Infalibilidad papal

Erro al crear miniatura:

Infalibilidad papal

Erro al crear miniatura:

La tiara papal colocada sobre la Bíblia, ilustració alegórica de la infalibilidad papal, per Lucas Caspar Businger, 1881.

Erro al crear miniatura:

l'Esperit Sant descendix sobre Gregorio Magne, pintura de José de Ribera, c. 1614.

En la teologia de l'Iglésia catòlica, la infalibilidad papal o infalibilidad pontifícia constituïx un dogma des de 1870, segons el qual el papa estaria preservat de cometre un error quan promulga a l'Iglésia una ensenyança dogmàtica en temes de fe i moral baix el ranc de «solemne definició pontifícia» o declaració ex càtedra. Com es considera una veritat de fe, cap discussió es permet dins de l'Iglésia catòlica i es deu acatar i obedir incondicionalment.

Contingut del dogma

l'Iglésia catòlica considera la infalibilidad del papa com a efecte d'una especial assistència que Deu faria al romà pontífex quan este es propon definir com «divinamente revelada» una determinada doctrina sobre la fe o la moral.

Definició dogmàtica

La Constitució Pastor Æternus, promulgada pel papa Pío IX el 18 de juliol de 1870, despuix de la seua elaboració i aprovació pel Concilie Ecuménico Vaticà I, conté la definició solemne del Dogma de la Infalibilidad Pontifícia, que és del tenor lliteral següent:

... en l'aprovació del Sagrat Concilie, ensenyem i definim ser dogma divinamente revelat que el Romà Pontífex, quan parla ex cathedra, açò és, quan, eixercint el seu càrrec de pastor i doctor de tots els cristians, en virtut de la seua Suprema Autoritat Apostólica, definix una doctrina de Fe o Costums i ensenya que deu ser sostinguda per tota l'Iglésia, posseïx, per l'assistència divina que li va ser promesa en el bienaventurado Pedro, aquella infalibilidad de la que el diví Redentor va voler que gojara la seua Iglésia en la definició de la doctrina de fe i costums. Per lo mateix, les definicions del Romà Pontífex són irreformables per sí mateixes i no per raó del consentiment de l'Iglésia. D'esta manera, si algun tinguera la temeritat, la qual cosa Deu no permeta, de contradir esta, la nostra definició, siga anatema.

La constitució dogmàtica Lumen Gentium del Concilie Vaticà II, ratifica esta doctrina, per a aclarir la definició de la infalibilidad papal, en el seu paràgraf 18:

Este sant Concilie, seguint les chafades del Vaticà I, ensenya i declara a una en ell que Jesucristo, etern pastor, va edificar la santa Iglésia enviant als seus apòstols com ell mateixa havia segut enviat pel Pare (cf. Jn., 20,21), i va voler que els successors d'estos, els bisbes, fins a la consumación dels sigles, anaren els pastors en la seua Iglésia. Pero per a que el episcopado mateix anara un solament i indiviso, va establir al front dels demés apòstols al bienaventurado Pedro, i va posar en ell el principi visible i perpetu fonament de l'unitat de la fe i de comunió. Esta doctrina de l'institució perpetuidad, força i raó de ser del sacre primat del romà pontífex i del seu magisteri infalible, el sant concilie la propon novament com a objecte ferm de fe a tots els fidels i, proseguint dins de la mateixa llínea, es propon, davant la faç de tots, professar i declarar la doctrina sobre els bisbes, successors dels apòstols, els quals junt en el successor de Pedro, vicari de Crist i cap visible de tota l'Iglésia, rigen la casa de Deu viu.

Ex càtedra

Tres condicions deuen reunir-se per a que una definició pontifícia siga ex càtedra i se li aplique la infalibilidad pontifícia:

• Quan el papa declara alguna cosa sobre qualsevol qüestió de fe o de moral.

• Quan el papa declara alguna cosa «com a pastor i mestre suprem de tots els fidels que confirma en la fe als seus germans». En canvi, no goja de la infalibilidad absoluta quan parla en calitat de persona privada, o quan es dirigix a un grup sol i no a l'Iglésia tota.

• Quan el papa declara alguna cosa com un «acte definitiu»; o siga, quan expressa clarament que eixa declaració és definitiva i que no es podrà canviar en el futur.

Diferència entre infalibilidad i inerrabilidad

L'ensenyança de la infalibilidad pontifícia no sosté la inerrabilidad del papa o impossibilitat de que el papa s'equivoque quan dona la seua opinió personal sobre algun assunt particular. Tampoc sosté que el papa estiga lliure de la tentació o de cometre pecats. Segons la guia doctrinal de l'Iglésia, l'ensenyança del papa està lliure d'errors sol quan és promulgada com a «solemne definició pontifícia», puix estaria assegurada per l'assistència del Esperit Sant promés.

Vore també

• [[Archiu:{{#switch:Iglésia catòlica|20px|Vore el portal sobre Iglésia catòlica]] Portal:Iglésia catòlica. Contingut relacionat en Iglésia catòlica.
• Papa
• Catolicisme
• Iglésia Catòlica Antiga
• Concilie Ecuménico
• Episcopalisme
• Història de la controvèrsia sobre el ''filioque''