Mineral del Mont
- Esta pàgina es referix a una localitat. Per al municipi homònim vejau Municipi de Mineral del Mont
Mineral del Mont és una localitat capçalera del municipi de Mineral del Mont del estat d'Hidalgo, en el centre de Mèxic. La ciutat té una tradició de la cuina de pastes, és famosa per les seues mines d'argent i la seua considerable afluència turística.
En temps del Virreinato se li donava el nom de Real per estar baix el domini de la Corona espanyola, i del Mont per estar rodejada per monts; per tal motiu és més conegut com a Real del Mont i, per l'immigració anglesa en el XIX, és malnomenat el chicotet Cornualles.[1]
Toponímia
[editar | editar còdic]Abans de la conquista de Mèxic, era conegut en el nom de "MAGOTSI" del otomí "Ma", que significa altura i "Gohtsi", pas, portell, portezuelo, ya que precisament era el pas entre el Señorío de Metztitlán, en la Huasteca, i la Gran Tenochtitlán.[2]
En el transcurs de la dominació espanyola es va canviar pel de "Real del Mont", per la costum establida durant la Colónia de cridar aixina a tot lo que es trobava baix el domini de la Corona espanyola, particularment en els centres miners.[2]
Història
[editar | editar còdic]
Época Precolombina
[editar | editar còdic]Dels toltecas es diu que coneixien les turquesas, i varen trobar les mines i el Mont d'argent, del or, del coure, del estany, del metal de la lluna; i dels mexicas, varen donar or i argent per a que gojaren Huitzilopochtli, lo que significa que quan els mexicas varen aplegar, els toltecas ya explotaven les mines en l'actual serra de Pachuca.[2]
Periodo Virreinal
[editar | editar còdic]El Municipi de Mineral del Mont, té el seu orige en la Nova Espanya, remontant-se a l'época en que varen arribar els miners anglesos quan ya existien camins que ho comunicaven en Pachuca i les Facendes de Benefici, sitas cap al nort fins a Sant Miguel Regla i Santa María Regla.[2]
És també conegut per les seues mines d'argent explotades per Dò Pedro Romero de Terreros en el XVIII i posteriorment pels anglesos en el XIX, els qui varen dur a esta regió, les primeres màquines de vapor, el fútbol i l'platillo típic, els pastes.
En la folga minera de 1766 Pedro Romero de Terreros, va pretendre suprimir el partit i els jornals que pagava i aumentar al doble les càrregues de treball per a obtindre majors guanys, el 15 d'agost els miners de Real del Mont es varen llançar a la folga, i es varen traslladar a Pachuca a manifestar-se.[4] Este moviment es pren com el primer antecedent dels moviments de folga en Mèxic.[5]
Immigració córnica i anglesa
[editar | editar còdic]Despuix de l'Independència de Mèxic les mines varen ser abandonades, motiu pel que es varen posar en marcha varis proyectes d'inversió en l'estranger a fi d'atraure capitals, per a rehabilitar i treballar les mines.[8] José María Romero de Terreros III comte de Regla, va dirigir la seua atenció cap a Anglaterra; va solicitar a José Rodrigo Castelazo que escriguera un opúsculo (obra científica de poca extensió) sobre les condicions que guardaven les seues mines, les quals varen ser descrites en exactitut en el Manifest de la Riquea de la Negociació de Mines Coneguda per la Veta Viscaïna, escrit i publicat en 1820.[8][9][10]
Per a 1823 envia a Londres una proposta d'inversió, i transferix l'autorisació de buscar inversionistes a Thomas Kinder John Staples qui es va dirigir a John Taylor empresari miner de Cornualles.[8] El 16 de giner de 1824 es dona el lloguer de les mines, i l'adquisició de la Mina de Morán en Real del Mont, propietat de Tomás Murphy.[9] El 4 de febrer següent va tindre lloc una segona reunió, en la que es crea la Companyia de Cavallers Aventurers de la Mines de Pachuca i Real del Mont.[8] El 6 de març de 1824, Taylor firma acorts en Kinder (representant de el III comte de Regla) i un atre en John Murphy (apoderat del seu germà Tomás), per mig dels quals la companyia va prendre en lloguer les numeroses mines de Real del Mont.[9]
El primer grup, compost per 15 tècnics anglesos, comandado per James Vetch, va arribar a Mèxic l'11 de juny de 1824 i es varen establir en el districte miner de Pachuca-Real del Mont, la majoria dels immigrants a esta regió procedien de les zones mineres de Camborne, Redruth i Gwennap.[10] En 1825 de Falmouth, partix una floteta de quatre barcos (Melpomene, General Phipps, Sarah i Courier) transportant un grup de miners i 1500 tonellades d'equipament, incloent nou màquines de balancín Cornish en les seues corresponents calderes i un atre equip auxiliar;[8][9] el grup va desembarcar en la plaja de Mocambo en Veracruz, moltes de les barcaces que transportaven des del barco les peces varen naufragar, es varen amprar huit semanes en salvar lo que havia quedat de la càrrega.[8][9] En portar a terme el trasllat, va ser necessari ampliar camins, construir carros especials i comprar infinitat d'animals de tir per a jalarlos, el viage va durar aproximadament un any, finalment en maig de 1826, les màquines i tifells estaven ya en Real del Mont.[8][9]
Els principals llocs de treball serien les mines de Galupe, Santa Teresa, Sant Cayetano, Dolores, Santa Brígida, Acosta, Sant Pedro i Corfa. Hi havia 3500 miners córnicos i les seues famílies vivint en Pachuca i Real del Mont.[8][9][10][11] Els conflictes laborals en els operaris mexicans varen succeir en els anys 1828, 1833, 1840-1841 i 1845;[11] per la fuga de treballadors calificats i problemes salarials.[11] Explotarien les mines fins a 1848, any en que es varen vendre les seues possessions a la negociació mexicana de Mackintoch, Escandón, Beistegui, i John Rule.
.jpg){kind=link}
En 1847 l'intervenció nortamericana, en la regió provoca l'eixida de miners d'orige Irlandés, per l'activa participació del batalló de Sant Patricio;[12] i es relacionen en els anglesos, degut principalment a l'idioma, açò genera en 1848 la creació de la Companyia Real del Mont i Pachuca (CRDMyP) en capital nortamericana i mexicà.[12] Esta companyia va mantindre una política favorable a la preservació de la planta de treballadors córnicos.[11]
En 1850, es varen reiniciar els treballs (especialment en la Mina del Rosario), i va ocórrer tal bonança que Pachuca es va quintuplicar per l'afluència de treballadors. Entre 1850 i 1855 es va contractar a un gran número de cornish per a manejar la maquinària i per a repondre al personal que anys abans havia despedit la Companyia dels Aventurers.[11] Entre 1872 i 1875 junt en una greu crisis econòmica, es donen en l'empresa conflictes laborals a tots els nivells.[11] A partir de 1875 el personal estranger que va arribar a Real del Mont i Pachuca va ser cada volta menor i per a 1906 esta política d'associació es termina.[11]
Porfirio Díaz, qui el 20 d'octubre de 1861 en referir-se als combats que va sostindre contra les tropes reaccionàries del general Leonardo Márquez en Pachuca i a les que va perseguir fins a Atotonilco, diu haver tornat a Real del Mont, a on el general Santiago Tàpia, Cap de les Forces, acuarteló a les tropes que varen participar en la persecució i despuix de permanéixer 4 o 5 dies per a enterrar morts, varen tornar a la capital.[2]
El 8 de novembre de 1866, en el Rancho dels Britos conegut actualment com "Casas Cremades", va tindre lloc una acció militar encapçalada pel coronel José María Pérez, oriunt d'Omitlán, en la que varen participar els barreteros, el coronel Guillermo E. Pascoe i un atre coronel més, apellidar Padró, contra una força d'austríacs. El Coronel Pérez i la seua idea principal consistia en atacar a la ciutat de Pachuca.[2]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Príncip Carlos i Camila viajaran a Mèxic en novembre.». L'Universal. Archivat des d'el original, el 16 d'octubre de 2014. Consultat el 12 d'octubre de 2014.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 «Mineral del Mont». Enciclopèdia dels Municipis i Delegacions de Mèxic. Secretaria de Governació de Mèxic. Archivat des d'el original, el 24 de setembre de 2015. Consultat el 22 de març de 2017.
- ↑ «Pedro Romero de Terreros (Comte de Regla)». Els21revista.com. Archivat des d'el original, el 2 de febrer de 2014. Consultat el 26 de giner de 2014.
- ↑ «Estat d'Hidalgo-Història». Enciclopèdia dels Municipis de Mèxic. Archivat des d'el original, el 27 de maig de 2007. Consultat el 17 de juny de 2010.
- ↑ «Celebren en Mèxic primera folga minera d'Amèrica Llatina». Archivat des d'el original, el 21 d'agost de 2009. Consultat el 10 de juny de 2010.
- ↑ «Museu de Lloc de la Mina d'Acosta, en Real del Mont, Hidalgo». Archiu Històric i Museu de Mineria. Archivat des d'el original, el 15 d'octubre de 2009. Consultat el 10 de juny de 2010.
- ↑ Emilio Gandarilla Avilés. «"Mina d'Acosta", interessant museu de lloc en Real del Mont, Hidalgo». La prensa. Organisació Editorial Mexicana. Consultat el 16 de giner de 2014.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 8,5 8,6 8,7 «Hidalgo fa 200 anys». Comissió Interinstitucional per a Celebrar els Festejos del bicentenario en Hidalgo . Archivat des d'el original, el 13 d'abril de 2013. Consultat el 9 de giner de 2012.
- ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 9,5 9,6 «La Companyia Britànica». Real del Mont. Archivat des d'el original, el 13 d'abril de 2013. Consultat el 9 de giner de 2012.
- ↑ 10,0 10,1 10,2 «Cornwall i el Districte miner de Pachuca i Real del Mont (Mèxic)». Associació Colectiu Proyecte Arrayanes. Consultat el 11 de juliol de 2011.
- ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 11,4 11,5 11,6 «Els aliats del capital. Treballadors anglesos en Real del Mont i Pachuca en el sigle XIX». Estudis Històrics. Consultat el 9 de giner de 2012.
- ↑ 12,0 12,1 «L'intervenció nortamericana». El Sol d'Hidalgo. Archivat des d'el original, el 13 d'abril de 2013. Consultat el 7 de giner de 2012.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Mineral del Monte» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.