Iriartea deltoidea

Iriartea (Iriartea deltoidea)

Iriartea és un gènero monotípico de plantes en flors pertanyent a la família de les palmeres Arecaceae. La seua única espècie: Iriartea deltoidea, Ruiz & Pav., Syst. Veg. Fl. Peruv. Chil.: 298 (1798), barrigona és originària dels tròpics d'Amèrica a on es troben des del sur de Nicaragua a Bolívia. És el arbre més comú en molts boscs.

Descripció

Són arbres que formen el dosel o canopea, creixent fins a 20-35 m. I. deltoidea és fàcilment reconeguda pel prominent bulto en el centre del seu tronc, i per les raïls, que formen un dens con de fins a 1 m de diàmetro en la base, les quals durant la seua fase de creiximent adopten la forma d'un membre viril. Per lo tant, pot ser fàcilment distinguida de Socratea exorrhiza (que també té raïls zanco).

Les fulls són de fins a 5 m de llarc, i pinnadas. Les numeroses pinnas són en forma de palmito, que naixen en diversos plans. El frut és una drupa de 2 cm de diàmetro, i principalment són dispersats per #rat penats.

Distribució

Es distribuïx per Costa Rica, Nicaragua, Panamà, Veneçola, Bolívia, Colòmbia, Equador, Perú i Brasil.

Etnobotánica

D'acort en Galeano (1992) esta palma esta àmpliament distribuïda des de Nicaragua fins a Brasil i Bolívia; de la qual s'usen els seus tallos perque són extremadament durs i s'ampren com a material de construcció de vivendes, especialment per a pisos i separacions de cases. Igualment Pérez Arbeláez (1978) diu que esta espècie servix per a voltons de cases i cerques, i comenten que els indis del sur fan en ella unes llargues trompetes de sons llarcs i tènues per a acompanyar els seus balls.

Segons Gómez i els seus colaboradors (1994) les parts que s'utilisen en esta palma són els fulls per a techar i per a teñir atres materials de color vert clar (Klinger, 1998) la margallonera i la llavor tendra per a alimentació, i la raïl per a construir Mobles, llances, cerbatanas entre atres artefactes. El estípite és important per a la construcció de cases indígenes tradicionals i com insumo de fusta en general (postes, parets i pisos) per la seua durabilitat, resistència i bellea (Veteado negre en tons grocs i café). Estes característiques del material del estípite li donen un valor econòmic important a esta palma. Els mobles recoberts en esta fusta costaven 100 dólars depenent del tamany i calitat de l'acabament. També es resalta l'us d'esta fusta per a #parquet en preus prou alts.

Segons Navarro (2013) el principal us de la barrigona és el dau en construcció en zones rurals, especialment per a pisos i parets, dels quals es diu que poden durar fins a 30 anys. Ademés de l'us en construcció, els tallos eren amprats per comunitats indígenes per a elaborar llances , fleches o malls de guerra. En Colòmbia, l'espècie s'usa casi en totes les zones selváticas per a la construcció de vivendes . Atres us antics, pero que encara es mantenen en forma aïllada en àrees rurals, són la fabricació de cerques, canals per a transportar aigua, columnes i ponts. També s'elaboren vares que són amprades en el hilado de la llana.

Taxonomia

Casi totes les espècies en un temps situat en Iriartea han segut traslladades a atres tàxons o posades en sinonímia en I. deltoidea. Dictyocaryum, Iriartella, Socratea i Wettinia es varen separar de Iriartea, pero són parents propencs i junt en ell, este gènero formen la tribu Iriarteeae. Menys estretament relacionats són els gèneros Ceroxylon, Drymophloeus, i el monotípic Deckenia nobilis també es presumix que són membres Iriarteeae.

Iriartea deltoidea va ser descrit per Ruiz & Pav. i publicat en Systema Vegetabilium Florae Peruvianae et Chilensis 298. 1798.

Etimologia

Iriartea: nom genèric otorgat en honor de Bernardo de Iriarte (1735–1814), diplomàtic espanyol.

deltoidea: epítet del llatí que significa "deltoide, en forma de delta".

Sinonímia

• Iriartea ventricosa Mart., Hist. Nat. Palm. 2: 37 (1824).
• Iriartea phaeocarpa Mart., Hist. Nat. Palm. 3: 190 (1838).
• Deckeria corneto H.Karst., Linnaea 28: 258 (1857).
• Deckeria phaeocarpa (Mart.) H.Karst., Linnaea 28: 259 (1857).
• Deckeria ventricosa (Mart.) H.Karst., Linnaea 28: 259 (1857).
• Iriartea corneto (H.Karst.) H.Wendl., Bonplandia (Hannover) 8: 102 (1860).
• Iriartea gigantea H.Wendl. in O.C.I.de Kerchove de Denterghem, Palmiers: 262 (1878).
• Iriartea robusta Verschaff. ex H.Wendl. in O.C.I.de Kerchove de Denterghem, Palmiers: 247 (1878).
• Iriartea xanthorhiza Klotzsch ex Linden, Ill. Hort. 28: 31 (1881).
• Iriartea megalocarpa Burret, Notizbl. Bot. Gart. Berlin-Dahlem 10: 921 (1930).
• Iriartea weberbaueri Burret, Notizbl. Bot. Gart. Berlin-Dahlem 10: 921 (1930).