Anar al contingut

Ilvaíta

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Ilvaite-Quartz-233498.jpg
Ilvaíta

La ilvaíta és un mineral de la classe dels sorosilicatos. Va ser descoberta en l'illa de Elba (Itàlia), sent nomenada pel nom antic de dita illa, que és «Ilva». La caracterisació detallada d'este mineral va ser portada a terme per Lelievre que, en un artícul publicat en 1807, va decidir donar-li el nom de «yénite», «en memòria d'un dels acontenyiments més memorables d'este sigle, la batalla de Yena», aclarint també que la localitat de la batalla (una victòria de Napoleón sobre l'eixèrcit prusiano) era realment Jena, per lo que el mineral deuria ser «jenita», pero que utilisava «yénite» per a que no hi haguera errors en la pronunciació.[1] Posteriorment, Steffens va propondre el nom de ilvait,[2] alegant que no era correcte utilisar per a un mineral el nom d'una batalla, i que era preferible fer referència a la localitat d'orige, Ilva, nom antic de l'illa de Elba.

Característiques químiques

[editar | editar còdic]

Químicament, és un sorosilicato que no conté alumini en la seua fòrmula, en cationes de ferro i calcio. Ademés, és molt comú la presència d'impurees de magnesi i de manganeso.

La ilvaíta presenta polimorfisme, en la qual cosa és possible el cristal ortorrómbico i el monoclínic.

Formació i jaciments

[editar | editar còdic]

Apareix en l'interior dels depòsits de mineral magnetita, junt als jaciments de cinc i coure, aixina com en zones de contacte de zeolitas. També es troba en roques de metasomatismo de contacte i jaciments de ferro, en calcàrees i dolomitas metamorfizadas en atres minerals silicocálcicos. La localitat tipo és la zona de Torre vaig donar Rio - Santa Filomena (Mont della Torre), Rio Marina, Illa de Elba, Itàlia.

Sol trobar-se associat a atres minerals com: cuarzo, magnetita, hedenbergita, esfalerita o fluorita.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Journal dones Mines, 21, 65-74.
  2. Steffens, Henrich (1811). Vollständiges Handbuch der Oryktognosie, Erster Theil Trobe, Alemània, p. 356-358.