Corrent de gèl
Una corrent de gèl o corrent glaciar (en anglés: isse stream); en francés: courant glaciaire és una regió d'un indlandsis (o capa de gèl) que es mou molt més ràpit que el gèl que la rodeja. Les corrents de gèl són un tipo de glaciar format a partir del gèl dels indlansis que es mouen a gran velocitat, fins a un quilómetro per any. Són, junt en els glaciars emissaris, un mig d'evacuació del gèl des de les vores del indlansis.
Les corrents de gèl poden tindre fins a cinquanta quilómetros d'ample, dos quilómetros de gruixa i varis centenars de quilómetros de llongitut. Estes són les que donen lloc a la barrera de gèl Filchner-Ronne i a la barrera de gèl de Ross, que són les dos extensions de la capa de gèl antàrtica, respectivament, en les mars de Weddell i de Ross. En l'Antàrtida, les corrents de gèl són accidents geogràfics importants que representen el 10% del volum de gèl. També hi ha corrents de gèl en Groenlàndia, pero no formen barreres de gèl.
La velocitat elevada de les corrents de gèl és essencialment basal lo que provoca importants esforços de cizalladura en la vora de la corrent de gèl que ho obliguen a deformar-se i recristalizarse, tornant-se menys resistent i concentrant la deformació en estretes bandes o en màrgens de tall, que donen lloc a la formació de crevasses, sobretot al voltant dels màrgens de cort. La majoria de les corrents de gèl tenen una miqueta d'aigua en la seua base, lo que lubrica el fluix. El tipo de llit glaciar també és significatiu. Sediment blans, deformables, fan que siga més ràpit el fluix que en llits de dura roca.
Les causes de la formació de corrents de gèl són molt variades: la combinació d'aigua líquida subglaciar i d'un sol format per sediment mòvils poden facilitar i accelerar el fluix del gèl.
Algunes corrents de gèl que estan canalisades entre dos montanyes s'assemblen, encara que siguen molt diferents, a glaciars de vall molt grans.
Corrents de gèl en l'Antàrtida
[editar | editar còdic]
La capa de gèl de l'Antàrtida drena cap a la mar a través de vàries corrents de gèl: la major de l'Antàrtida Oriental és el glaciar Lambert; les més actives en l'Antàrtida Occidental són el gran glaciar Pine Island i el glaciar Thwaites, que actualment tenen entre abdós una pèrdua neta de massa total de 85 gigatoneladas per any, medit en 2006.[1]
S'ha sugerit que la capa de gèl de l'Antàrtida està perdent massa. L'acceleració, passada i en curs, de les corrents de gèl i dels glaciars emissaris es considera una part important, si no la causa principal, d'este desequilibri recent.[1]
Corrents de gèl en Groenlàndia
[editar | editar còdic]Les principals corrents de gèl que drenan la capa de gèl de Groenlàndia en la mar són el glaciar Helheim, Jakobshavn Isbræ i el glaciar Kangerdlugssuaq.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Corriente de hielo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.