Imperi de Masina

El Califato d'Hamdullahi o Imperi masina (també escrit maasina o macina) va ser un Estat sorgit de les yihads fulani a principis d'el XIX situat entorn a la regió de la sabana inundada de la delta interior del Níger-Bani, en lo que són hui les regions de Mopti i Ségu en Mali. La seua capital era Hamdullahi.

Història

Abans de l'expansió de l'Imperi

Els fulas de la regió havien segut vassalls d'estats majors per sigles, entre els que destaquen l'Imperi malí (entre els sigles XIII i XIV), l'Imperi songhai (sigle XV), els pachas marroquins de Tombuctú (sigle XVI) i l'Imperi bambara de Segú (sigle XVII).

La yihad de Seku Amadu

A principis d'el XIX, molts d'estos estats més grans havien disminuït en poder i inspirats pels alçament islàmics d'Usman donen Fodio en la propenca regió hausa, el predicador i reformador social Seku Amadu va liderar un eixèrcit fulani en yihad contra l'Imperi bambara en 1818. L'imperi es va expandir ràpidament, prenent Djenné en 1819 i establint una nova capital en Hamdullahi en 1820.

En el cénit del poder de l'Imperi, un eixèrcit de 10 000 hòmens va ser acollit per la ciutat, i Seku Amadu va ordenar la construcció de siscentes madrasas per a expandir l'islamisme. L'alcohol, el tabac, la música i el ball varen ser prohibits d'acort a la llei islàmica, mentres que un sistema de recapte social velava per les viudes i els òrfens. Una estricta interpretació de la Llei Islàmica contra l'ostentació varen dur a Amadu a ordenar que s'abandonara la Gran Mesquita de Djenné i que totes les noves mesquites anaren construïdes en sostres baixos i sense decoració o minarets.

Un dels guanys més duradors va ser l'elaboració d'un còdic que regulava l'us de la regió de la delta del Níger pels ganaders i pastors fulani, aixina com per atres comunitats llauradores.

Mort de Seku Amadu i caiguda de l'imperi

En 1825, Seku Amadu va conquistar Tombuctú. Segons l'historiador nigerià J. F. Ade Ajayi, l'Imperi Massina "dominava l'àrea del Níger fins a la seua incorporació a l'imperi del-Hadjdj 'Umar, el qual s'estenia des de les capçaleres dels rius Senegal i Gàmbia fins a Tombuctú.."^[1] Va morir en 1845, deixant el control de l'Imperi masina al seu fill, Amadu Seku. Este a la seua volta va abdicar a favor del seu fill, Amadu Amadu.

En 1862, el conquistador tuculor El Hadj Umar Tall va llançar un atac contra Masina des de la seua nova i segura base de Ségu. Despuix d'una série de batalles sanguinoses, va entrar en Hamdullahi el 16 de març, arrasant-la. Amadu Amadu va ser capturat i assessinat. Encara que la resistència va continuar breument baix el germà d'Amadu Amadu, Balobo, la destrucció va marcar el fi definitiu de l'Imperi masina.

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «Massina Empire» de Wikipedia en inglés publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

↑ J. F. Ade Ajayi (1989). «3 - New trends and processes in Africa in the Nineteenth Century untill the 1880s», General History of Africa (vol. VAIG VORE - Africa in the Nineteenth Century untill the 1880s), Heinemann Publishers, University of Califòrnia Press, UNESCO, p. 42.

Bibliografia

Bâ, Amadou Hampâté, i Jacques Daget: L’empire peul du Macina, 1818-1853. Nouvelles Editions Africaines.
Brown, William A.: «Toward a Chronology for the Caliphate of Hamdullahi (Māsina)», en Cahiers d’Études Africaines, volum 8, n.º 31, págs. 428-434, 1968.
Davidson, Basil: Africa in History. Nova York: Simon & Schuster, 1995.
Klein, Martin: Slavery and Colonial Rule in French West Africa. Cambridge University Press, 1998. ISBN 0-521-59678-5
Roberts, Richard L.: Warriors, Merchants, and Slaves: The State and the Economy in the Middle Niger Valley, 1700-1914. Stanford, 1987. ISBN 0-8047-1378-2
Sanankoua, Bintou: Un empire peul au XIXe siècle - La Diina du Maasina. París, 1990.
Sènou, Arnold: Li premier empire coranique africain Cheikhou Amadou et l’empire du Macina, 13 d'abril de 2004.

[1] J. F. Ade Ajayi (1989). «3 - New trends and processes in Africa in the Nineteenth Century untill the 1880s», General History of Africa (vol. VAIG VORE - Africa in the Nineteenth Century untill the 1880s), Heinemann Publishers, University of Califòrnia Press, UNESCO, p. 42.

[1]