Cristobalita
La cristobalita és un mineral de la classe dels minerals òxits.[1] Va ser descoberta en 1887 en el cerro Sant Cristóbal en el municipi de Pachuca de Soto, estat d'Hidalgo (Mèxic), sent nomenada aixina per esta localisació.[2] Un sinònim poc usat és lussatita.
Característiques químiques
[editar | editar còdic]És polimorfo del cuarzo, tridimita, coesita i stishovita, per lo que és un òxit de silici. Ademés dels elements de la seua fòrmula, sol dur com a impurees: ferro, calcio, alumini, potassi, sodi, titani, manganeso, magnesi i fòsfor.
Formació i jaciments
[editar | editar còdic]Apareix reblint cavitats i vesícules de roques volcàniques, com una fase de cristalisació tardana en roques volcàniques basálticas a riolíticas, format per l'alteració hidrotermal tipo àcit-sulfat de les roques volcàniques, o be per precipitat per aigües termals. També pot formar-se per mig de metamorfisme de contacte d'arenisca, desenrollat durant la diagénesis, recristalizado en roques sedimentàries silíceas.[3]
Sol trobar-se associat a atres minerals com: tridimita, cuarzo, sanidina, fayalita, magnetita, caolinita, alunita o ópal.
S'ha localisat en molts llocs del món, havent segut trobat també en el Mare Imbrium en la Lluna.[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Frondel, C., 1962. «Dana's system of mineralogy», (7ª edició), v. III, silica minerals, 273-286.
- ↑ vom Rath, G., 1887. «Ueber Cristobalit vom Cerro S. Cristóbal bei Pachuca (Mexico)». Neues Jahrbuch für Mineralogie, Geologie und Paläontologie: 1987: 198-199.
- ↑ Deer, W.A., R.A. Howie i J. Zussman, 1963. «Roc-forming minerals», v. 4, framework silicates, 179-230.
- ↑ Mason, B.F., 1972. «Llunar tridymite and cristobalite». Amer. Mineral., 57, 1530-1535.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cristobalita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.