Ilulissat
Ilulissat ([iluˈlisːatˢʰ] segons l'antiga ortografia Ilulíssat) o Jacobshavn és la tercera ciutat més gran de Groenlàndia, despuix de Nuuk i Sisimiut i també la capçalera del municipi homònim (Ilulissat Kommuniat). El poble està en la costa occidental de Groenlàndia, en la baïa de Disko, prop de 350 quilómetros al nort del círcul polar àrtic. La ciutat té tants gossos per a tirar trineu com a persones.
Illulisat també és conegut extensament pel seu nom danés de Jacobshavn («port de Jacob»).[1] En la traducció directa Ilulissat és la paraula groenlandesa per a "Icebergs". Ilulissat és un dels més populars destins turístics de Groenlàndia per motiu de la seua proximitat al pintoresc Ilulissat Icefjord (fiort de Ilulissat), i el turisme és ara l'indústria principal del poble. Ilulissat va ser el lloc de naiximent del célebre explorador polar Knud Rasmussen i la seua chiquea en casa en el centre de l'assentament és ara un museu dedicat a ell.
Història
[editar | editar còdic]Els assentaments inuits han existit en l'àrea del fiort (declarat Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco en 2004) durant per lo manco tres mil anys. L'assentament abandonat de Sermermiut dos quilómetros al sur del poble modern de Ilulissat va estar una volta entre els assentaments més grans en Groenlàndia en al voltant de 250 habitants. El poble modern va ser fundat en 1741 per l'misionero danés Poul Egede i pel comerciant Jacob Severin qui va establir un estage de comerç en l'àrea.
Declaració de Ilulissat
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Declaració de Ilulissat.
En la ciutat va tindre lloc la Conferència de l'Oceà Àrtic en maig de 2008.[2] La reunió conjunta entre Canadà, Dinamarca, Noruega, Rússia i els Estats Units es va portar a terme per a discutir qüestions clau relacionades en els reclams territorials en l'Àrtic (particularment l'illa Hans - solucionat en 2022[3] - i Arktika 2007) i la contracció de l'Àrtic produïda pel canvi climàtic.[4]
La conferència va emetre la Declaració de Ilulissat. La mateixa va declarar que el dret de la mar prevea importants drets i obligacions en relació en la delimitació dels llímits exteriors de la plataforma continental, la protecció del mig marí (incloses les zones cobertes de gèl), la llibertat de navegació, l'investigació científica marina i atres usos de l'mar. També va expressar que seguix compromés en este marc llegal i en la solució ordenada de possibles reclams superposts.
En este marc llegal existent que proporciona una base sòlida per a la gestió responsable, no hi havia necessitat de desenrollar un nou règim llegal internacional integral per a governar l'oceà Àrtic. Els estats involucrats continuarien els desenrolls dins del oceà Àrtic i continuarien implementant mides apropiades per a promoure dits desenrolls.
Demografia
[editar | editar còdic]Geografia i mig ambient
[editar | editar còdic]El fiort de gèl de Ilulissat (groenlandés: Ilulissat Kangerlua) al surest de Ilulissat va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO en 2004.[5]
Ilulissat té un clima de tundra en hiverns llarcs i fredor i estius curts i fresca. Ilulissat és un dels assentaments més secs de Groenlàndia, i rep solament 271 mm de precipitació. Ilulissat és també un dels assentaments més solejats de Groenlàndia, especialment durant l'estiu. Curiosament, març és el més més fret en Ilulissat a pesar de que llocs similars experimenten febrer com el més més fret de l'any. Març també té la temperatura mínima récort de tots els temps de -37.8 °C.
Galeria
[editar | editar còdic]-
Ilulissat Icefjord
-
Fjord front Ilulissat
-
Iceberg nella baia Disko
-
Ilulissat and icebergs
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ i.a., Lieber, Francis & al. Encyclopædia Americana: A Popular Dictionary of Arts, Sciences, Literature, History, Politics and Biography. Greenland, p. 52, en Google Libros. B.B. Mussey & Co., 1854.
- ↑ Arctic Council. «Conference on the Arctic Ocean». arctic-council.org.
- ↑ Canadà i Dinamarca es repartixen un illot que estava en disputa des de 1974 Consultat el 2 de agosato de 2022.
- ↑ Greenland hosts Arctic sovereignty talks.
- ↑ «UNESCO Listing».
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Ilulissat.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ilulissat» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.