Parc nacional El Chic
El Parc nacional El Chic és un àrea natural protegida en una superfície de 2739.02 ha, localisada al centre del estat d'Hidalgo, Mèxic.[1] El Chic va ser declarat parc nacional de Mèxic en 1982, encara que la protecció de la zona data des de l'any de 1898; en lo que pot considerar-se una de les zones protegides més antigues de Mèxic i d'Amèrica Llatina.[2] El parc nacional El Chic pertany al Geoparque Comarca Minera, designat dins de la ret global de geoparques per l'Unesco.[2]
Se li considera com un dels bastions del ecoturismo en Hidalgo; ya que poden practicar-se el cicloturismo, ciclisme de montanya, la peixca deportiva, l'excursionisme, l'escalada, el rápel, el campismo i el senderisme.[3] És un àrea d'estricta protecció, a on tota activitat humana està regulada i la conservació de la naturalea és la prioritat.[2] Està prohibit capturar animals i extraure plantes, tirar fem, acampar fòra de les àrees destinades, i fer fogatas fora dels llocs senyalats; els gossos deuen usar correja.[2] Existixen varis llocs dins del Parc nacional El Chic, en a on s'ha instalat algun tipo d'infraestructura per a rebre al turisme.[1]
Es troba en la regió geogràfica i cultural d'Hidalgo denominada com la Comarca Minera en un relleu de montanyes i cerros formats per la Serra de Pachuca, la regió és la més abundant de l'estat en peñascos.[4][5] Les penyes més importants del parc són La Molga, Els Enamorats, La Fortalea i Les Finestres.[3] El tipo de vegetació que conta és Bosc de coníferes; sent el seu flora principal: el oyamel (Abies religiosa), encino jarrillo (Quercus laurina), encino roure (Quercus rugosa), madroño (Arbutus xalapensis), teixixc mexicà (Taxus globosa),mona albino morat (Crupressus lusitanica var. benthamii]), i cedre de Sant Joan (Crupressus lusitanica var. benthamii). Sobre fauna: rabosot grisa (Urocyon cinereoargenteus), culebra listonada (Thamnophis proximus), coyot (Canis latrans), cacomixtle (Bassariscus astutus) i escurçó cascabel transvolcánica (Crotalus triseriatus).
Ubicació
[editar | editar còdic].jpg)
El parc nacional El Chic s'ubica entre les coordenades extremes dels 20°10′10″ a 20°13′25″ latitut nort i els 98°41′50″ a 98°46′2″ de llongitut oest, l'extensió territorial del qual és de 2739.0263 ha.[1] Es troba distribuïda entre els municipis de Mineral del Chic, en la seua major proporció, seguit pel de Pachuca de Soto i una mínima part de Mineral del Mont.[1] D'acort en el seu poligonal d'deslindar, el parc colindar al noroest en el poble El Pont; al nort en ejidos de Sant Josep Zoquital; al noroest en ejidos de la ranchería Carboneras; al suroest en la comunitat de la Estanzuela; al sur en la presa Jaramillo i poble de Sant Miguel Cerezo, i al surest en el ejido definitiu de Poble Nou.[1]
Per a establir el parc i va expropiar una propietat de 309.6002 hectàrees de propietat particular composta de tres fraccions;[6][7] la fracció I en 153.4214 hectàrees; la fracció II en 68.2622 hectàrees i la fracció III en 107.9184, aixina mateix el govern de l'estat d'Hidalgo va transmetre en favor del govern federal una superfície de 84.7100 hectàrees del terreny conegut com "Mont Vedado".[6][7]
Història
[editar | editar còdic]En l'auge de la mineria, en la segona mitat de el XVI, es va disparar la demanda de matèries primeres.[2] Una de les de major consum era la fusta, per a utilisar-se en les llabors de sosteniment i fortifcación (posteo) de les mines.[2] Durant el XIX va haver tal creiximent de la mineria, en una ingent excavació de noves llabors mineres i ampliació de les preexistentes;[2] la zona boscosa es va vore en perill de ser alterada, principalment pels treballs de l'explotació dels recursos minerals del lloc, per ad açò es varen adoptar mides per a preservar-la.[8] L'estat crític havia segut apercibido per la Comissió Científca de Pachuca, en que els seus antecedents havia intervingut Ignacio Ramírez, com Ministre de Foment en 1861.[2]
En 1898 el president de Mèxic, Porfirio Díaz, per decret indica la protecció d'esta àrea baix el nom de "Mont Vedado del Mineral del Chic".[3][9] Es va designar com a Bosc Nacional, en lo que s'instaura la primera denominació d'àrea protegida que rebria esta zona.[9] Esta va ser impulsada per l'ingenier civil i botànic mexicà Miguel Ángel de Quevedo.[2] La declaratoria es va realisar el 10 de maig de 1898, publicat en el Diari Oficial de la Federació (DOF) el 22 de juny de 1898.[1]
La mineria va cessar paulatinament en Mineral del Chic, des de la primera mitat de el XX; en això va terminar lo
que fora la principal activitat econòmica del poble.[2] Com una alternativa algunes dònes varen iniciar una atra activitat, dur flors per a la seua venda a Pachuca, creuant a peu en la càrrega a les seues esquenes, la serra que separa abdós localitats; les senderes eren empinades, el principal era el “Camí de les Floreras”, batejat aixina en memòria a estes dònes.[2]
Posteriorment, el ciutadà Pedro Pérez, en la representació dels miners de Mineral del Chic i com a President de la Junta d'Administració Civil, va solicitar l'entrega dels terrenys del Mont Vedado per concepte de restitució del ejido als veïns del poble, per mig d'acta del 17 de decembre de 1915.[10] El 6 de maig de 1916, per un acort publicat el dia 11 del mateix més i any, es revoca la disposició anterior ordenant l'entrega del Mont Vedado al poble de Mineral del Chic per a benefici dels veïns i de les companyies mineres.[10] L'entrega es va efectuar a través d'una acta en data 11 de maig de 1916.[10]
En 1922 es revoca l'acort anterior degut a que no es varen omplir les formalitat emeses per la Llei del 6 de giner de 1915, anulant la justificació sobre dita propietat.[10] Álvaro Obregón emet l'Acort Presidencial en data d'1 d'agost de 1922,[11] publicat en el DOF el 13 de setembre de 1922, per mig del que es va declarar que el terreny cridat Mont Vedado, seria "Reserva Forestal de la Nació".[8][9] L'11 de setembre de 1937 es publica en el DOF, les mides de protecció conseguixen major jerarquia jurídica en declarar-se, per Decret presidencial emés per Lázaro Cárdenas del Riu, com "Zona Protectora de la Ciutat de Pachuca, Hgo.";[10][11] per a obtindre la restauració dels boscs perduts i el embellecimiento per a fomentar el turisme, quedant prohibida l'explotació comercial de productes forestals, aixina com l'eixamplada de cultius agrícoles.[10][11]
En 1941 per Decret presidencial de Manuel Àvila Camacho, l'àrea obté nova declaratoria de "Zona Protectora Forestal Vedada" en la qual, i en fins d'us domèstic, únicament es va autorisar l'aprofitament de fusta morta tirades destinades a usos domèstics.[10][11] Publicat el 2 d'abril de 1941 en el DOF.[10] En 1976, per Acort Presidencial publicat en el DOF el 30 de novembre de 1976, es porta a terme la construcció d'albercs i instalacions de servicis; es construïx l'Alberc Alpí en terrenys cedits al Govern de Mèxic uns 14 690 m².[10] El 6 de juliol de 1982 en una superfície de 2739.0263 ha; va ser decretada àrea natural protegida pel Govern de Mèxic, dins de la categoria de parc nacional.[1][8][9][11]
En 1998, es va presentar el fenomen conegut com El Chiquet, generant altes temperatures, sequia i forts vents, lo que va favorir la propagació d'incendis forestals de control difícil.[1] Durant el més de març de 1998, es va presentar un incendi superficial que va afectar una menuda àrea del parc; en abril del mateix any, va tindre un atre incendi, la superfície total afectada en eixe any va ser de 540.5 ha.[1] El 29 de març de 2002, un fort incendi forestal va consumir entre 10 i 20 ha.[12] El 27 d'agost de 2009 es púbic el Programa de Maneig del Parc nacional El Chic.[13]
En el 9 d'agost de 2011 es va declarar a Mineral del Chic com Poble Màgic.[14][15] En l'any 2015 es va iniciar el proyecte del Geoparque Comarca Minera, que busca donar valor al patrimoni geològic, miner, arqueològic i cultural de la regió de la Comarca Minera.[16][17] El 5 de maig de 2017 l'Unesco, va designar de manera oficial al geoparque dins de la Ret global de geoparques.[18] Dels treinta y uno geositios que formen el Geoparque Comarca Minera, quatre es troben en el Parc nacional El Chic; sent estos el parage Les Finestres, la Penya del Cuervo, l'Assut El Cedral i els Depòsits volcànics del Chic.[2][19] El 7 d'agost de 2019 una cabanya ubicada en la Vall dels Enamorats, es va incendiar; solament va reportar danys materials, ya que els hostes, varen conseguir eixir a temps abans.[20]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 (2005) Programa de Conservació i Manege Parc nacional El Chic (PDFPDF), Primera edició, Tlalpan, Ciutat de Mèxic: Comissió Nacional d'Àrees Naturals Protegides.
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 (2018) «Geositios del Geoparque Comarca Minera (Guia ilustrada)», Guia de camp del Geoparque de la Comarca Minera, Primera edició, Ciutat de Mèxic, Mèxic: Institut de Geofísica, UNAM, p. 146-221. ISBN 978-607-300-760-3.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Un parc extrem no tan chic en Hidalgo». L'Universal. Archivat des d'el original, el 26 de juliol de 2018. Consultat el 5 de març de 2020.
- ↑ «Enciclopèdia dels Municipis i Delegacions de Mèxic: Regionalización de l'estat d'Hidalgo». Secretaria de Governació. Govern de Mèxic. Archivat des d'el original, el 18 de giner de 2017. Consultat el 20 de març de 2018.
- ↑ (2004) Hidalgo Hui, Primera edició, Aguascalientes, Aguascalientes: Institut Nacional d'Estadística i Geografia, p. 6. ISBN 970-13-4477-4.
- ↑ 6,0 6,1 (1997) «El Chic», Parcs Nacionals de Mèxic (PDFPDF), Primera edició, Ciutat de Mèxic, Mèxic: Institut Nacional d'Ecologia, pp. 322-333.
- ↑ 7,0 7,1 «Parcs Nacionals en Hidalgo». Secretaria de Mig ambient i Recursos Naturals. Govern de Mèxic. Archivat des d'el original, el 23 de febrer de 2020. Consultat el 10 de març de 2020.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 «Decrete pel que es declara Parc nacional en el nom del Chic». Diari Oficial de la Federació. Govern de Mèxic. Consultat el 5 de març de 2020.
- ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 «Parc nacional El Chic» (PDF). Secretaria de Mig ambient i Recursos Naturals. Govern de Mèxic. Consultat el 16 de giner de 2020.
- ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 10,4 10,5 10,6 10,7 10,8 «Manifestació d'Impacte Ambiental Modalitat Regional de Proyectes Forestals Fraccionament Campestre “El Oyamel” (Serra el Ocotal Mineral del Chic, Hgo.)» (PDF). Secretaria de Mig ambient i Recursos Naturals. Govern de Mèxic. Consultat el 10 de març de 2020.
- ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 11,4 Investigacions Geogràfiques.Institut de Geografia, UNAM.Ciutat de Mèxic, Mèxic:
- 65-128.ISSN 2448-7279.Consultat el 5 de març de 2020.
- ↑ «Consumix incendie hectàrees del Parc nacional El Chic». L'Universal. Consultat el 12 de març de 2020.
- ↑ «AVISO: pel que s'informa al públic en general que ha conclós l'elaboració del Programa de Maneig del Parc nacional El Chic, localisat en la Serra de Pachuca, Estat d'Hidalgo» (PDF). Diari Oficial de la Federació. Govern de Mèxic. Consultat el 3 de març de 2020.
- ↑ «Mineral del Chic ya és Poble Màgic». www.eldiariodecoahuila.com.mx. Consultat el 12 de març de 2020.
- ↑ «Els 5 Pobles Màgics d'Hidalgo». L'Universal. Consultat el 24 de febrer de 2020.
- ↑ «Proyecte Geoparque en Hidalgo: reptes, beneficis i responsabilitat». Mileni Diari. Consultat el 20 de giner de 2020.
- ↑ «Proyecte de Geoparque Comarca Minera d'Hidalgo» (Vídeo). Greentv Notícies. Consultat el 20 de giner de 2020.
- ↑ Unesco. «Ecomarca Minera, Hidalgo UNESCO Global Geopark (Mexico)». Global Geoparks. United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization. Consultat el 7 de maig de 2017.
- ↑ «Dossier de Candidatura del Proyecte Geoparque Comarca Minera» (PDF). Govern de l'Estat d'Hidalgo. Archivat des d'el original, el 24 de giner de 2020. Consultat el 19 de giner de 2020.
- ↑ «[1]», Quadratín Hidalgo, Agència Quadratín. Consultat el 12 de març de 2020.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Parque nacional El Chico» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.