Inocencio Arias
| Inocencio Félix Arias Llamas | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Diplomàtic i escritor. | ||
| Naiximent: | 20 d'abril de 1940 | ||
| Lloc de naiximent: | Albox, Almeria, Andalusia, Espanya | ||
Inocencio Félix Arias Llamas, conegut popularment com a Inocencio Arias o Chencho Arias (Albox, Almeria, 20 d'abril de 1940) és un diplomàtic i escritor espanyol, jubilat en l'any 2010. Ha ocupat càrrecs rellevants en la diplomàcia espanyola: secretari d'Estat de Cooperació (viceministre), subsecretari d'Assunts Exteriors, embaixador d'Espanya davant les Nacions Unides (juliol de 1997 - decembre de 2004) i portaveu del Ministeri d'Assunts Exteriors en tres Governs diferents de la democràcia (UCD, PSOE i PP).
Trayectòria professional[editar | editar còdic]
Inocencio Arias es llicencià en Dret en l'Universitat de Múrcia i va accedir a la carrera diplomàtica en l'any 1967, a on fon destinat a Bolívia, Argèlia i Portugal. En el Ministeri d'Assunts Exteriors, va dirigir l'Oficina d'Informació Diplomàtica i fon portaveu del departament en els periodos 1980-1982 (UCD), 1985-1988 (PSOE) i 1996-1997 (PP).
Representant d'Espanya en la ONU és la funció que Arias va eixercitar durant més temps, uns 7 anys. En ella el diplomàtic fon elegit president de l'Associació d'Embaixadors davant la ONU i president del Comité Mundial contra el Terrorisme. Inocencio Arias representava a Espanya en el Consell de Seguritat durant la guerra d'Iraq de 2003 en la que Espanya va recolzar als Estats Units. Este controvertit conflicte, que va dividir als membres de l ONU i a la comunitat internacional, va originar comentaris d'Arias que varen resultar polèmics.
Des de les seues distintes responsabilitats, Arias ha participat en diverses conferències internacionals, com el Cim de la Terra (Riu de Janeiro, 1992), Consells Europeus (1986, 87, 88 i 96), Cims de l'OTAN (Madrit, 1997), Cim d'Orient Mig (Madrit, 1991), Cim del Moviment de Països No Alineats (Jakarta, 1992) i Cims Iberamericans de Mèxic (1991), Madrit (1992), Salvador de Baïa (1993), i Santiago de Chile (1996).
Arias va impartir classes de Relacions Internacionals en l'Universitat Complutense i en l'Universitat Carles III de Madrit.
Ademés d'haver segut director general del club futbolístic de la primera divisió espanyola Real Madrit entre 1993 i 1995, Arias va escriure un llibre, Els tres mits del Real Madrit, sobre la trayectòria personal i deportiva de tres destacats davanters de l'equip, Alfredo Di Stéfano, Emilio Butragueño i Raúl.
Despuix de la seua jubilació Arias escrigué semanalment un blog «Cròniques d'un diplomàtic jubilat» en l'edició digital de El Mundo (2010-2015).
Des de l'any 2015 colabora en el programa matinal "Herrera en COPE" que dirigix i presenta Carlos Herrera en la Cadena COPE.
Obra[editar | editar còdic]
Ha publicat diversos llibres, entre els que destaquen:
- Confessions d'un diplomàtic (Planeta, 2006) en el que narra el seu periodo en l'ONU i fa consideracions sobre dita organisació i el món nortamericà.
- La rebotiga de la diplomàcia: D'Eva Perón a Barack Obama, 25 trobades que varen canviar la nostra història (Plaza y Janés, 2010), junt a Eva Celada. Es descriuen en ell diversos cims internacionals.
- Els Presidents i la diplomàcia: em vaig gitar en Suárez i em vaig alçar en Zapatero (Plaza y Janés, 2012), a on relata els encerts i erros dels presidents espanyols en el camp internacional, ademés de numeroses anècdotes.
- Yo sempre vaig creure que els diplomàtics eren uns mamons (Plaza y Janés, 2016)
- En corbatí i clar i ras (Plaza y Janés, 2019), a on aborda assunts actuals, al marge de la correcció política.