Anar al contingut

Illa baixa

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Una illa baixa o illa coralina és un tipo d'illa formada a partir de detritos de coral i de material orgànic associat.[1] Ocorre en àrees tropicals i subtropicales, típicament com a part d'un sec de coral que ha creixcut fins a cobrir un àrea molt major baix l'mar. El terme illa baixa es pot utilisar per a distinguir-les de les illes altes, que es formen per mig d'acció volcànica.[2] Les illes baixes es formen com a resultat de la sedimentación sobre un sec de coral o pel alçament de dites illes.

Ecosistema

[editar | editar còdic]

Els secs de coral són alguns dels ecosistemes més antics del planeta; a lo llarc del temps geològic, formen enormes secs de calcàrea. L'entorn del sec alberga més espècies de plantes i animals que qualsevol atre hàbitat.[3][4] Els secs de coral són vitals per a la vida en múltiples aspectes, alguns dels quals inclouen l'estructura, l'ecologia i els cicles de nutrients que sustenten la diversitat biològica en els secs.

Els secs de coral construïxen enormes esquelets calcáreos que servixen com a llar per a animals com a peixos que s'amaguen dins dels recovecos del sec i percebes que s'adherixen directament a l'estructura del coral. Les estructures també ajuden a les plantes que necessiten el sol per a realisar fotosíntesis, elevant-les a la superfície de l'oceà a on la llum del sol pot penetrar l'aigua. Les estructures també creen zones tranquiles en l'oceà que proporcionen un lloc per a que prosperen espècies de peixos i plantes.

En el transcurs del temps geològic, un sec pot aplegar a la superfície i convertir-se en una illa de coral, a on comença a conformar un ecosistema completament nou per a les criatures terrestres.[5]

Formació

[editar | editar còdic]

Una illa baixa comença com una illa volcànica sobre un punt calent geològic. A mida que el volcà va emergint de la mar, creix un sec en la vora externa del volcà. El volcà finalment s'allunta del punt calent per mig de la tectónica de plaques. Una volta que açò ocorre, el volcà ya no pot seguir el ritme de l'erosió de les ones i sofrix subsidencia.


Una volta sumergida l'illa, el coral deu seguir creixent per a permanéixer en la zona epipelágica. Açò fa que el coral creixca fins a convertir-se en un atolón en una estany poc profunda en el mig. L'estany sofrix acreció i crea una illa completament feta de materials de carbonat. En posterioritat, el procés s'enriquix en els restants de les plantes que creixen en l'illa.[6]

Illa baixa versus illa alta

[editar | editar còdic]

El terme "illa baixa" es referix a l'orige geològic més que a una classificació estricta respecte a l'altura de l'illa. Algunes illes baixes, com Banaba, Makatea, Nauru i Niue, s'eleven vàries decenes de metros sobre el nivell de la mar, mentres que numeroses illes altes (les d'orige volcànic) s'eleven a penes uns pocs metros sobre el nivell de la mar, a sovint classificades com illots. Les illes baixes rodegen les estanys dels atolones. Els dos tipos d'illes solen trobar-se molt prop una d'una atra. Est és especialment el cas entre les illes de l'Oceà Pacífic Sur, a on les illes baixes es troben en els secs que rodegen la majoria de les illes altes.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «coral island». Encyclopædia Britannica. Consultat el 2012-12-26.
  2. Geographical Review.39(3)doi:10.2307/210643.
  3. Barnes, R.S.K.; Mann, K.H., {{{nom2}}} (1991). Fundamentals of Aquatic Ecology, Blackwell Publishing, pp. 217–227. ISBN 978-0-632-02983-9.
  4. (2013).Immediate Science Ecology Publishing.
    1–10.
  5. Heatwole, Harold (1981). A Coral IslandL The story of One Tree Island, Austràlia: William Collins, pp. 130. ISBN 978-0002164429.
  6. Erickson, Jon (2003). Marine Geology: Exploring New Frontiers of the Ocean, United States: Facts on File, Inc., pp. 126. ISBN 978-0816048748.