Inoviridae
Inoviridae és una família de virus que infecten procariota (bactèrias i estoves).[1] Posseïxen un genoma en ADN de cadena senzilla com àcit nucleico per lo que pertanyen al Grup II de la Classificació de Baltimore, lo que significa que el seu genoma és ADN de cadena senzilla i que usen un intermediari d'ADN de doble cadena per a la seua replicació i transcripció.
La cápside està estructuralment definida per una simetria helicoidal, filamentosa i flexible i carixen d'envoltura viral.
Taxonomia
[editar | editar còdic]S'han descrit els següents gèneros:
- Affertcholeramvirus
- Bifilivirus
- Capistrivirus
- Coriovirus
- Fibrovirus
- Habenivirus
- Infulavirus
- Inovirus
- Lineavirus
- Parhipatevirus
- Primolicivirus
- Psecadovirus
- Restivirus
- Saetivirus
- Scuticavirus
- Staminivirus
- Subteminivirus
- Tertilicivirus
- Thomixvirus
- Versovirus
- Vicialiavirus
- Villovirus
- Xylivirus
Morfologia
[editar | editar còdic]La seua cápside està formada per associació d'unes proteïnas estructurals l'estructura fonamental de la qual és una hèliç alfa. La seua funció és protegir i compactar l'ADN. Té una regió C-terminal en càrrega positiva, que interacciona en l'ADN, neutralisant les seues càrregues i favorint el compactamiento. La regió N-terminal és hidrófilica i s'orienta cap a l'exterior de la partícula. Els monòmers es mantenen units entre sí gràcies a interaccions hidrófobicas.
En un dels extrems de la cápside trobem una proteïna de reconeiximent del hospedador, i en l'atre extrem trobem atres proteïnes responsables de l'associació dels monòmers abans d'eixir de la cèlula.
Genoma
[editar | editar còdic]El genoma dels virus és ADN circular tancat de forma covalente. Té vàries zones de complementarietat interna, lo que fa que es plegue en forqueta.
Els virus tenen agrupats els gens en 3 blocs funcionals: Estructurals, Control de la #síntesis d'ADN, i control de la formació de la cápside.
Alguns dels gens es troben solapados, en distinta fase de llectura.
Cicle d'infecció
[editar | editar còdic]El virus reconeix el pèl sexual gràcies a la proteïna g3. Això induïx la despolimerización de la pilina que forma el pèl. Per la seua banda, la cápside del virus es deforma. Conforme es despolimeriza el pèl, el virus es va acostant més a la membrana celular. Les proteïnes de reconeiximent del virus s'introduïxen en la membrana celular i s'induïx l'entrada de l'ADN a l'interior de la cèlula gràcies a uns transportadors celulars cridats TOL, que ho introduïxen per transport actiu.
La cèlula hoste reconeix l'ADN1C i immediatament posa en marcha la #síntesis de la cadena complementària. Una volta tenim ADN2C, este es replica gràcies a les enzimas bacterianes. Una volta hi ha suficients còpies d'ADN, s'activen les regions promotores, que són 4. Es transcriben un total de 4 tipos d'ARNm, tots ells policistrónicos (contenen varis gens cada u). Una volta es traduïxen les proteïnes, estes induïxen un canvi en el model de replicació per a induir la formació d'ADN1C. Els virus usen el sistema de replicació en círcul rodante. Les enzimas de la bactèria, que van a fer múltiples còpies de la cadena + (la que conté l'informació codificante), que es van a anar lliberant.
Les còpies d'ADN1C s'associen en les proteïnes g5 que ho estabilisen evitant que la cèlula ho copie a doble cadena.
L'eixida de les partícules de la cèlula es produïx a través d'un canal proteic que òbrin les proteïnes del virus, tant en la membrana plasmática com en la membrana externa. Estes proteïnes s'associen a la membrana perque tenen péptido senyal. Unes atres de les proteïnes víriques s'associen a l'ADN1C i ho arrastren cap al canal.
Segons l'ADN va eixint pel canal, es va associant a les proteïnes de la cápside (g8). Aixina, la partícula vírica es va formant conforme es produïx l'eixida de la cèlula. Finalment s'associaran les proteïnes de reconeiximent del hospedador i aixina es lliberen cápsides madures.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Simon Roux, Mart Krupovic, Rebecca A. Daly, Adair L. Borges, Stephen Nayfach, Frederik Schulz, Emiley A. Eloe-Fadrosh et al.: Cryptic inoviruses revealed as pervasive in bactèria and archaea across Earth’s biomes. In: Nature Microbiology, 22 July 2019, doi:10.1038/s41564-019-0510-x
- Prescott, L.M. (199). [1], McGraw-Hill Interamericana d'Espanya, S.A.O..
- http://microbewiki.kenyon.edu/index.php/Inoviridae
- Este artícul conté una traducció derivada de «Inoviridae» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.