Indis auxiliars

Auxiliars tlaxcaltecas assistint als espanyols en Guatemala, segons mostra el Llenç de Tlaxcala de el XVI

Els espanyols denominaven Indis auxiliars o indis amics (principalment en cròniques i texts històrics antics) als indígenas que eren integrats a les tropes conquistadores espanyoles, en la finalitat de prestar respal en els seus alvanços i operacions militars durant la conquista d'Amèrica.

La denominació era tan extensiva als guies, traductors de llengües o porteadors com a formacions militars autòctones compostes pels mateixos indígenes, que solien complir funcions d'exploració, guerrilla, cubrimiento de flancs i reserva de batalla. Els cridats indis auxiliars es varen mantindre actius, passada la conquista, durant algunes sublevació en zones fronterices i àrees de guerra permanent, com va succeir en Chile en la Guerra de Arauco i els indis amazónicos en Perú durant les Guerres de sublevació loretana. L'importància política i militar dels aliats indígenes resultaria vital per a la conquista espanyola d'Amèrica, sent l'orige del modern dit «la conquista la varen fer els indis i l'independència els espanyols».

Característiques

Estos indis milicians al servici de la Monarquia Hispànica varen rebre exencions i mercés, lo que els donava un estatus social molt alt que podia permetre'ls la rebuda de títuls de noblea indígena. A la seua volta, cada corporació de milícies rebia privilegis particulars. Pero usualment tots rebien privilegis fiscals (no tenint obligació de pagar el Tribut indígena) i evidentment llicències per a portar armes. Atres privilegis que podien rebre eren, estar lliures de donar almoines per al Hospital d'indis, no pagar l'impost del mig real per a les finances del Jujat General d'Indis, no pagar les Alcabalas, no anar a treballar en les mines ni contribuir en la Mita, estar lliures de treballar en Encomanes d'espanyols, poder tindre el honor de Cabalgadura i el honor de portar banderes en les armes reals, tornar-se Fidalcs, etc.

L'existència dels privilegis en els indis milicians va fer que es creuen les “Relacions de mèrits i servicis” (documents que tenien l'objectiu de donar probanzas de les seues concessions rebudes pel Rei d'Espanya, aixina com donar conte dels servicis donats al Imperi espanyol), o també "Títul primordial" que varen servir per a resguardar la memòria de la fundació dels Poble d'indis i conservar moltes tradicions familiars (inclús oferint narracions divergents sobre la conquista entre distints pobles), que a la seua volta varen ser invocades per a ajudar en litigis per terres, possessió de bens comunitaris, o en les queixes contra funcionaris espanyols (ya que estos privilegis invocaven al Pacte colonial entre súbdits i monarca, a on els indis vassalls acceptaven sumissió a la sobirania del Rei d'Espanya i tributar als seus representants, a canvi de que es reconega i protegixquen els seus drets d'autogovern i propietat).

Pese a que va haver intents de l'imperi espanyol per a desarmar als Indis Auxiliars una volta va quedar finalisada la conquista (puix es temia que pogueren tornar-se en enemics potencials) i aixina fer que els colonizadores espanyols es responsabilisen de la defensa dels Regnes d'Índies, al final, varen seguir en activitat vàries corporacions d'Indis Auxiliars fins a el XIX, com a soldats lleals del Rei d'Espanya i braç armat dels Virreinatos contra indis insurrectos o que encara no hagueren segut conquistats. Açò va fer que irònicament els indis auxiliars que es varen mantindre armats durant els pròxims sigles siguen precisament els que provenien de comunitats que s'ubicaven en les regions en més taxes de rebelions i en poques poblacions d'espanyols i criollos (els qui varen delegar les llabors militars a estos indis milicians de confiança). Açò va provocar que varis indis auxiliars tingueren la responsabilitat de la defensa dels territoris espanyols en Amèrica, mentres que l'estat espanyol no desijava fer moltes despeses per a defendre directament les províncies d'ultramar, necessitant de la co-operació dels americans, els quals varen resaltar en campanyes com la Guerra Chichimeca. A la seua volta, si un poble obtenia el "privilegi de soldat", açò faria que tots els varons majors d'edat estigueren obligats deprendre a manejar armes i unir-se al servici militar.

Ademés, els oficials de les milícies d'Indis auxiliars eren triats pel cabildo d'indis dels seus respectius pobles, ademés que algunes corporacions eren tropes integrades purament per Arcabuceros i Espadachines que dominaven les armes de fòc i les tàctiques de guerra europea (en lloc de conformar-se en tropes en arcs i fleches, encara que anaren estes les més numeroses i raó del sobrenom de "flecheros" en l'época) i tenint llabors que no eren de simple patrullaje dels seus municipis i les seues costes o escoltar als funcionaris, sino que varen conseguir tindre enfrontaments directes en incursions d'anglesos i holandesos. En el cas de la Nova Espanya varen aplegar a existir 66 companyies d'indis milicians (en 4679 efectius) per a l'any 1792, en la seua majoria provinents de Colotlán, Nova Galícia.

Història

Les formacions de "indis auxiliars" varen sorgir comunament d'aliances entaulades pels espanyols, explotant els antagonismes ètnics i tribals que trobaven durant el seu internaació en el territori en conquista. Posteriorment, la base de "indis auxiliars" d'una expedició es enrolaba entre els pobladors dels territoris ya conquistats. Comunament, constituïen el grup més numerós de l'hueste conquistadora, resaltant indígenes com a Conquistadors i Pacificadores.

L'aliança polític-militar entre comunitats d'indis i els conquistadors espanyols s'ha presentat com un tema desconegut i complicat d'assimilar en la Cultura popular per tòpics de la Llegenda negra espanyola, pero contrari a estigmes contemporàneus, no tots els natius haurien organisat resistències contra l'incursió europea, ya que moltes societats percebrien a l'event de la conquista com una oportunitat per a conseguir l'obtenció de majors llibertats front al jou del poble indígena hegemònic en la regió, motivant-los a participar en el procés de conquista en pactes en el que el cost de la seua ajuda era la promesa de llibertat, riquees i autonomia política per part dels espanyols (en lo que seria la futura República d'indis). L'auxili d'estos pobles no es va reduir a únicament ser proveïdors de suministraments, guies, traductors, sirvientes o carregadors, ya que resaltarien en la llabors militars de combat contra atres comunitats indígenes, aplegant a desenrollar rols de mando i inclús liderant a tropes d'espanyols i atres indígenes. Aixina, els indis aliats es lluirien en els combats, puix es farien notar com a soldats molt capaços, ya que es llançaven sense por algun a les batalles (a on varen aplicar estratègies de guerra com les temeràries càrregues frontals contra les llínees enemigues), lo que els convertiria en un malensomi que va amenaçar la continuïtat dels imperis i regnes indígenes hegemònics, fins a terminar sucumbint contra esta coalició i avasallándose a la sobirania de la Corona de Castella.

Vore també

• Hispans en l'eixèrcit romà
• Jenízaros
• Imbangala
• Cipayo
• Askari

Referències

Fonts

• Ruiz-Esquide Figueroa, Andrea. Els indis amics en la frontera araucana. Santiago: DIBAM, Centre d'Investigacions Diego Fancs Arana, 1993. p.116 Ubicació: Secció Chilena 10;(846B-39) N° sistema: 272958