Método de patis
En mineria, el método de patis és un procés per a extraure argent de les menas del metal. El procés va ser inventat per Bartolomé de Medina en Pachuca, Mèxic, en 1554.[1]
Va ser el primer procés en utilisar la amalgamación en mercuri per a recuperar l'argent del mineral. Va reemplaçar a la fundició com el método principal per a extraure argent del mineral en els virreinatos espanyols en les Américas i en la pròpia península. Atres processos d'amalgamación es varen desenrollar posteriorment, sent destacables per la seua importància el método dels cazos i la seua variant, el procés Washoe. Els métodos utilisats per a la separació de l'argent generalment diferien dels usats en l'or, encara que a voltes també s'usava l'amalgama en mercuri per a extraure or.
Desenroll del método de patis
[editar | editar còdic]Bartolomé de Medina va ser un exitós comerciant espanyol que va quedar fascinat pel problema de la disminució dels rendiments d'argent en els minerals extrets en l'Amèrica espanyola. A mitan de el XVI, era ben conegut en Espanya que la producció d'argent americà estava disminuint per l'agotament dels minerals d'alta llei i a l'aument dels costs de producció. Les Lleis Noves, que prohibien l'esclavitut dels indis, havien donat com resultat costs laborals més alts quan els miners varen obtindre el dret al treball assalariat i els esclaus africans es varen fer cada volta més cars. Estos costs de producció més elevats varen fer que la mineria i la fundició dels minerals d'argent es feren prohibitivamente cars, coincidint en la cada volta menor disponibilitat de minerals d'alta llei.[2]
Bartolomé de Medina inicialment va enfocar la seua atenció en deprendre sobre els nous métodos de les fundició en Espanya. Durant les seues investigacions va entrar en contacte en un alemà, conegut tan sol com el "Mestre Lorenzo", qui li va dir que l'argent podia extraure's dels minerals usant mercuri i una salmorra d'aigua salada.[3] En este coneiximent, Medina va abandonar Espanya en direcció a Nova Espanya (Mèxic) en 1554, a on va establir una refineria de patis modele per a provar l'efectivitat de la nova tecnologia. En general, se li atribuïx a Medina l'adició de "magistral" (un sulfat de coure) a la solució de mercuri i aigua salada per a catalizar la reacció d'amalgamación.[4] No obstant, alguns historiadors afirmen que els minerals locals ya contenien suficients sulfat de coure i que no es necessitava magistral adicional.[5] Independentment de si la contribució de Medina va ser completament original o no, va difondre el seu procés entre els miners locals i va poder obtindre una palesa del Virrey de Nova Espanya, Luis de Velasco i Ruiz d'Alarcón. Com a resultat, generalment se li atribuïx l'invenció de l'amalgama d'argent en la forma del método de patis.[6]
Elements bàsics del método de patis
[editar | editar còdic]
Els minerals d'argent es trituraban (generalment per mig de "arrastres" o be en molins de pisón) fins a obtindre una rovina fina que es mesclava en sal comuna, aigua, magistral (essencialment una forma impura de sulfat de coure) i mercuri; i s'estenia en capes grosses (de 0.30 a 0.61 m) en patis (recints oberts de parets de poca altura). Es feyen caminar cavalls pels patis per a que mesclaren en els seus caixcos encara més els componenentes que formaven el fanc. Despuix de semanes de mesclat i exposició al sol, una reacció complexa convertia el mineral d'argent en metal natiu, que formava una amalgama en el mercuri, possibilitant la seua recuperació.[7] La cantitat de sal i de sulfat de coure variava entre un quarto de lliura a dèu lliures de l'un o de l'atre, o d'abdós, per tonellada de mineral tractat. La decisió de quànt agregar de cada ingredient, quanta mescla es necessitava i quàn detindre el procés depenia de l'habilitat del azoguero. La pèrdua de mercuri en els processos d'amalgamación era generalment d'una a dos voltes el pes de l'argent recuperat.[8]
El método de patis va ser la primera forma d'amalgamación. No obstant, no està clar si este procés o un procés similar, en el que l'amalgama es produïa en cubas en calfades en lloc de patis oberts, va ser la forma predominant d'amalgamación en Nova Espanya, ya que la primera ilustració coneguda del método de patis data de 1761. Existixen proves substancials de que abdós processos es varen usar des d'una data primerenca en Nova Espanya, mentres que els patis oberts mai es varen adoptar en Perú.[9] Els dos métodos requerien la trituración de mineral, i els refinadores varen construir ràpidament les instalacions necessàries per a processar el mineral una volta que es va introduir la amalgamación. Cap a el XVII, els molins hidràulics es varen convertir en el sistema més habitual per a realisar esta tasca, tant en Nova Espanya com en el Perú.[10]
Per la dependència de la amalgamación respecte al mercuri, l'increment de la producció de mercuri va aplegar a ser fonamental per a l'expansió de la producció d'argent. Des de poc despuix de l'invenció de l'amalgama de mercuri fins al final del periodo virreinal, la corona espanyola va mantindre un monopoli sobre la producció i distribució de mercuri, degut a que el principal jaciment es trobava en Almadén, assegurant un suministrament constant d'ingressos reals. Les fluctuacions en els preus del mercuri generalment varen resultar en auments i disminució corresponents en la producció d'argent.[11]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Alan Probert, "Bartolomé de Medina: The Pati Process and the Sixteenth Century Silver Crisis" in Bakewell, Peter, ed. Mines of Silver and Gold in the Americas. Variorum: Brookfield, 1997, p. 96.
- ↑ Alan Probert, "Bartolomé de Medina: The Pati Process and the Sixteenth Century Silver Crisis" in Bakewell, Peter, ed. Mines of Silver and Gold in the Americas. Variorum: Brookfield, 1997, p.102.
- ↑ Alan Probert, "Bartolomé de Medina: The Pati Process and the Sixteenth Century Silver Crisis" in Bakewell, Peter, ed. Mines of Silver and Gold in the Americas. Variorum: Brookfield, 1997, p.107.
- ↑ Alan Probert, "Bartolomé de Medina: The Pati Process and the Sixteenth Century Silver Crisis" in Bakewell, Peter, ed. Mines of Silver and Gold in the Americas. Variorum: Brookfield, 1997, p.109-111.
- ↑ D.A. Brading and Harry E. Cross, "Colonial Silver Mining: Mexico and Peru", The Hispanic American Historical Review, Vol. 52, No. 4 (November 1972), pp. 545-579.
- ↑ Probert, 110-112.
- ↑ W.H. Dennis (1963) 100 Years of Metallurgy, Chicago: Aldine
- ↑ Egleston, Thomas (1883). "The Pati and Cace Process of Amalgamating Silver Ores.". Annals of the New York Academy of Sciences 3 (1): 1–66.
- ↑ Brading and Cross, 553-554.
- ↑ Probert, 112; Peter Bakewell, "Technological Change in Potosí: The Silver Boom of the 1570's," in Bakewell, Peter, ed. Mines of Silver and Gold in the Americas. Variorum: Brookfield, 1997, pp. 91-92.
- ↑ Brading and Cross, 562.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Método de patios» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.