Geoparque Comarca Minera
El Geoparque Comarca Minera es localisa en la part centre-sur del estat d'Hidalgo en Mèxic i comprén el territori dels municipis d'Atotonilco el Gran, Epazoyucan, Huasca de Ocampo, Mineral del Chic, Mineral de la Reforma, Mineral del Mont, Omitlán de Juárez, Pachuca de Soto i Singuilucan. Estos municipis estan articulats per una ret de 34 geositios[1][2][3] que varen ser seleccionats perque expressen l'història geològica del territori i revelen la seua relació en la cultura i la creació d'espais històrics a partir de la mineria i la metalúrgia. Ademés, són importants per a la ciència i l'educació i, en la seua majoria, conten en un important valor paisagístic.[4][5] La geodiversidad del Geoparque Comarca Minera és representada per elements geològics (roques, minerals, fòssils) i geomorfològics (formes de relleu, processos físics)[6] en edats des del Cretácico fins al Holoceno. Junt en el de la Mixteca Alta, este geoparque és part dels elements que demostren la megageodiversidad de Mèxic.[7]
Geologia
[editar | editar còdic]L'element fisiográfico més rellevant de la Comarca Minera ho constituïxen les serres de Pachuca i de Les Navaixes, en cotes màximes en la Penya de les Finestres (3090 m) i en el Cerro de les Navaixes (3212 m), respectivament. Este conjunt orogràfic té una orientació general noroest-surest, i separa l'àrea de la Serra Baixa i Barranca de Metztitlán (al nort de les serres), en altituts de 1300-2000 m, de l'extrem septentrional de la Conca de Mèxic (al sur de les serres), en una altitut de 2200-2400 m.[8] L'elevada geodiversidad del parc, apreciable en els seus geositios, es deu a que en l'àrea convergixen dos províncies fisiográficas, la Serra Mare Oriental i la Faixa Volcànica Transmexicana, aixina com dos províncies magmáticas, una relacionada en la Faixa Volcànica Transmexicana i l'atra afí al vulcanisme de la Serra Mare Occidental.[9]
La Comarca Minera es caracterisa per un geopatrimonio sobreixent, que inclou a lo manco sis elements geològics (i culturals relacionats en la geologia) que poden ser considerats de rellevància internacional:[8]
- El sistema epitermal (Ag-Au) de Pachuca-Mineral del Mont, un dels més grans del món; la seua producció històrica representa el 6% de l'argent produïda globalment durant els últims cinc sigles.[10]
- La localitat tipo —en el cerro Sant Cristóbal de Pachuca— de la tridimita i la cristobalita, minerals descoberts per Gerhard vom Rath en els anys 1868 i 1887, respectivament.[11]
- Els basalt en disjunció columnar de Santa María Regla, en Huasca de Ocampo, coneguts popularment com els «prismes basálticos», descrits i dibuixats per Alexander von Humboldt en 1803; generalment són considerats els més llarcs del món (alcancen 40 m de llongitut).[12][13]
- El patrimoni industrial miner, que inclou facendes de beneficie de l'época colonial, aixina com obres mineres diverses, entre les que destaquen les del periodo anglés de la mineria (mediats de el XIX), en esplèndits eixemples de cases de màquines de tipo cornish.[14]
- El Cerro de les Navaixes, principal punt d'explotació i abastiment d'obsidiana para Mesoamérica, i jaciment excepcional d'obsidiana en les seues varietats dorada i verda.[15][16]
- Les tobas silícicas en alteració hidrotermal del geositio Pedrera de Tezoantla, que per les seues propietats físiques i el seu apreciat aspecte (blanca en tonalitats verdes) han segut utilisades en fins ornamentals en els geositios Rellonge Monumental de Pachuca i Archive General de l'Estat, aixina com en la majoria de les construccions civils de Mineral del Mont i en edificis tan importants de la Ciutat de Mèxic com el Banc de Mèxic i el Palau Postal. En 2022, l'Unió Internacional de Ciències Geològiques va reconéixer la contribució del treball realisat en estes tobas volcàniques a la cultura i l'art, incloent-les a la llista de roques patrimonials, sent l'única de Mèxic en este reconeiximent. En febrer de 2023 es va rebre el certificat corresponent.[1][17][18][19]
Cretácico
[editar | editar còdic]Les roques més antigues del geoparque són calcàrees i lutitas d'orige marí, d'edat cretácica, que es troben en la porció norest del territori i afloren en el fondo de la Barranca de Metztitlán, podent-se apreciar en els geositios Barranca de Aguacatitla, Aigües termals de Amajac i Reserva de la Biósfera Barranca de Metztitlán.[9]
Paleógeno
[editar | editar còdic]Durant este periodo, es va formar el cinturó de plegues i cabalgaduras, geogràficament conegut com Serra Mare Oriental, per mig d'un procés compresivo que va engrossar i va acurtar la corfa i va elevar les roques formades prèviament en la mar fins a la seua posició actual. Cap al final d'este periodo va iniciar el vulcanisme relacionat en el procés de subducción de l'occident de Mèxic. En el sector noroest del geoparque es presenten estructures de deformació, principalment plegues asimètrics o inclús gitats, de direcció NNO-SSE, que poden ser apreciats en els geositios Barranca de Aguacatitla i Aigües termals de Amajac. Les roques volcàniques del Oligoceno les trobem en Depòsits tobáceos de Cubitos i Mirador Cerro del Llop.[9]
Mioceno
[editar | editar còdic]El magmatismo iniciat a fins del Paleógeno es va estendre fins al Mioceno Mig, sent responsable de grans volums de roques volcàniques silícicas que constituïxen una de les manifestacions més surorientales de la província ígnea de la Serra Mare Occidental. Associats a estes roques es varen formar els jaciments minerals d'argent (de tipo epitermal), que daten del Mioceno enjorn en el cas dels de Pachuca-Real del Mont i alguna cosa més recent (Mioceno tardà) per als de Mineral del Chic. En el geoparque, es varen formar tobas riolíticas i riolitas de les formacions Tezoantla i Cerezo, aixina com pórfidos riolíticos i dacíticos.[20] Es poden apreciar en els geositios Penya Les Monges, Penya del Cuervo, Les Finestres i Depòsits Volcànics del Chic. La mineralisació del Mioceno tardà s'aprecia en Obres mineres El Milacre.[9]
Plioceno
[editar | editar còdic]Canvia l'estil i composició del vulcanisme, obedint a la subducción subhorizontal de la Placa de Cocos per baix de la Nortamericana, i configurant la Faixa Volcànica Transmexicana, encara activa en hui dia. Eixemples de roques volcàniques d'edat Pliocena els trobem en els geositios Cerro de Sant Cristóbal (en la formació homònima), Penya del Diable i Penya del Comal. També són del Plioceno els sediment llacustres fosilíferos (en restants de plantes i peixos) propencs al geositio Aigües termals de Amajac.[9]
Pleistoceno
[editar | editar còdic]El vulcanisme de la Faixa Volcànica Transmexicana es va manifestar intensament en el geoparque, sent responsable de la colada del geositio Prismes Basálticos (datada en 2.58 Ma) i dels volcans monogenéticos de Singuilucan, apreciables en el geositio Estructures volcàniques de la Paila.[9]
Holoceno
[editar | editar còdic]Referent a l'explotació dels recursos naturals, en el geoparque —i en tot el continent— va ser la trobada entre el Vell i el Nou Món lo que va marcar el major canvi; en l'época prehispánica es va explotar intensament l'obsidiana, i, a partir de la conquista, la mineria es va concentrar en els metals preciosos.[16] Com una manifestació dels fenomens geològics actius, es troba en el noroest del geoparque el lloc geotermal (i geositio) d'Aigües termals de Amajac (aprofitat com a balneari d'aigües termals).[21]
Geositios del geoparque
[editar | editar còdic]El geoparque està integrat per 34 geositios d'interés geològic, biològic i cultural:[9]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 *
- ↑ «Exhacienda La Llum: Espai de Transformació Social en Pachuca» (en és). Llibres La Salle Pachuca. Consultat el 2025-10-23.
- ↑ «UNESCO nomena com “geopatrimonio" a l'Archiu General de l'Estat ” d'Hidalgo» (en és). Notícies d'Hidalgo en Periòdic Central. Consultat el 2025-10-23.
- ↑ *
- ↑ Tesis de Mestrage, Postgrau en Ciències de la Terra, UNAM.
- ↑ Geographica Helvetica.62(3)
- 140-147.
- ↑ Geoheritage.15(98)doi:10.1007/s12371-023-00865-2.
- ↑ 8,0 8,1 «Comarca Minera, Hidalgo UNESCO Global Geopark (Mexico)». Consultat el 8 de febrer de 2023.
- ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 9,5 9,6 Terra Digitalis.1(2)
- 1-7.doi:10.22201/igg.terradigitalis.2017.2.21.75.
- ↑ Economic Geology.87(6)
- 1635-1637.doi:10.2113/gsecongeo.87.6.1635.
- ↑ (1963) Geologia i jaciments minerals del Districte de Pachuca-Real del Mont, Estat d'Hidalgo, Mèxic, Consell de Recursos Naturals no Renovables.
- ↑ Revista geoCiencia SGM.Servici Geològic Mexicà.3(3)
- ↑ Quaderns Geogràfics.61(2)
- 269-290.doi:10.30827/cuadgeo.v61i2.24628.
- ↑ «Comité Internacional per a la Conservació del Patrimoni Industrial Mèxic. Lloc oficial».
- ↑ (1998) L'explotació asteca de l'obsidiana en la Serra de les Navaixes, 1 edició, Colecció Científica. Institut Nacional d'Antropologia i Història. ISBN 970-18-1181-X.
- ↑ International Union of Geological Sciences. «Designations Stones».
- ↑ Gasseta UNAM. «ser-designada-com-heritage-stone-per-la-iugs/ La pedrera de Tezoantla va ser designada com “heritage stone” per la IUGS».
- ↑ Episodes Journal of International Geoscience.doi:10.18814/epiiugs/2023/023016.
- ↑ Salgado-Martínez, Erika; González-León, Laura Itzel; Canet, Carles; Cruz-Pérez, Miguel Á.. «Tezoantla White Tuff». International Geodiversity Day.
- ↑ Revista Mexicana de Ciències Geològiques.22(2)
- 199-211.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Geoparque Comarca Minera» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.