Anar al contingut

Interfluvi

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Styrian Hills de l'Est, al sur d'Herberstein

Un interfluvi és el terreny elevat que es troba entre dos rius o valls adjacents en el mateix sistema de drenage.[1][2] La forma dels interfluvis pot variar des de menuts tossals allargats fins a replanells de gran extensió.[1] També succeïx que a voltes se'ls crida «interfluvi» a les zones entre dos glaciars de vall i que en un conya glaciar se'ls cride «interfluvi» a l'àrea entre dos corrent de gèl.[1] En l'estratigrafia s'ocupa el terme per a denominar seccions entre dos paleocauces.[1]

L'ample dels interfluvis, el qual esta donat per l'espayat de les valls o rius, pot ser sumament regular en algunes parts del món.[1] L'ample regular s'ha considerat com una explicació per al fenomen de concordancia de cims.[3] Els principals processos geomorfològics dels interfluvis són de dos tipos; primer estan els relacionats en l'erosió fluvial que s'ubiquen en els costats que són les parts de l'interfluvi i que depenen de l'àrea que hi ha conca dalt, segon estan els processos independents de l'àrea que hi haja dalt, estos processos són dominants en les zones altes dels interfluvis i inclouen reptación del sol.[1] L'orige dels interfluvis esta lligat a l'orige de la ret de drenage per lo que al moment de canalisar-se l'aigua en un paisage originen els interfluvis.[1]

Els interfluvis en un paisage es poden organisar de manera anàloga a l'ordenament del drenage d'Horton.[4]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  2. Whittow, John B. (2000). The Penguin dictionary of physical geography (en Inglés), London : Penguin, p. 270. ISBN 978-0-14-051450-6.
  3. «Chapter Seven: American Polycyclic Geomorphology», The History of the Study of Landforms (vol. Three) (en anglés), Taylor & Francis i-Library, pp. 235–236.
  4. Brecheisen, Z.S.; Richter, D.D. (2014). «Ordering interfluves: a simple proposal for understanding critical zone evolution». Procedia Earth and Planetary Science (anglés) 10: 77-81.