. Prusia va comprar el terreny en 1836 per a posar final a la mineria que s'estava portant a terme en la zona. La primera reserva natural de gran magnitut va ser el parc nacional de Yellowstone (Estats Units) en 1872, seguit del parc nacional Real prop de Sídney, Austràlia i el parc nacional Nahuel Huapi (Argentina) creat en 1903, després es va crear el Il'menskii zapovédnik de l'Unió Soviètica en 1920. Est és el primer de la seua classe per ser una reserva creada per un govern federal per a l'estudi científic de la naturalea (Weiner, Douglas. 1988. Models of Nature: University of Pittsburgh Press. Pàgina 29).
Reserves naturals en varis països
[editar | editar còdic]Les reserves naturals són designades per institucions governamentals en alguns països, tal com National Nature Reserve del Regne Unit o per organisacions sense fins de lucre o institucions investigadores de diversos països independentment dels governs. Li les dividix en diverses categories segons el grau de protecció otorgat per les lleis locals. En l'Equador existixen molta reserves ecològiques ya que és uns dels països com megadiversidad eixemple d'una de les reserves ecològica és la del Yasuní I.T.T.
Argentina
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Sistema Nacional d'Àrees Protegides (Argentina).
En Argentina es denomina Sistema Nacional d'Àrees Protegides (SNAP) al conjunt d'àrees naturals i espècies animals protegides total o parcialment per l'Estat nacional per mig del règim establit per la llei nacional dels Parcs Nacionals, Monuments Naturals i Reserves Nacionals n.º 22351.[1] Els decrets n.º 2148/1990 de 10 d'octubre de 1990 i n.º 453/1994 de 24 de març de 1994 varen reglamentar la llei n.º 22351 varen agregar 3 categories restrictives superpostes a les categories establides en la llei, les reserves naturals estrictes, les reserves naturals selvades i les reserves naturals educatives.[2] Ademés es troben les reserves naturals de la defensa, que són aquelles àrees selvades cedides en us i administració a les forces militars, les quals són administrades baix una figura de conservació que contempla dita circumstància.
Bolívia
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Anex:Àrees naturals protegides de Bolívia.
Bolívia posseïx una àmplia ret de reserves naturals que resguarden una gran varietat de flora i fauna, entre elles espècies en perill. Destaquen el Parc Nacional i Àrea Natural de Maneig Integrat Amboró, el Parc Nacional Noel Kempff Mercat i la Reserva Nacional de Fauna Andina Eduardo Avaroa. Estos espais protegits no solament complixen un paper essencial en la conservació de la biodiversitat, sino que ademés impulsen el turisme, favorixen l'investigació i contribuïxen al desenroll de les comunitats locals. El Servici Nacional d'Àrees Protegides (SERNAP) és l'institució governamental encarregada de salvaguardar les àrees protegides del país i coordinar el seu funcionament.
Colòmbia
[editar | editar còdic]Les reserves naturals en Colòmbia són àrees protegides que conserven una gran diversitat d'ecosistemes i espècies de flora i fauna. Colòmbia conta en 65 àrees protegides dins del Sistema de Parcs Nacionals Naturals, incloent parcs nacionals, reserves naturals, santuaris de fauna i flora, i districtes regionals de maneig integrat. Entre les reserves destaquen la Serranía de Chiribiquete, la Reserva Nacional Natural Puinawai i el Parc Nacional Natural els Nevats, que protegixen espais en alta biodiversitat en regions com la Amazonía, els Vages i la Orinoquía. Estes àrees busquen conservar la naturalea, promoure l'investigació i oferir espais per al ecoturismo i l'educació ambiental.
Chile
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Àrees selvades protegides de Chile.
Per la diversitat existent en Chile, els distints ecosistemes existents són molt variats, sent tan extrems els canvis com estepas desérticas (les més àrides del món) pel nort, i boscs humits (en els arbres més antics i vérgens del món) en el sur. Aixina és com en Chile s'han creat distintes àrees protegides, la primera del país seria la Reserva nacional Malleco en 1907, sent esta també la primera de Llatinoamèrica. Aixina en Chile existixen hui en dia 105 àrees protegides, classificades com: Parcs nacionals, Reserves nacionals i Monuments Naturals, superant els 14 millons d'hectàrees, sent el 19 % del territori nacional, ademés Chile té àrees protegides per organismes internacionals, tenint de nort a sur a Parc nacional Lauca, Parc nacional Bosc Fra Jorge, Parc nacional Archipèlec de Juan Fernández, Parc nacional La Campana i Llac Peñuelas, Corredor biològic Nevats de Chillán - Estany del Laja, Reserva de la biosfera Araucarias, Boscs Templats Plujosos dels Vages Australs, Parc nacional Estany Sant Rafael, Parc nacional Torres del Paine i Reserva de la biosfera Veta de Forns.
Costa Rica
[editar | editar còdic]La Reserva Natural Absoluta Veta Blanco en Costa Rica és l'àrea protegida més antiga del país (1963). Posseïx una extensió d'1.172 hectàrees en la part terrestre i 1.790 hectàrees en la part marina, un quilómetro mar adins a partir de la costa. Alberga espècies de flora pròpia del bosc tropical humit i sec, i vida salvage del Pacífic sec i gran cantitat d'espècies marines. Veta Blanco és un refugi de gran importància per a la protecció d'aus marines, i és també una de les àrees de major bellea escènica de la costa del Pacífic.
Nicaragua
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Reserva de la biosfera Bosawás.
La Reserva de la Biosfera Bosawás és un territori de flora i fauna salvage poblat per indígenes mayangnas i miskitos ocupant la major part en el noreste del departament de Jinotega i la menor part en el noroest de la Regió Autònoma de la Costa Carib Nort (RACCN) en el nort de Nicaragua. Va ser declarada Reserva de la Biosfera per l'Unesco en 1997. El seu nom deriva dels noms «ric Bocay, cerro Saslaya, i riu Waspuk. La primera reserva va ser fundada en 1954.
Mèxic
[editar | editar còdic]Mèxic és un país a on existix una gran varietat d'àrees protegides ya que en ser un país dels cridats megadiversos i que posseïx al voltant del 10 % de la flora mundial ademés d'un número indeterminat d'espècies es torna molt ric i indispensable de protegir.
Segons senyes de la Comissió Nacional d'Àrees Naturals Protegides (Conanp), esta administra 187 Àrees Naturals Protegides (de caràcter federal) que representen 90,967,329 hectàrees i recolza 395 Àrees Destinades Voluntàriament a la Conservació, en una superfície de 701,760 hectàrees. Les Àrees destinades voluntàriament tenen la ventaja de mantindre un blindage front al desenroll de proyectes i obres públiques.
En Mèxic les categories dispostes a les àrees naturals protegides, de caràcter federal, són: Reserva de la Biósfera, Parcs nacionals, Monuments Naturals, Santuari, Parc Marí Nacional, Àrea de Protecció de flora i fauna i Àrea de Protecció dels Recursos Naturals.
En Mèxic les primeres reserves varen ser el cridat "Desert dels Lleons" proclamat aixina pel president Venustiano Carranza el 15 de novembre de 1917, l'atra reserva encara més antiga presumiblement de l'any 1898 va ser "Parc nacional El Chic".
Atres reserves importants de Mèxic també han segut dotades del nomene parc nacional, una d'elles és prou extensa i comprén els Estats de Pobla, Morelos i Estat de Mèxic; esta reserva du el nom de "Parc nacional Izta-Popo Zoquiapan" [3]
Perú
[editar | editar còdic]El Perú conta en 77 Àrees Naturals Protegides, que són les següents:
RESERVAS DE BIOSFERA. Estes reserves són espais que han segut reconeguts per la UNESCO com a patrimoni mundial. Estes són les següents reserves que hi ha en el Perú:
- Reserva del Manu : Parc nacional del Manu.
- Reserva del Huascarán : Parc nacional del Huascarán.
- Reserva del Noroest.
- Parc nacional Cerros de Amotape.
- Vedat de Caça El Angolo.
- Reserva Nacional de Tombes.
PARQUES NACIONALES Són àrees naturals protegides intangibles, en això està prohibida tota activitat humana, a excepció del ecoturismo i l'educació ambiental en àrees molt restringides.
PN Cutervo 2.500.00 ha Cajamarca
- PN Tingo María en Huánuco.
- PN Manu en Cusco/Mare de Deu
- PN Huascarán en Ancash.
- PN Cerros de Amotape en Piura/Tombes.
- PN Riu Abiseo en Sant Martín.
- PN Yanachaga Chemillén en Pasco.
- PN Bahuaja Sonene en Mare de Deu/Puno.
- PN Cordillera Blava en Sant Martín/Loreto/Uca.
- PN Otishi en Cusco/Junín.
RESERVAS NACIONALES. El seu objectiu és conservar la diversitat biològica ademés de permetre i fomentar l'utilisació sostenible dels recursos selvats, és dir, es poden comercialisar els recursos naturals pero en plans de maneig aprovats i supervisats per l'autoritat competent.
- RN Pampes Galeras que es troba en Ayacucho.
- RN Junín que es troba en Junín/Pasco
- RN Paracas que es troba en Ica.
- RN Lachay que es troba en Lima.
- RN Titicaca que es troba en Puno.
- RN Salines-Aguada Blanca que es troba en Arequipa.
- RN Calipuy que es troba en La Llibertat.
- RN Pacaya-Samiria que es troba en Loreto.
- RN Tambopata que es troba en Mare de Deu.
Entre atres reserves.
Uruguai
[editar | editar còdic]En Uruguay, en 1966 s'aprova el Decret 266 de 1966, que declara Refugie de Fauna a l'Estany Castell, i Monument Natural a les Dunes de la Veta Poloni.[4]
Veneçola
[editar | editar còdic]En Veneçola, les reserves naturals són protegides per un mecanisme de l'Estat, cridat “Àrees Baix Règim d'Administració Especial”, que s'encarrega de reservar i protegir estes àrees per a fins ecològics i de conservació. En estes àrees solament poden realisar-se activitats productives, recreatives, científiques i educatives, tenint com a objectiu el preservar-les.
Estats Units
[editar | editar còdic]El Servici de Peixca i Vida Selvada dels Estats Units («U.S. Fish and Wildlife Service») està a càrrec del maneig de moltes reserves naturals, inclosos els refugis de vida salvage nacionals. Els governs estatals i locals administren uns atres i les organisacions privades molts més en ajuda de donacions personals.
Hi ha un atre important sistema d'àrees protegides, el Sistema de Parcs Nacionals està baix la jurisdicció del Servici de Parcs Nacionals que pertany al Departament de l'Interior dels Estats Units.
Nova Zelanda
[editar | editar còdic]En Nova Zelanda existix una nomenclatura per als distints tipos de reserves segons el grau de protecció de cada una: àrees selvades, parcs nacionals, reserves escèniques, reserves científiques i parcs boscosos. En Nova Zelanda una “illa ecològica” es referix a un concepte relativament nou de preservació de vida selvada.
Rússia
[editar | editar còdic]Hi ha al voltant de 100 reserves naturals en Rússia; elles cobrixen uns 330.000 km² o aproximadament l'1,4 % de la superfície del país. Algunes han existit des d'abans de la revolució d'octubre de 1917, pero la majoria varen ser creades durant l'era de l'Unió Soviètica. També hi ha àrees naturals a on solament certes espècies estan protegides o a on es prohibixen només certes activitats. Li les coneix en rus com zakaznik
Unió Europea
[editar | editar còdic]Espanya
[editar | editar còdic]En 2019 el conjunt de les Reserves de la Biosfera (RB) espanyoles estan designades per la UNESCO. En 2018 va alcançar el número de 49. Les Reserves de la Biosfera (RB) espanyoles estan distribuïdes per 15 de les 17 comunitats autònomes i tres d'elles són transfronterizo, de les quals una és intercontinental.
Itàlia
[editar | editar còdic]En 2003 en Itàlia hi havia 146 reserves naturals nacionals i 335 reserves naturals regionals (superfície total d'estes, unes 225.000 hectàrees). Les reserves estan desparramadas per tota Itàlia, sobretot en els Alps, Apenins i illes. En la planura padana es troben principalment prop dels principals rius.
Polònia
[editar | editar còdic]En 1918 hi havia 39 reserves naturals en Polònia. El número va aumentar a 211 en 1939 i va aplegar a 1368 en 2003. Les seues àrees van de 0,5 a 5.000 hectàrees. La majoria estan en el sur de Polònia.
Regne Unit
[editar | editar còdic]Les àrees naturals són manejades separadament en Anglaterra, Escòcia i Gales aixina que existixen diferents regulacions.
En març de 2004 hi havia 215 reserves naturals nacionals en Anglaterra en un total de 879 km². Les reserves estan desparramadas per tota Anglaterra des de Lindisfarne en Northumberland fins a The Lizard en Cornualles. Pràcticament cada comtat rural té una per lo manco. Moltes d'estes reserves contenen espècies rares de flors, falagueres, verdets, palometes i atres insectes i aus que anidan o passen l'hivern allí.
Hi ha al voltant de 1050 reserves naturals locals que van des de zones costeres a boscs antics i prats florecientes a ferrocarrils, terrenys de rebujos abandonats i parcs industrials que han segut recolonizados per fauna i flora selvada. En total cobrixen més de 40.000 ha i contribuïxen en gran mida a la biodiversitat d'Anglaterra. Un bon eixemple és Rye Harbour Nature Reserve en Sussex de l'Est, en moltes senderes que permeten al visitant explorar els terrenys de pissarra, els esteros salats, els juncales i les marismas.
En Escòcia, en 1991 la llei del Patrimoni Natural va crear una agència governamental, el Patrimoni Natural Escocés, que respon als ministres d'Escòcia i per mig d'ells al parlament. En març de 2008 hi ha 65 reserves naturals nacionals en aproximadament 1.330 km².Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Infoleg. LEY N° 22351
- ↑ Infoleg. Decrete n.° 453/1994
- ↑ Hernández, M. A. Série de ciències forestals i de l'ambient, Nacional Izta-Popo Zoquiapan. 4 d'abril de 2011
- ↑ Guardaparques Uruguay. «Refugie de Fauna Estany de Castells». Consultat el 1 de maig de 2014.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Reserva natural» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.