Anar al contingut

Illa Paulino

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La Illa Paulino conforma el territori insular oriental del delta del riu Santiago. Està llimitada cap al surest i sur pel riu Santiago i l'illa Borsani, cap a l'oest pel canal d'accés al Port de l'Argent, i cap al nort i nordest per les aigües del Riu de l'Argent. Posseïx una llongitut màxima (oest-este) de 4350 metros, i un ample màxim (nort-sur) de 2950 metros.[1]

Erro al crear miniatura:
Plaja del Ric de l'Argent en Illa Paulino

Originalment esta illa era la porció oriental de l'illa Santiago, pero en construir-se el canal d'accés al Port de l'Argent, es va formar esta illa, la que va passar a cridar-se illa Santiago Este, i posteriorment va obtindre el seu nom actual en raó del nom de pila d'un dels seus primers habitants: el mamprenedor turístic Paulino Pagani. Paulino, va aplegar provinent del nort italià a la ciutat de Montevideo (Uruguay) en una calesita, en la que recorreria gran part del llitoral uruguayà fins a aplegar al barri de la Boca, posteriorment es mudaria a l'actual illa a on va construir un hotel de fin de semana, este es destruïxc en una inundació.[2][3]

Es pot accedir al sector oriental de l'illa Paulino des de la ciutat de Berisso per mig d'un camí de terra, el cridat camine Pal Blanco, que s'unix al continent per mig d'un pont, i que es desprén del barri Banc Província. Este camí termina després de 2,5 quilómetros en el parage Plaja Pal Blanco, en la ribera del Riu de l'Argent.[4]

Erro al crear miniatura:
Image de la llancha colectiu que partix de la ciutat de Berisso i recorre les illes Paulino (Berisso) i Santiago (Ensenar)

En el sector occidental es troben numerosos recreos de fin de semana. Oferixen al visitant certs servicis i infraestructura, en raó d'una reconeguda tradició turística, única en esta delta. Allí solament és possible aplegar per mig d'embarcacions de tipo colectives, en eixides que partixen del centre de la ciutat de Berisso, des del embarcadero del pont 3 d'Abril, sobre el canal Gènova.[5] [6]També es pot aplegar per mig de pots de particulars que realisen el curt creuament de 200 metros entre el moll situat en l'illa oposta, junt a la seccional de Prefectura Naval Argentina.[7]

Els escassos pobladors permanents cultiven verdures, frutes, i flors (en especial hortensias). Ademés cultiven vinya i, en vinyes de l'Illa i afores, produïxen el tradicional va vindre de la costa o patero, amprant els fruts del raïm chinche o americana (Vitis labrusca).[8] En el seu costat nort presenta un espigón o escollera que penetra 1000 metros en les aigües de l'Argent, el qual acompanya i protegix l'entrada de les embarcacions que, des del canal exterior, busquen penetrar en el canal d'accés al Port de l'Argent.[7]

Sudestades

[editar | editar còdic]

L'illa ha travessat numeroses inundacions provocades per sudestades, provocades per les denominades ones de tormenta postives (ODT+).[9] El primer registre data de 1914, pero hi ha events significatius registrats en 1940 i 1958.[3]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Illa Paulino: la famosa “illa amagada” ideal per a visitar una fi de semana». www. ambito. com. Consultat el 2024-05-12.
  2. «Una escapada en el temps a Illa Paulino: vida de poble entre arbres frutals i peixca en el riu» (en és). Clarín. Consultat el 2024-05-12.
  3. 3,0 3,1 XXVII Congrés Nacional de l'Aigua, 28, 29 i 30 d'agost de 2023.Consultat el 2024-05-24.
  4. «Illa Paulino, un atractiu turístic per a tota la regió: conocé els horaris d'eixida de les llanches» (en és-és). Illa Paulino, un atractiu turístic per a tota la regió: conocé els horaris d'eixida de les llanches. Consultat el 2024-05-12.
  5. «Construcció del nou embarcadero en les rodalies del Pont 3 d'Abril - Municipalitat de Berisso». www. berisso. gov. ar. Consultat el 2024-05-13.
  6. «El Municipi i el Consorci Portuari varen posar en funcionament el nou Embarcadero de Llanches "Ciutat de Berisso" - Municipalitat de Berisso». berisso. gob. ar. Consultat el 2024-05-13.
  7. 7,0 7,1 «Paulino. La mítica illa bonaerense a on solament viuen 15 famílies» (en és). LA NACION. Consultat el 2024-05-12.
  8. Hurrell, Juliol A.; Pablo Cabanillas, Elián L. Guerrero & Gustavo Delucchi (2014). Naturalisació i etnobotánica de Vitis labrusca L. (Vitaceae) en la regió rioplatense, Argentina. Rev. Mus. Argent. Cienc. Nat. vol.16 no.1 Ciutat Autònoma de Buenos Aires juny 2014.
  9. III Congrés Iberoamericà de Gestió Integrada d'Àrees Llitorals, 23 al 27 d'abril del 2023.Consultat el 2024-05-24.