Illes del Refresc
Illes del Refresc va ser el nom que li va donar a Tristán de Falca el seu autoproclamado gobernant, Jonathan Lambert, en 1811.
Història
[editar | editar còdic]A principis del XIX, els balleneros nortamericanes freqüentaven les aigües veïnes a l'illa, el 27 de decembre de 1810, el barco de Boston Baltic va desembarcar a un nortamericà cridat Jonathan Lambert "oriunt de Salem, mariner i ciutadà de la mateixa" junt en un tal Thomas Currie o Tomasso Corri, i un tercer home cridat Williams. Estos tres varen ser els primers habitants permanents de Tristán, i pronte se'ls va unir un quarto, Andrew Millet.
Lambert es va declarar sobirà i únic posseïdor de tot el grup d'illes "basant el meu dret i reclam en el terreny racional i segur de l'ocupació absoluta".[1] Va canviar llavors el nom de l'illa principal per "Illa del Refresc", l'Illa Inaccessible per "Illa Pintard" i l'Illa Nightingale per "Illa Lovel". Cinc mesos despuix d'aplegar, Lambert, Williams i Millet es varen ofegar mentres peixcaven el 17 de maig de 1812. No obstant, a Currie se li varen unir atres dos hòmens, i els tres es varen dedicar a cultivar verdures, blat i avena, ademés de criar porcs.[2]
Durant la Guerra de 1812, les illes varen ser utilisades com a base pels travessies de guerra nortamericanes enviats per a atacar als barcos mercants britànics. Esta i atres consideracions impulsades per Lord Charles Henry Somerset, llavors governador de Cape Colony en Suràfrica, varen dur al govern britànic a anexar les illes com a dependències de Cape Colony. La proclamació formal de l'anexió es va fer el 14 d'agost de 1816, en part com una mida per a assegurar que els francesos no pogueren usar les illes com a base per a una operació de rescat per a lliberar al depost Napoleón I de França de la seua presó en Santa Elena .
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Boston Gazette, July 18, 1811
- ↑ Blackwood's Edinburgh Magazine.4(21)
- 280–285.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Islas del Refresco» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.