Rellonge Monumental de Pachuca
El Rellonge Monumental de Pachuca, també comunament conegut en el nom de Rellonge de Pachuca, és un rellonge de torre ubicat en la ciutat de Pachuca de Soto, en l'estat d'Hidalgo, Mèxic.
Va ser construït en el periodo de temps comprés entre els anys 1904 i 1910; de 1904 a 1905 es presenta la planeación del proyecte i es construïx la fonamentació; i de 1907 a 1910 es construïx la torre. Construït pels ingeniers Francisco Hernández i Luis Carreón sobre un proyecte de l'arquitecte Tomás Corder. És d'arquitectura neoclàssica, presentant varis estils com dòric, jònic, corintio i toscano.
Té 40 metros d'alt, cada una de les seues quatre cares de 12.94 m de llarc, apunta als punts cardinals. La torre està composta per quatre nivells; entrada (primer nivell), balcó (segon nivell), escultures femenines (tercer nivell) i sostre metàlic (quart nivell).
En el tercer nivell es troben quatre escultures femenines, esculpidas en marbre procedent de Carrara, Itàlia. En una altura de tres metros i colocades en cada u dels seus costats, representant l'inicie i la consumación de l'Independència de Mèxic; la promulgació de la Constitució Mexicana de 1857; i les Lleis de Reforma i Guerra de Reforma.
Per lo tant, les estàtues representen a l'Independència, la Llibertat, la Constitució i la Reforma. Moments històrics d'enorme transcendència en Mèxic, fins al moment de la seua construcció.
Va ser inaugurat el 15 de setembre de 1910 en commemoració del Centenari de l'Independència de Mèxic; per a l'any 2010 es varen realisar distints events en la finalitat de commemorar el centenari de la seua inauguració i es varen realisar a la parell en els festejos del Bicentenario de l'Independència de Mèxic i el Centenari de la Revolució Mexicana.
El Rellonge Monumental és el símbol més conegut i representatiu de la ciutat.
Ubicació
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Plaça Independència (Pachuca).
Es troba ubicat en la Plaça Independència la qual conta en un àrea total de 22 057.65 m², l'estructura del monument solament ocupa un àrea de 167.44 m² i cada una de les seues cares és de 12.94 metros.
La Plaça Independència es troba dins del Centre històric de Pachuca de Soto, el qual conta en una superfície aproximada de 12 km². Té carrers inclinades i estrets carrerons; és en esta zona a on es troben els edificis més antics de la ciutat, a on més de cinccents edificis es troben dins del catàlec del comité per a la preservació i conservació del centre històric de Pachuca.
El Rellonge Monumental es troba ubicat en les coordenades 20°7′39″ de latitut nort, i 98°43′55″ de llongitut oest. La seua direcció és Plaça Independència s/n, Col. Centre. CP, 42000 Pachuca, Hidalgo.
Història
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Història de Pachuca de Soto.
Antecedents
[editar | editar còdic]En 1872, s'edifica un chicotet quiosc de fusta en la Plaça de les Diligències, a on tocaven distintes bandes musicals.
El 20 de giner de 1901, el conjunt musical conegut com la Banda de Rurals, va brindar la seua primera funció en el quiosc baix la direcció de Candelario Rivas. La plaça es va adornar en una tanca formada per tropes d'Infanteria de l'Estat i alumnes de l'Escola Correccional, en les seues respectives bandes de guerra i música.
Despuix de l'èxit d'este conjunt musical els miners rics de la zona i el president municipal de Pachuca, Alfonso María Brito, li proponen al governador de l'estat d'Hidalgo, Francisco Valenzuela, la construcció d'una torre de concerts.
Planeación
[editar | editar còdic]
El proyecte va ser aprovat en 1904, any en que es va iniciar el seu construcció a instàncies de Felipe N. Fancs, apoderat de diverses empreses mineres i director de la Companyia Sant Rafael; la construcció va tindre que ser suspesa un any despuix per falta de fondos. En 1907 el Govern de l'estat d'Hidalgo, va rebre una nota del secretari de governació, Ramón Corral, instruint al governador de l'estat d'Hidalgo, Pedro Ladislao Rodríguez, per a que alçara un monument commemoratiu del Centenari de l'Independència de Mèxic. La nota dia textualment:
En junta, convocada pel governador Rodríguez, el president municipal de Pachuca, Alfonso M. Brito, i els propietaris de les principals mines de la regió, varen aplegar a la conclusió d'aprofitar la fonamentació de l'obra suspesa i convocar a un concurs per al disseny i la construcció del monument.
El concurs ho va guanyar l'arquitecte Tomás Corder i Osio, en una torre d'arquitectura neoclàssica de tres nivells de pedrera en un quart pis de coure, i la construcció baix la direcció dels ingeniers Francisco Hernández i Luis Carreón.
Construcció
[editar | editar còdic]La construcció va ser finançada per les companyies mineres Sant Rafael, Santa Gertrudis, La Blanca i Santa Ana. El cost total va ascendir a 300 000 pesos ore aproximadament, utilisant en la seua construcció pedrera de la població de Tezoantla ubicada en el Municipi de Mineral del Mont. Es varen tindre que construir carros especials en tirs de vint o trenta mules, puix alguns blocs pesaven fins a tres tonellades.
La talla de la pedra es va realisar a peu d'obra i en bastides de fusta es varen ser pujant una a una les peces de pedrera ya llaurades. El procés de construcció es va realisar sobre la base d'una tècnica cridada machihembrado, que consistix en foradar cada bloc de pedrera en un forat cilíndric en la part superior i esculpir una espècie de mechó en l'inferior, aixina esta última, embonaba en la part foradada.
En la construcció trentacinc persones varen treballar en la primera etapa i vintinou en la segona, entre els treballadors que es coneix el seu nom estan, Jacinto i Pedro Hernández Baldovino, Juliol Engrunse Hernández, Pedro Madrit i Alfonso Arteaga. Sent este últim l'encarregat de esculpir les acroteras que tenen forma del Escut Nacional de Mèxic.
Jesús Zenil Martínez qui eixercitava el càrrec de Ministre plenipotenciario de Mèxic en l'Imperi Austrohúngaro; va comprar la maquinària en Anglaterra i la va enviar a Pachuca. Va acodir a la fàbrica fundada per Edward John Dent i allí va tractar l'adquisició del rellonge i del carillón. La maquinària va aplegar a Pachuca en 1906, va estar guardada primer en la Parròquia de l'Asunción, i més tart en la Casa de Francisco Rule fins a ser instalada en la torre, que la seua responsablilidad va ser de Tomás Zepeda.
Es va adquirir una cúpula de làmina de coure fabricada en la Fundidora de Fierro i Acer de Monterrey, la peça va ser duta en ferrocarril i es va colocar abans de l'inauguració. Per a la colocació del carrillón i de la cúpula de coure, es va solicitar l'intervenció dels treballadors de la companyia minera de Sant Rafael.
Inauguració
[editar | editar còdic]
Plaça de les Diligències va canviar el seu nom pel de Plaça Independència poc despuix de la creació de l'estat d'Hidalgo. El Rellonge Monumental de Pachuca, va ser inaugurat el 15 de setembre de 1910, en mig d'una gran festa popular.
Alberto Dross, relojero d'orige alemà va ser l'encarregat de revisar la maquinària; i Gumersindo Meléndez de l'allumenat de la plaça. Tots els carrers que conduïen a la Plaça Independència estaven tancades, i els venedors es varen instalar en els carrers aledaño. Cap a les 12:00 p. m. el governador Pedro Ladislao Rodríguez va visitar la plaça. El programa oficial d'inauguració va ser el següent:
- I.- Obertura per la Banda de Rurals
- II.- Discurs pel Sr. Lic. Joaquín González
- III.-Peça de música per la Banda de Rurals
- IV.-Cor Himne a Hidalgo pels Chiquets de les escoles Oficials
- V.- Peça de música per la Banda de Rurals
- VI.-Recitació per la Srta. Llum Comte
- VII.-"Tosca", per la Banda de Rurals.
- VIII.- Poesia pel Sr. Miguel Bracho.
- IX.- En sonar les 11 de la nit es donarà el crit d'independència i s'encendran l'allumenat que allumenarà la torre, aixina mateix es cremaran fòcs pirotècnics en el Jardí de l'Independència i el primer carrer de Matamoros.
A les 09:00 p. m. en punt va fer el seu arribe la Banda de Rurals, el governador Pedro Ladislao Rodríguez, la seua esposa Virginia Hernández i diverses autoritats varen fer la seua entrada fins a les tribunes colocades al peu de la torre, des d'a on varen presidir la cerimònia. L'event va donar inici en una obertura tocada per la Banda de Rurals i es va seguir lo estipulat en el programa.
Els oradors varen ser Joaquín González, Llum Comte i Miguel Bracho. Joaquín González va ser governador provisional d'Hidalgo durant la Revolució mexicana. Llum Comte era familiar dels senyors Comte, coneguts empresaris de l'indústria de làcteus. Miguel Bracho va ser funcionari públic, poeta, periodiste i llegislador al Congrés Estatal.
El Rellonge Monumental va donar les seues primeres campanadas a les 11:00 p. m. el governador, en la planta baixa, en escoltar el primer repiqueteo, va córrer una cortina que ocultava la placa d'inauguració feta de marbre, posteriorment va pujar a la segona planta, a on va commemorar el cride d'independència i va entonar el Himne Nacional Mexicà. Durant quinze minuts el repiqueteo fora constant, al que es va agregar els fòcs artificials que les empreses mineres accionaron, en els cerros que rodegen a la població.
Primers anys
[editar | editar còdic]El 15 de maig de 1911, diversos grups simpatisants Maderistas i opositors Porfiristas varen escomençar a marchar pels carrers, per a reunir-se en la Plaça de la Constitució i la Plaça Independència.[1] Els barreteros de la mina de santa Gertrudis havien organisat un gran tumult liderats per Macario Moedano, a qui malnomenaven El Chato.[1] De nit va haver desórdens i saqueig de cases i comerços.[1] El 16 de maig va aplegar a Pachuca; el general maderista Gabriel Hernández va manar publicar un bando en el que se solicitava la devolució dels objectes furtats i va dispondre, que la persona que es resistira seria de colp i repent jujada per sedició i robo.[1] Al sendemà pel Riu de les Avingudes es va trobar ple d'una multitut d'objectes que varen ser tirats per la gent.[1]
Es va decretar l'immediata aprensión dels cabecilla del tumult, solament va ser aprehendido Moedano, despuix de juí es va ordenar que la seua eixecució, fòra pública.[1] A les 05:00 p. m. del 17 de maig, el pilot es va formar en el costat nort del Rellonge Monumental, i Moedano se li va colocar a on s'ubica la pérgola Abundio Martínez, l'eixecució va ser retardada 15 minuts.[1] Durant la Revolució mexicana, l'estructura rep a lo manco doscents impactes d'arma de fòc convertint-ho en un dels edificis més baleados de l'estat d'Hidalgo.
En l'any 1926, els quatre fanals que la comunitat turca havia obsequiat en motiu del Centenari de l'Independència de Mèxic varen ser remogudes per orde del governador Matías Rodríguez, ignorant-se les causes.[2] En 1929 el rellonge va deixar de funcionar dia i mig per una falla en dos cables i es va descobrir que existia un retart de quatre minuts respecte a l'hora de la Ciutat de Mèxic. El seu cuidador en eixe any era Ramiro Chanes qui va reportar el problema. De 1920 a 1930, aplegaven a la ciutat els denominats hòmens mosca (escaladors d'edificis) tractant d'escalar la torre per a aplegar al seu cim. En els anys 1930, es va decidir llevar els arbres de la Plaça Independència i deixar solament la zona enjardinada, en banca de pedrera ornamentadas en adorns similars al Rellonge Monumental.
El 16 de giner de 1943, va començar el derrocament del Teatre Bartolomé de Medina; en el seu lloc es va construir un edifici que albergaria, una sala cinematogràfica, comerços i departaments. El 27 d'octubre de 1944 es va inaugurar Edifici Reforma, a esta edificació se li va donar l'apelatiu "Adefesio Reforma", per haver-se construït en mig d'edificacions colonials i porfirianas. El 20 de giner de 1944, es va inaugurar la Pérgola Abundio Martínez; una pérgola de pedrera ubicada en la partix nort de la Plaça Independència. Dedicada a Abundio Martínez músic originari d'Huichapan. Dos anys despuix, la plaça torna novament a ornamentarse en arbres.
Cinquanta aniversari
[editar | editar còdic]En 1960, es va complir cinquanta aniversari de la seua inauguració i ademés es va celebrar el 150 aniversari de l'Independència de Mèxic. El programa commemoratiu comprenia els festejos des del 13 al 16 de setembre. El dia 15 de setembre, el governador de l'estat d'Hidalgo, Oswaldo Cravioto Cisneros, va realisar el cride d'independència en la Casa Rule, fent sonar la rèplica de la Campana de Dolores que el Govern de Mèxic havia enviat a cada u dels estats.
El dia 16, a les 06:00 p. m. va haver una cerimònia en la Plaça Independència, la qual va ser restaurada totalment; i es va conformar un Comité Pro-Restauració del Rellonge Monumental de Pachuca, que va efectuar alguns events. Es varen emetre abonaments de cooperació voluntària en valor de cinc, dèu, vint, cinquanta i cent pesos que es varen posar a la venda en els bancs locals, els fondos dels quals es varen reunir en la finalitat de costejar les reparacions.
A principis de 1961 es dona la remodelació de la Plaça Independència per part del Ajuntament de Pachuca, va ser coberta en adoquín rosat i prats disposts geomètricament; el del nort dotat en un astabandera i el del sur per un escut de l'estat d'Hidalgo. També en esta remodelació es va destruir la Pérgola Abundio Martínez.
En 1979-1980, es escarbó en este lloc per a construir un estacionament subterràneu. En 1987 el president municipal de Pachuca, Ricardo Hernández Fernández, va enviar una carta a Anglaterra demanant respal per al manteniment de la maquinària, la resposta va ser el nom de l'empresa llavors encarregada del manteniment del Big Ben.[2] En 1992, el president municipal de Pachuca, Mario Viornery, va repondre la Pérgola Abundio Martínez; realisada en ciment i parts de pedrera.
Restauració
[editar | editar còdic]
En el més de maig de 2006, es va presentar al comité per a la preservació i conservació del centre històric de Pachuca, el presupost per a l'elaboració dels treballs preliminars a la restauració. El qual va ser aprovat per a l'elaboració dels estudis i l'alçament arquitectònic. En decembre, es varen entregar els estudis realisats i el presupost dels treballs.
L'11 de setembre de 2007 es va firmar el contracte per a la realisació dels treballs de restauració. El 30 d'octubre es varen escomençar els treballs en l'estudi i proyecte; per al 12 de novembre de 2007, es va escomençar a treballar en el lloc. Es va realisar l'instalació de andamiaje intern i extern per a tindre accés a totes les àrees, els treballs varen consistir en la neteja i reposició tant la pedrera, esculturas, el rellonge i la cúpula de coure. Tots estos treballs varen ser liderats pels restauradores Juan Benito Artigas Hernández i María Luisa Mal Carús.
El cost total de la restauració va ser de $11 680 525 MXN. La realisació de l'anteproyecte va significar una despesa d'un $1 33 618 MXN, i es varen utilisar 4 149 476 MXN en la compra dels bastidas. Finalment, 287 930 i 154 376 MXN es varen invertir en els treballs preliminars i en pagaments extres, respectivament. La major despesa ho va representar la restauració arquitectònica, en la que es erogaron $6 055 123 MXN.
La presentació de la restauració arquitectònica es va fer el 15 de setembre de 2008, pel governador de l'estat d'Hidalgo, Miguel Ángel Osorio Chong; i el president municipal de Pachuca, Omar Fayad els qui varen encapçalar la cerimònia. Després de la cerimònia, es va realisar un espectàcul de llum i sò, i jocs pirotècnics.
El 15 de decembre de 2008, el rompimiento d'un resort va ocasionar el desajust en les manetes en les quatre cares del rellonge. El desperfecte va ser descobert, a les 10:00 p. m. per Jorge Olguín, responsable del manteniment i funcionament.
Centenari
[editar | editar còdic]En 2010 es va complir el centenari de la seua inauguració, festejos que es realisar junt en el Bicentenario de l'Independència de Mèxic i el Centenari de la Revolució Mexicana. El 15 de setembre, les autoritats municipals de Pachuca varen realisar un acte commemoratiu en a on es varen entonar les mañanitas i, de manera posterior, es va realisar una mostra culinària.
En la cerimònia es va parlar de la semblança històrica de l'event, en veu de Luis Corrals Vivar, director de la Casa de la Cultura de Pachuca. Es va contar en la participació de l'Orquesta Filharmònica de Pachuca, i en la presència de la bandera de Mèxic pertanyent a l'Escola Primària Julián Villagrán i que és la mateixa en la que es varen rendir honors durant l'inauguració.
El 25 de setembre, es va realisar un espectàcul de llums i un concert del cantant de música ranchera Pepe Aguilar, front a 10 000 espectadors; també es develó una placa commemorativa del centenari.
En octubre d'eixe any es va instalar l'exposició fotogràfica 100 anys d'una ciutat viva, imàgens de la teua Pachuca, la qual comprenia trenta fotografies d'històriques de Pachuca i es va contar en tres concerts de l'Orquesta Filharmònica de Pachuca com a part d'esta exposició.
També es va portar a terme el concurs artístic "100 anys, 100 rellonges", una mostra d'art urbà realisada pels ciutadans de Pachuca. Va contar en noventa y tres participants originaris de Pachuca, Ciutat Sahagún, Tlaxcoapan, Huejutla, Tula de Dellà, Zempoala i Tulancingo. Del total d'obres, ochenta y ocho treballs varen ser realisats de manera individual i dotze de manera grupal. Durant 2010 i 2011 es varen exhibir en un corredor ubicat en el circuit vial Riu de les Avingudes.
Declaració de zona protegida i anys recents
[editar | editar còdic]
La zona es trobava en una polèmica de "amo", quan a mitan de 2011 l'Ajuntament de Pachuca va argumentar que no li pertanyia l'espai, el lloc era del domini públic. l'Ajuntament de Pachuca va declarar al Rellonge Monumental i la Plaça Independència com a propietat del municipi d'acort del Decret Municipal N.º 18, publicat en el Periòdic Oficial del Govern de l'Estat d'Hidalgo el 12 de setembre de 2011.
En 2012 es va declarar patrimoni artístic de Mèxic per part del Institut Nacional de Belles arts (INBA), l'edifici es va sumar al catàlec que el INBA manté sobre els monuments considerats protegits i part del patrimoni artístic. El 15 de setembre de 2012, l'Ajuntament de Pachuca, va celebrar el 102 aniversari, en el festeig, es va contar en pastiç i la participació de l'Orquesta Simfònica de Pachuca.
En setembre de 2013 es va presentar el proyecte Centre Cultural El Rellonge, pel president municipal de Pachuca, Eleazar García Sánchez. D'acort al proyecte contarà en un teatre a l'aire lliure, dos sales de cine, una llibreria, una galeria d'art, una tenda i àrees d'espargiment. El qual ha generat polèmica per la pèrdua de la riquea patrimonial arquitectònica de la ciutat.
En juny de 2014, per la descompostura d'una peça de la maquinària, es va trobar parat per una semana. Al moment de deixar de funcionar, les manetes marcaven les 02:14 p. m., per lo que es va quedar a uns quants segons d'emetre els seus campanadas del quarto d'hora. El 7 de giner de 2015 es varen iniciar les obres de construcció del Centre Cultural El Rellonge.
D'acort a distints estudis, la Plaça Independència, que servix de sostre per a un estacionament subterràneu, podria colapsar per les fissures provocades pel pas del temps i a que les columnes que la sostenen es troben greument fracturades. El 24 de setembre de 2015 es varen trobar danys en cristals de dos de les cares.[3] D'acort en testics, presuntament una persona del sexe masculí va realisar detonació en lo que sembla ser un arma de diábolos, lo que va ocasionar els danys.[4]
El 30 de març de 2016 es va inaugurar el Centre Cultural El Rellonge, aixina com també es va reobrir la Plaça Independència despuix de la seua remodelació.[5][6] El proyecte del Geoparque Comarca Minera que busca donar valor al patrimoni geològic, miner, arqueològic i cultural de la regió de la Comarca Minera;[7][8] va ser designat de manera oficial dins de la Ret global de geoparques el 5 de maig de 2017, per l'Unesco, quedant el Rellonge Monumental com un dels treinta y uno geositios del proyecte.[9][10]
El 12 d'abril de 2020, per a evitar congregació de persones i la propagació del SARS-CoV-2; l'Ajuntament de Pachuca de Soto va procedir a la sanitización del lloc, i després es va acordonar el perímetro per a llimitar l'accés a la Plaça Independència; açò per a manejar la pandèmia de malaltia per COVID-19 en Pachuca.[11][12] El 28 de setembre de 2020, durant la marcha en la capital de l'estat pel Dia d'Acció Global per l'Abort Llegal i Segur; va ser grafiteado, en lemes com “serà llei”, “Abort llegal”, aixina com la ya tradicional aparició de simbologia feminista i l'A representativa del moviment anarquiste i atres més nomenclatures en contra de les forces de seguritat.[13] També varen instalar un mocador vert jagant, varen capcionar fòc en una porta i varen quebrar vidres de la mateixa.[14][15]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 (2012) Hidalgo Cròniques de la Revolució Mexicana, Primera edició, Pachuca, Hidalgo: Govern de l'estat d'Hidalgo.
- ↑ 2,0 2,1 «El rellonge creat per a ser torre de concerts». L'Universal. Consultat el 11 de setembre de 2018.
- ↑ «Destruïxen cristal del Rellonge Monumental de Pachuca». La Jornada. Archivat des d'el original, el 27 de setembre de 2015. Consultat el 27 de novembre de 2015.
- ↑ «Vandalizan torre del rellonge monumental de Pachuca». Mileni Diari. Grup Editorial Mileni. Consultat el 27 de novembre de 2015.
- ↑ «[1]», El Sol d'Hidalgo, Organisació Editorial Mexicana. Consultat el 8 d'abril de 2016.
- ↑ «[2]», El Sol d'Hidalgo, Organisació Editorial Mexicana. Consultat el 8 d'abril de 2016.
- ↑ «Proyecte Geoparque en Hidalgo: reptes, beneficis i responsabilitat». Mileni Diari. Consultat el 20 de giner de 2020.
- ↑ «Proyecte de Geoparque Comarca Minera d'Hidalgo» (video). greentv notícies. Consultat el 20 de giner de 2020.
- ↑ UNESCO. «Ecomarca Minera, Hidalgo UNESCO Global Geopark (Mexico)». Global Geoparks. Consultat el 7 de maig de 2017.
- ↑ (2018) Geositios del Geoparque Comarca Minera (Guia ilustrada), Primera edició, Ciutat de Mèxic, Mèxic: Institut de Geofísica, UNAM, p. 204-205. ISBN 978-607-300-760-3.
- ↑ «[3]», El Sol de Mèxic, Organisació Editorial Mexicana. Consultat el 3 de maig de 2020.
- ↑ «[4]», Mileni Hidalgo. Consultat el 3 de maig de 2020.
- ↑ «de-marcha-feminista-per a-demanar-abort-llegal/ », Quadratín Hidalgo, Agència Quadratín. Consultat el 3 d'octubre de 2020.
- ↑ «[5]», El Sol d'Hidalgo, Organisació Editorial Mexicana. Consultat el 3 d'octubre de 2020.
- ↑ «En marcha i pintes, exigixen la despenalisació de l'abort». Periòdic Criteri d'Hidalgo. Consultat el 3 d'octubre de 2020.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Reloj Monumental de Pachuca» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.