Veta Comstock

"Mineria en Comstock", dibuix que representa els sosteniment i les instalacions associades a les distintes mines, i la tecnologia minera utilisada en Comstock, principalment el método de entibado a esquadra que es va desenrollar allí per a treballar els embolsamientos de mineral

Mapa geològic del Comstock Lode, nort. Ophir figura en el centre dalt; "qz" indica cuarzo, la referència de la veta de Comstock.

Mapa geològic del Comstock Lode, sur. Gold Hill (el tossal de l'Or) apareix en el centre a l'esquerra; "dt" indica diorita i "hI" és andesita.

La veta Comstock (en anglés: Comstock Lode) és un estrat de mineral d'argent ubicat baix la pendent oriental del monte Davidson, un pico de la cordillera Virginia localisat en Nevada (per llavors, quan es va descobrir la veta, Territori d'Utah occidental). Va ser el primer descobriment important de mineral d'argent en els Estats Units, i du el nom del miner nortamericà Henry Comstock.

En acabant de que el descobriment es fera públic en 1859, va provocar una febra de l'argent de buscadors en la zona, lluitant per a fer valdre els seus presunts drets. El descobriment va causar una gran commoció en Califòrnia i en tots els Estats Units, el major des de la febra de l'or de Califòrnia en 1849. Els campaments miners pronte varen prosperar en les rodalies, convertint-se en centres comercials bulliciosos com Virginia City i Gold Hill.

La veta Comstock és notable no solament per les immenses fortunes que va generar i per l'influència que va tindre en el creiximent de Nevada i Sant Francisco, sino també pels alvanços en la tecnologia minera que va impulsar, com l'entibado a esquadra i el procés Washoe per a extraure argent del mineral. Les explotacions superficials varen disminuir despuix de 1874, encara que la mineria subterrànea va continuar esporàdicament fins a la década de 1920.

Geologia

Els materials emesos per respiraders volcànics situats a l'est, varen recobrir l'àrea durant el Terciario, i una falla va obrir la pendent est de la cordillera Virginia, deixant al descobert la veta de Cumstock. El zócalo de la veta està compost per diorita, mentres que la paret colgante està composta per andesita, a la que els miners cridaven "pórfido". Les fissures de la falla es varen omplir en "cuarzo mineral".

Els miners pensaven que "el pórfido generava el mineral". Els núcleus de mineral estaven dispersos a través de l'àmplia veta 'com a prunes en un pudín per a pobres', i casi tots varen aparéixer en l'àmplia secció superior i a lo llarc o prop de la paret este. Encara que els miners varen estendre el seu treball en totes les direccions, solament es varen trobar "setze núcleus de mineral grans i rics", la majoria d'ells a menys de 180 m de profunditat.

Bonança

Sis bonança principals varen marcar els primers cinc anys de la veta de Comstock. La bonança Ophir va ser pròspera fins a 1864, produint 70.000 tonellades d'argent. Encara que rica, i tenint una llongitut de 150 m en superfície, el núcleu del mineral es localisava a una profunditat de 150 m. La bonança Gold & Curry incloïa atres 150 m del farallón de El Dorat, pero se sumergia cap al sur en la bonança Savage a 150 m; el mineral es va agotar en 1866. La bonança Savage incloïa este núcleu de mineral i una segona bonança, un cos de mineral compartit en Hale & Norcross al sur, a una profunditat de 180 m; este cos de mineral es va agotar en 1869. La bonança de Chollar-Potosí es va consolidar en 1865. Combination Shaft, en 1875, va anar un esforç conjunt dels propietaris de Chollar-Potosí i Hale & Norcross.

La bonança original de Gold Hill consistia en el Old Ret Ledge, de 300 m de llarc, 150 m d'ample i 150 m de profunditat. Les mines associades a Gold Hill es varen fusionar en la Consolidated Imperial en 1876. L'explotació de Yellow Jacket va compartir la bonança de Gold Hill en el seu costat nort, i va compartir una segona bonança en Crown Point i Kentuck al sur, descoberta en 1864.

La bonança de Crown Point-Belcher es va descobrir en 1870. El núcleu del mineral es va estendre des d'una profunditat de 275 a 460 m, en una llongitut de 235 m i un ample de 36 m. El mineral, el percentage del qual de metal preciós alcançava el 54 per cent d'or i 46 per cent d'argent, va durar solament quatre anys.

La bonança de Virginia Consolidated es va descobrir en el nivell de 365 m en març de 1873. El núcleu del mineral tenia 275 m de llarc i 60 m d'ample, pero es va agotar a 500 m de profunditat.

Descobriment d'argent

Mena de la bonança Consolidated Califòrnia i Virginia Mine, veta Comstock

L'or va ser trobat en esta regió en la primavera de 1850, en Gold Canyon (prop de lo que hui és Dayton), per un grup d'emigrants mormonés, un dels quals, Abner Blackburn, va anar la seua guia. Despuix d'aplegar massa pronte abans del desgel per a creuar la Serra, la caravana de carros va acampar junt al riu Carson en les rodalies de Dayton, per a esperar a que la neu de la montanya es derritiera. William Prouse (també cridat Prows) pronte va trobar una miqueta d'or en la grava de les vores del riu, pero es varen anar d'allí en quant les montanyes varen estar transitables, ya que ambicionaban trobar molt més cantitat d'or en aplegar a Califòrnia. Orr va nomenar Gold Canyon al jaciment.

Atres emigrants que varen aplegar despuix, varen acampar en el canó i es varen dedicar a treballar en la mineria, encara que quan es va agotar l'aigua en el canó cap al final de l'estiu, varen continuar creuant les montanyes fins a Califòrnia. El campament no va tindre una població permanent fins a l'hivern i la primavera de 1852–53, quan aproximadament 100 hòmens varen treballar part de l'any en els bancs de grava del canó en cedazos mecànics, lavaderos de grava i comportes. Despuix de nou anys, els plaers de Gold Canyon estaven produint molt poc, i molts miners varen partir cap als jaciments del llac Mona.

L'or de Gold Canyon procedia de les vetes de cuarzo de la capçalera del filó, en les proximitats d'a on es troben Silver City i Gold Hill. Mentres els miners s'obrien camí per la riera, varen fundar la ciutat de Johntown en un replanell. En 1857, els miners de Johntown varen trobar or en el Six-Mile Canyon, que es troba aproximadament a cinc milles (8 km) al nort de Gold Canyon. Les capçaleres d'estos dos canons formen els extrems nort i sur de lo que ara es coneix com la veta Comstock, localisada pels descobriments de les bonança de Ophir i de Gold Hill. Els primers miners que varen treballar junt al riu mai varen descobrir l'orige de l'or del plaure, ya que l'estructura de la veta en superfície estava "en gran part desgastada i coberta per les solsides de les ales de les montanyes".

Germans Grosh

Miners en Comstock, anys 1880. Text original: "Treballar és orar"

L'autoria del descobriment de la veta Comstock és un assunt discutit. Es diu que va ser descoberta en 1857 per Ethan Allen Grosh i Hosea Ballou Grosh, fills d'un clerc de Pennsilvània, mineralogistas experimentats i veterans dels camps d'or de Califòrnia. Hosea es va ferir en un peu i va morir de septicèmia en 1857. En un intent per a conseguir fondos, Allen, acompanyat pel seu soci Richard Maurice Bucke, va mamprendre un viage a Califòrnia en mostres de mineral i mapes del terreny reclamat.

Henry Comstock es va quedar en el seu lloc per a cuidar la cabanya de Grosh i un cofre tancat que contenia mostres de mineral d'argent i or i documents del descobriment. Grosh i Bucke mai varen aplegar a Califòrnia, es varen perdre i varen sofrir greus dificultats en creuar les montanyes de la Serra Nevada.

Els dos varen patir congelació en creuar la serra, i en mans d'un cirugià local varen perdre les seues extremitats per amputació, en un últim esforç per salvar les seues vides. Allen Grosh va morir el 19 de decembre de 1857. R.M. Bucke va sobreviure, pero despuix de la seua recuperació va retornar a la seua llar en Canadà.

Quan Henry T.P. Comstock es va enterar de la mort dels germans Grosh, va reclamar la cabanya i les terres com a pròpies. També va examinar el contingut del cofre, pero sent poc menys que analfabet, no va pensar en els documents que es guardaven en el seu interior. Lo que sí sabia és que les mostres d'or i d'argent eren de la mateixa vena. Va continuar vigilant les excavacions dels miners locals que treballen en l'àrea, ya que sabia que la troballa dels germans Grosh encara no havia segut reclamat. En enterar-se d'una troballa en Gold Hill en el que es va descobrir una roca azulada (mineral d'argent), Comstock immediatament va presentar una solicitut per a un àrea no reclamada directament i adjacent a la zona de la troballa.

Descobriment de Gold Hill

Quatre miners varen descobrir l'aflorament de Gold Hill, en la capçalera de Gold Canyon, reclamant-ho despuix de trobar rastres d'or el 28 de giner de 1859. Eren James Finney ("Old Virginny"; un rumor contemporàneu dia que va canviar el seu nom de Fennimore a Finney despuix d'assessinar a un home), John Bishop ("Big French John"), Aleck Henderson i Jack Yount.

Esta reclamació va ser seguida per les realisades per Lemuel S. "Sandy" Bowers (vejau Bowers Mansion), Joseph Plat, Henry Comstock, James Rogers i William Knight. En la primavera de 1859, despuix d'excavar fins a una profunditat d'uns tres metros, varen trobar una veta de cuarzo rojós rica en or. El seu descobriment va ser en realitat partix de la veta Comstock, el Old Ret Ledge. Per lo tant, als quatre hòmens se'ls atribuïx el redescubrimiento del jaciment prèviament trobat pels germans Grosh.

Descobriment de Ophir

En la primavera de 1859, dos miners, Peter O'Riley i Patrick McLaughlin, trobant tot el terreny ya reclamat, es varen dirigir a la capçalera del Six Mile Canyon i varen començar a buscar mineral en un garbell mecànic en l'ala de la montanya, prop d'una chicoteta riera alimentada per un manantial veí. Varen obtindre mals resultats en la zona superior, ya que no hi havia grava llavada, i ya estaven a punt d'abandonar la seua concessió quan varen fer el gran descobriment.

Havien cavat un pou chicotet i profunt, del que traure aigua per a usar en les seues lavaderos de mineral. En el fondo d'esta perforació varen localisar una "capa d'arena negra molt rica", a on apareixia el "mineral concentrat de la part superior de l'amagada bonança de Ophir". Henry T. P. Comstock es va enterar de que els dos hòmens havien estat treballant en les terres que ell mateixa supostament ya havia reclamat en "fins de pastoreig". Fent valdre la seua reclamació prèvia en Gold Hill, Comstock va conseguir per mig d'amenaces en el seu soci, Immanuel "Manny" Penrod, un acort que els va otorgar part dels seus interessos en la troballa reclamada.

El 12 de juny, en una sanga que estaven cavant va aparéixer arena negra de manganeso mesclada en cuarzo grisa blavenc i or. Dos arrastras (molins per a polvorisar el mineral) construïdes per John D. Winters i J. A. Osborn els varen convertir en socis adicionals el 22 de juny. Comstock i Penrod varen fer una reclamació adicional, cridada "Mexican", posteriorment denominada "Spanish", adjacent al terreny reclamat en "Ophir".

En el "material blau" que es va trobar en esta trinchera, va nàixer la mineria de l'argent en Estats Units. En el lavadero, junt en l'or, hi havia una gran cantitat d'un material pesat blau-negruzco, casi com una masilla que obstruïa els garbells i interferia en el llavat de l'or fi. Quan es va analisar el 27 de juny, es va determinar que era un ric sulfur d'argent; de fet, el mineral incloïa tres quartes parts d'argent i una quarta part d'or.

Les referències geogràfiques de l'ubicació de la veta Comstock eren confuses i inconsistentes. En un informe, la troballa d'or estava "en el forcall oriental del riu Walker" i la troballa d'argent "a mig camí en l'ala oriental de la Serra Nevada" i "nou milles a l'oest de Carson River".

El destí dels descobridors

Casetes de mineral en Comstock nort i els seus noms; sur (esquerra) a nort (dreta): Potosí, Chollar, Hale & Norcross, Savage, Gould & Curry, Best & Belcher, En. Virginia, Califòrnia, Ophir, Mexican, Union i Serra Nevada, els últims tres no estan representats.

Casetes de mineral en Comstock sur i els seus noms; sur (esquerra) a nort (dreta): Caledònia, Overman, Belcher, Crown Point, Kentuck, Yellow Jacket, Challenge Confidence, Imperial, Alpha, Exchequer, i Bullion Ward, l'últim no representat.

Els miners que varen descobrir els jaciments i els inversors que varen comprar els seus drets no sabien si es tractava d'una troballa gran o menut. El tamany, la riquea i el cost d'explotar una caseta de mineral enterrat és molt difícil d'estimar inclús hui en dia. La majoria d'ells varen assumir que havien fet un descobriment més be modest, com casi tots les atres troballes d'or.

Tots sabien que no tenien els diners ni l'experiència necessaris per a investigar a fondo el jaciment. Determinar el tamany de l'aflorament i el seu valor potencial duria molts anys d'intens treball per part de mils de miners, i requeriria inversions de millons de dólars, que cap d'ells podia sufragar. "En sospesar les possibilitats de guanyar i de perdre, tal com estaven en 1859, els buscadors no varen tindre motius per a reprochar-se la seua falta de previsió quan varen prendre la decisió de vendre els seus drets".

Patrick McLaughlin va vendre la seua sexta part dels drets de Ophir per 3000 dólars a George Hearst, i va perdre els diners molt pronte. Despuix va ser cuiner en la mina Green en Califòrnia, i va morir despuix de realisar diversos treballs ocasionals.

Emanuel Penrod, soci d'Henry Comstock, va vendre la seua sexta part de la mina Ophir per 5500 dólars al juge James Walsh, i la seua mitat de la mina "Spanish" per 3000 dólars.

J.A. Osborn va vendre la seua sexta part de Ophir "per un bon preu".

Peter O'Riley va mantindre els seus interessos en Ophir recaptant dividents, fins que els va vendre per aproximadament 40.000 dólars. Va montar un hotel en un edifici de pedra que va erigir en la B Street, en Virginia City, cridat Virginia House, i es va convertir en un comerciant d'accions mineres. Va començar a tindre visions i va iniciar la construcció d'un túnel en la serra prop de Genoa (Nevada) (un àrea sense riquees minerals conegudes), esperant trobar una veta més rica que la de Comstock. Finalment, va perdre tot, va ser declarat loco i va morir en un asil privat en Woodbridge (Califòrnia).

Henry Comstock va canviar un vell cavall cego i una botella de whisky per una dècima part dels drets en Ophir, anteriorment propietat de James Fennimore ("Old Virginny"), pero després va vendre totes les seues tinences en Ophir al juge James Walsh per 11.000 dólars. Comstock també va vendre la seua mitat de la mina "Spanish" per 5500 dólars. Va obrir bones tendes comercials en Carson City i Silver City. Segons pareix, en un intelecte llimitat i sense educació ni experiència empresarial, va quebrar ràpidament. Despuix de perdre casi tots els seus bens i possessions en Nevada, Comstock va continuar buscant or durant alguns anys en Idaho i Montana sense èxit. En setembre de 1870, mentres explorava el país de Big Horn, prop de Bozeman (Montana), es va suïcidar en el seu revòlver.