Intentona de Barris

Es coneix com Intentona de Barris o guerra de reunificación centroamericana als intents de restablir per la força l'unió política de Centroamérica, encapçalat pel president guatemaltec Just Rufino Barris en 1885.

Antecedents

Per allà de 1880, Guatemala era governada per Rufino Barris, mateixa que era recolzat pel govern d'Estats Units. Barris buscava que Mèxic renunciara els seus drets del territori del Soconusco, Chiapas. Estats Units va buscar a tota costa ser mediador en el conflicte, buscant favorir al seu aliat. Porfirio Díaz, llavors president de Mèxic, va respondre al govern guatemaltec que abans d'acceptar la renúncia del Soconusco preferiria la guerra, no obstant, el conflicte va ser solucionat durant una convenció en 1882. Barris fracassaria en el seu primer intent d'anexionar nous territoris.

Despuix de fracassar en varis intents per a conseguir restablir l'unió regional per mig de negociacions diplomàtiques i vàries Conferències unionistes centroamericanas, el president Barris va decidir mamprendre el restabliment de l'unitat centroamericana per mig de la força militar, en el convenciment de que contaria en el respal dels seus colegues del Salvador Rafael Zaldívar i d'Hondures Luis Bográn.

Preludi

El 28 de febrer de 1885 Barris va emetre un decret per mig del qual proclamava l'unió centroamericana, indicant que eixe ideal es realisaria per la força si era necessari. En el mateix decret es arrogaba el caràcter de "Suprem Cap militar de Centroamérica" i disponia que l'1 de maig següent es reunira en Guatemala una constituent en quinze delegats per país, per a emetre una Constitució, triar una capital i elegir al President. Es declarava traïdors a els qui adversáran el pla i s'oferien ascensos als militars que la recolzaren. L'Assamblea de Guatemala va aprovar en seguida el decret. Per la seua banda, el president salvadoreny Zaldívar va enviar el 6 de març un telegrama de felicitació a Barris, el pla dels quals va ser també acollit en beneplàcit per les autoritats d'Hondures el 7 de març.

Les reaccions adverses i el tractat de Santa Ana

Primeres reaccions

Els governs de Nicaragua i Costa Rica es varen opondre rotundament al decret i varen manifestar la decisió de defendre la seua sobirania. Tot feya presagiar un sanguinós conflicte, a pesar de que el 10 de març el secretari d'Estat dels Estats Units Thomas F. Bayard va anunciar que el seu país no aprovaria l'us de la força per a restablir l'unió centroamericana.

El Salvador

Erro al crear miniatura:

President del Salvador, Dr Rafael Zaldívar

En el 7 de març, el president del Salvador, Rafael Zaldívar, va excitar l'obertura de sessions extraordinàries del Congrés.

En el 14 de març, es varen instalar les Cámara i Senadors i en seguida va ser instalada llegalment l'Assamblea General de la República i varen obrir les seues sessions. Contra totes les previsions de Barris, el president del Salvador va emetre un manifest en el que es rebugen els plans de Barris, no obstant, va sometre el decret de Barris a la consideració dels representants. Les cambres varen decretar el rebuig del decret de Barris, es va autorisar omnímodamente al President per a defendre al país, es varen declarar traïdors a la pàtria a tots els salvadorenys que accepten o ajuden al govern guatemaltec i es va declarar en estat de lloc la república sancera. Ademés d'açò, es va declarar traïdor a la pàtria al general Francisco Menéndez per recolzar a Barris. Despuix de la sessió, el president va dirigir un manifest als salvadorenys que conclou:

Salvadorenys: permaneixcau units i prepareu-vos per a no consentir que la planta dels traïdors huelle el sol de la pàtria, mostrant aixina que sabeu conservar incólumes vostra independència i llibertat.

Rafael Zaldívar

Estats Units d'Amèrica

El 17 de març, el Senat dels Estats Units va indicar que una invasió a Nicaragua o a Costa Rica seria percebuda pels Estats Units com un acte d'enemistat i d'intervenció hostil. El Govern dels Estats Units també va despachar cinc barcos de guerra a les costes caribenyes centroamericanas, excusant tindre l'objecte de protegir als seus ciutadans i les seues propietats.

Declaració de guerra a Guatemala

El 22 de març de 1885, Costa Rica, El Salvador i Nicaragua varen firmar en la ciutat salvadorenya de Santa Ana un conveni d'aliança militar per a opondre's als plans del President guatemaltec. Els països subscriptors del tractat de Santa Ana varen acreditar conjuntament com a Ministre plenipotenciario en la capital mexicana al llicenciat Ricardo Jiménez Oreamuno, qui va iniciar negociacions per a concertar una aliança entre eixos tres països i Mèxic. Els tres països varen buscar el respal de Mèxic, que en eixe llavors era governat per Porfirio Díaz, que no va dubtar en rebujar el pla de Barris. Díaz va movilisar 30,000 hòmens en la frontera en Guatemala per a des d'ahí començar una invasió general que acabara ràpidament en el conflicte. Davant esta situació, el govern nortamericà va enviar efectius a la frontera en Mèxic per lo que Díaz va preparar a les tropes en cas de qualsevol eventual atac. Ademés, Nicaragua va movilisar les seues tropes cap a la frontera en Hondures, a on se'ls varen unir 2000 soldats de l'eixèrcit de Costa Rica.