Método dels cazos
En mineria el procés d'amalgamación per mig del método dels cazos consistix en extraure argent d'una mena del metal utilisant sal comuna i sulfat de coure ademés de mercuri. Es va utilisar àmpliament des de 1609 fins a el XIX; pero en l'actualitat ya no s'ampra.
Història
[editar | editar còdic]El método de patis havia segut utilisat per a extraure argent del mineral des de la seua invenció en 1557. Un inconvenient d'este procés era el llarc temps de tractament necessari, generalment semanes. Álvaro Alonso Barba va inventar en 1609 el método dels cazos o de fondo en Potosí (Bolívia), un procés molt més ràpit en el que el mineral es mesclava en sal comuna i mercuri (i algunes voltes en sulfat de coure) i es calfava en recipients de coure poc profunts. El temps de tractament es va reduir a una duració compresa entre 10 i 20 hores. Utilisar la amalgamación de pati o de cace en una localisació en particular, a sovint depenia del clima (les condicions més càlides acceleraven el procés de patis) i de la disponibilitat i el cost del combustible per a calfar els cazos.[1]
La cantitat de sal i de sulfat de coure variava entre un quarto de lliura i dèu lliures d'un o d'un atre, o d'abdós, per tonellada de mineral tractat. La pèrdua de mercuri en els processos d'amalgamación generalment era d'una a dos voltes el pes de l'argent recuperat.
Procés de Washoe
[editar | editar còdic]
El procés de Washoe, una variació de la amalgamación en cazos, va ser desenrollat en la década de 1860 entre uns atres per Almarin B. Paul, per a treballar el mineral de la veta Comstock en Nevada. Washoe va ser una de les primeres denominacions d'esta zona, que també va donar nom al Washoe Valley.[2] <span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where En el procés de Washoe, els cazos de coure varen ser reemplaçats per depòsits oberts de ferro en agitadors mecànics. Cada recipient circular comunament contenia entre 1200 i 1500 lliures de mineral que s'hi havia triturado fins a reduir-ho al tamany de grans d'arena. S'agregava aigua per a formar fanc, i també s'afegien entre 60 i 70 lliures de mercuri, junt en unes tres lliures de sal comuna (clorur de sodi) i sulfat de coure per terme mig. Una placa de ferro circular montada en un eix vertical, la molturadora, s'introduïa en el recipient, i es girava per a proporcionar agitació i molienda adicional a la mescla, calfada per mig de canonades que transportaven vapor d'aigua. Les limaduras de ferro despreses de les plaques molturadoras i dels calderos varen demostrar ser un ingredient essencial en el procés.[3][4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Revista d'Ingenieria i Mineria-Prensa, 25 d'agost de 1923, p.325.
- ↑ Smith, GH, 1943, L'història de Comstock Lode, 1850–1997, Reno: Prensa de l'Universitat de Nevada,
- ↑ JD Hague (1870) Tractament dels minerals de Comstock, en el Informe de l'exploració geològica del quadragèsim paralel, documents professionals del Departament d'Ingeniers, Eixèrcit de EE. UU., N.18, p.197-200.
- ↑ Rodman W. Paul, 1963, Mining frontiers of the Far West, 1848-1880, pp. 66-67. ISBN 978-0-8263-0315-8
- Este artícul conté una traducció derivada de «Método de los cazos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.