Notice: Unexpected clearActionName after getActionName already called in /var/www/lenciclopedia.org/w/includes/context/RequestContext.php on line 318
Llànties dels valar - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià Anar al contingut

Llànties dels valar

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Redirigit des de «Illuin»)

Artícul bo Llànties dels valar és el nom conjunt que reben dos artefactes ficticis dins del legendarium creat pel escritor britànic J. R. R. Tolkien i que apareixen en el seu novela El Silmarillion. Cridades Illuin i Ormal, noms que es poden traduir del quenya com a «cel blau» i «alt or» respectivament,[1][2] són dos poderoses llànties que varen ser creades pel vala Aulë per a allumenar Ardixca en els seus primers anys d'existència i les llums de la qual varen donar lloc al començ de la cridada Primavera d'Ardixca, periodo en el que va créixer per primera volta la vegetació en la Terra Mija. Varen ser destruïdes temps despuix per Melkor, qui va entrar en guerra en el restant dels valar i va derrocar els pilars sobre els que estaven colocades les llànties.[3]

La seua aparició en el legendarium de J. R. R. Tolkien és primerenca, estant presents en les versions originals de les històries de El Silmarillion i en futures reescritura publicades de forma pòstuma pel tercer fill i principal editor de l'autor, Christopher Tolkien, en els distints volums de El història de la Terra Mija. Inicialment, el història de les llànties dels valar va formar part de «La música dels ainur», versió original de «Ainulindalë» que va ser inclosa en El llibre dels contes perduts,[4] i va ser conservada en diversos escrits com «Esbós de la mitologia»,[5] «Quenta»[6] o «Quenta Silmarillion»,[7] encara que en diferències més o menys notables entre ells.

Història fictícia

[editar | editar còdic]

Despuix de la primera guerra que els valar varen mantindre en Melkor, Yavanna va plantar en la Terra Mija les llavors que tenia preparades i va demanar a la seua espose Aulë que construïra dos poderoses llànties en les que allumenar el món. Varda es va encarregar d'omplir-les de llum i Manwë les va consagrar, sent posteriorment situades sobre dos alts pilars, un en el nort, a on varen colocar a Illuin, i un atre en el sur, coronat per Ormal. Les llavors de Yavanna varen començar a brotar gràcies a les llums de les llànties i aixina va aparéixer en el món la herba, el verdet, els falagueres i els arbreés, sent més abundants en les regions centrals de la Terra Mija, a on abdós llums s'unien i a on es trobava la morada dels valar: l'illa d'Almaren. A este temps se li va conéixer com la Primavera d'Ardixca o les Edats de les Llànties.[3]

«La llum de les llànties dels valar va fluir sobre la Terra, de manera que tot va quedar allumenat com si estiguera en un dia immutable».
«Del principi dels dies», El Silmarillion.

Reunits en Almaren i per la llum de Illuin, els valar no varen advertir l'ombra de Melkor quan este va retornar del Buit Intemporal i va començar a construir la fortalea d'Utumno en el nort de la Terra Mija. Para quan es percataron de que el vala havia tornat, ya era massa vesprada i est va assestar el primer colp, derribant els pilars que sostenien les dos llànties i provocant aixina la seua destrucció. La llum derramada de Illuin i Ormal va causar grans incendis i la caiguda dels pilars va fer que les terres s'obriren i les mars s'alçaren, danyant les creacions dels valar i la simetria d'Ardixca.[3] A on abans havia estat el pilar de Illuin es va formar la mar d'Helcar, una de que les seues baïes era Cuiviénen, el lloc a on despertarien els elfos anys despuix.[8]

Creació i desenroll

[editar | editar còdic]

J. R. R. Tolkien va mencionar per primera volta les llànties dels valar en «La música dels ainur», versió original de «Ainulindalë» que va ser inclosa en El llibre dels contes perduts despuix de la seua composició entre novembre de 1918 i la primavera de 1920 i publicada de forma pòstuma pel tercer fill de l'autor, Christopher;[9][4] el història que narra dit relat inclou, ademés de la Creació d'Ardixca per part d'Ilúvatar i els ainur, una descripció dels més importants que figuraven entre estos últims i el seu descens al món per a donar-li forma i construir les seues llars en Valinor, lo que temps despuix es convertiria en «Valaquenta» i en els primers capítuls de «Quenta Silmarillion». En «La música dels Ainur», J. R. R. Tolkien conta com el vala Aulë va construir dos llànties, una d'or i una atra d'argent, en la llum que Manwë i Varda havien arreplegat del cel i va convéncer a Melkor per a que construïra dos grans torres, una en el sur, Helkar, i una atra en el nort, Ringil, sobre les que colocar-les de manera que allumenaren el món. No obstant i encara que Melkor havia assegurat a Aulë que les torres estaven construïdes en una substància imperecedera que ell mateixa havia inventat, eren en realitat de gèl i varen terminar derritiéndose, destruint aixina les llànties en desplomar-se i provocant numeroses inundacions. En esta història, a on també varen aparéixer per primera volta els Dos Arbres de Valinor, un fragment de la destruïda llàntia de Helkar va ser amprat per a la creació de Laurelin, fet que va desaparéixer de les versions posteriors del legendarium.[10]

En 1926 J. R. R. Tolkien va redactar un escrit, «Esbós de la mitologia», a on resumia les històries de El llibre dels contes perduts en l'intenció d'explicar a Richard W. Reynolds, el seu antic professor en Birmingham, Midlands Occidentals (Anglaterra), el context del poema «La balada dels fills de Húrin». En ell no va fer menció a la creació de les llànties, solament a la seua destrucció per part de Melkor i com açò va provocar l'inundació de l'illa en la que vivien els valar, posteriorment cridada Almaren.[5] Tolkien va reescriure i va ampliar «Esbós de la mitologia» quatre anys despuix, batejant el nou manuscrit com «Quenta»; en ell sí va fer menció a la creació de les llànties per part dels valar, no solament per Aulë, i va ometre la creació dels pilars per part de Melkor, qui sí provoca la seua destrucció, encara que no va ser esta la que va inundar Almaren, sino el propi vala. Ya en «Esbós de la mitologia» es va introduir cóm el creiximent de les coses es va detindre despuix d'apagar-se les llànties, pero va anar en este nou escrit a on es va detallar que va començar quan estes es varen allumenar per primera volta.[6]

Archiu:Morgoth by SpentaMainyu.jpg
El vala Melkor va derrocar els pilars que sostenien les llànties o va anar el causant d'això, provocant aixina la seua destrucció, en totes les versions de l'història.

En «Ambarkanta», un breu ensaig sobre la formació del món escrit a mitan dels anys 1930, J. R. R. Tolkien va recuperar la creació dels pilars de gèl per part de Melkor i la destrucció de les llànties tal i com apareix en la versió original; no obstant, els noms donats als primers varen ser aplicats ací a les segones i Helkar va passar a estar situada al nort, mentres que Ringil es va situar al sur. Va sorgir per primera volta en este escrit la creació de dos mars interiors, la mar de Helkar i la mar de Ringil, a on abans havien estat els pilars, derivat del passage de El llibre dels contes perduts en el que el derretimiento d'estos va inundar numerosos terrenys.[11] Tant la primera com la segona versió dels «Anals de Valinor», cronologia escrita en la mateixa época i que va arreplegar els acontenyiments més importants que varen ocórrer en les Edats de les Llànties i dels Arbres del legendarium, varen marcar l'any valiano 500[nota 1] com aquell en el que es va produir la destrucció de les llànties.[12]

Despuix de la publicació de la novela El hobbit (1937), J. R. R. Tolkien va revisar i va ampliar «Quenta», titulant-ho en esta ocasió «Quenta Silmarillion»; en este nou escrit va conservar la versió del «Quenta» sobre el història de les llànties, encara que va recuperar l'idea de les inundacions provocades per la caiguda d'abdós i es va ometre el fet de que Melkor inundara Almaren.[7] En una de les versions de «Ainulindalë» composta a finals dels anys 1940, quan es trobava elaborant la novela El Senyor dels Anells, va introduir un canvi radical en el legendarium: el Sol ya estava en el món quan este va ser creat i la Lluna es va formar com a conseqüència d'una de les destrucció provocades per Melkor, abandonant aixina l'idea de les llànties dels valar. No obstant, poc temps despuix va tornar a elaborar dos noves versions a on varen reaparéixer les llànties. Abdós varen mantindre el història de «Quenta Silmarillion», pero en la primera d'elles les llànties varen ser anomenades Fòrums i Hyaras, i en la segona, a on Aulë va passar de nou a ser el seu únic creador, varen rebre originalment els noms de Forontë i Hyarantë i els definitius, Illuin i Ormal, durant la seua correcció.[13]


Finalisada El Senyor dels Anells, J. R. R. Tolkien va revisar en una tercera ocasió els «Anals de Valinor» a principis dels anys 1950, convertint-los en una nova obra a la que va titular «Anals d'Amen».[12] En ella va marcar l'any valiano 1500[nota 2] com aquell en el que Aulë va començar la creació de les llànties, el 1900 quan varen ser colocades sobre els seus pilars i el 3450 quan varen ser destruïdes.[14] En 1951 va començar la revisió de «Quenta Silmarillion», a on va aparéixer per primera volta la petició de Yavanna a Aulë per a que creara les llànties i el història, llevat chicotets canvis en la redacció, va quedar tal i com va ser editada per Christopher Tolkien en El Silmarillion.[15]

Vore també

[editar | editar còdic]

Notes

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «Llista de paraules quenya». Ardalambion. Consultat el 11 de març de 2010.
  2. ↑ TOLKIEN, J. R. R. (maig de 1999). «Les etimologies», El camí perdut i atres escrits, Barcelona: Minotaure.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 TOLKIEN, J. R. R. (març de 1984). «Del principi dels dies», El Silmarillion, Barcelona: Minotaure.
  4. ↑ 4,0 4,1 Plantilla:Cita Tolkien
  5. ↑ 5,0 5,1 TOLKIEN, J. R. R. (novembre de 1998). «El primer Silmarillion», La formació de la Terra Mija, Barcelona: Minotaure.
  6. ↑ 6,0 6,1 TOLKIEN, J. R. R. (novembre de 1998). «El Quenta», La formació de la Terra Mija, Barcelona: Minotaure.
  7. ↑ 7,0 7,1 TOLKIEN, J. R. R. (maig de 1999). «Quenta Silmarillion», El camí perdut i atres escrits, Barcelona: Minotaure.
  8. ↑ TOLKIEN, J. R. R. (març de 1984). «De l'arribada dels elfos i el captiveri de Melkor», El Silmarillion, Barcelona: Minotaure.
  9. ↑ CARPENTER, Humphrey (juny de 1993). «Carta #», Les cartes de J. R. R. Tolkien, Barcelona: Minotaure.
  10. ↑ Plantilla:Cita Tolkien
  11. ↑ TOLKIEN, J. R. R. (novembre de 1998). «El Ambarkanta», La formació de la Terra Mija, Barcelona: Minotaure.
  12. ↑ 12,0 12,1 TOLKIEN, J. R. R. (novembre de 1998). «Els primers Anals de Valinor», La formació de la Terra Mija, Barcelona: Minotaure.
  13. ↑ TOLKIEN, J. R. R. (octubre de 2000). «Ainulindalë», L'anell de Morgoth, Barcelona: Minotaure.
  14. ↑ TOLKIEN, J. R. R. (octubre de 2000). «Els Anals d'Amen», L'anell de Morgoth, Barcelona: Minotaure.
  15. ↑ TOLKIEN, J. R. R. (octubre de 2000). «El Quenta Silmarillion posterior», L'anell de Morgoth, Barcelona: Minotaure.

Referències

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]



Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "nota", pero no es trobà una etiqueta <references group="nota"/>

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Llànties_dels_valar&oldid=886269»