Iriartea deltoidea

Iriartea és un gènero monotípico de plantes en flors pertanyent a la família de les palmeres Arecaceae. La seua única espècie: Iriartea deltoidea, Ruiz & Pav., Syst. Veg. Fl. Peruv. Chil.: 298 (1798), barrigona[1] és originària dels tròpics d'Amèrica a on es troben des del sur de Nicaragua a Bolívia. És el arbre més comú en molts boscs.
Descripció
[editar | editar còdic]Són arbres que formen el dosel o canopea, creixent fins a 20-35 m. I. deltoidea és fàcilment reconeguda pel prominent bulto en el centre del seu tronc, i per les raïls, que formen un dens con de fins a 1 m de diàmetro en la base, les quals durant la seua fase de creiximent adopten la forma d'un membre viril.[2] Per lo tant, pot ser fàcilment distinguida de Socratea exorrhiza (que també té raïls zanco).
Les fulls són de fins a 5 m de llarc, i pinnadas. Les numeroses pinnas són en forma de palmito, que naixen en diversos plans. El frut és una drupa de 2 cm de diàmetro, i principalment són dispersats per #rat penats.
Distribució
[editar | editar còdic]Es distribuïx per Costa Rica, Nicaragua, Panamà, Veneçola, Bolívia, Colòmbia, Equador, Perú i Brasil.[3]
Etnobotánica
[editar | editar còdic]D'acort en Galeano (1992) esta palma esta àmpliament distribuïda des de Nicaragua fins a Brasil i Bolívia; de la qual s'usen els seus tallos perque són extremadament durs i s'ampren com a material de construcció de vivendes, especialment per a pisos i separacions de cases. Igualment Pérez Arbeláez (1978) diu que esta espècie servix per a voltons de cases i cerques, i comenten que els indis del sur fan en ella unes llargues trompetes de sons llarcs i tènues per a acompanyar els seus balls.
Segons Gómez i els seus colaboradors (1994) les parts que s'utilisen en esta palma són els fulls per a techar i per a teñir atres materials de color vert clar (Klinger, 1998) la margallonera i la llavor tendra per a alimentació, i la raïl per a construir Mobles, llances, cerbatanas entre atres artefactes. El estípite és important per a la construcció de cases indígenes tradicionals i com insumo de fusta en general (postes, parets i pisos) per la seua durabilitat, resistència i bellea (Veteado negre en tons grocs i café). Estes característiques del material del estípite li donen un valor econòmic important a esta palma. Els mobles recoberts en esta fusta costaven 100 dólars depenent del tamany i calitat de l'acabament. També es resalta l'us d'esta fusta per a #parquet en preus prou alts.
Segons Navarro (2013) el principal us de la barrigona és el dau en construcció en zones rurals, especialment per a pisos i parets, dels quals es diu que poden durar fins a 30 anys. Ademés de l'us en construcció, els tallos eren amprats per comunitats indígenes per a elaborar llances , fleches o malls de guerra. En Colòmbia, l'espècie s'usa casi en totes les zones selváticas per a la construcció de vivendes . Atres us antics, pero que encara es mantenen en forma aïllada en àrees rurals, són la fabricació de cerques, canals per a transportar aigua, columnes i ponts. També s'elaboren vares que són amprades en el hilado de la llana.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Casi totes les espècies en un temps situat en Iriartea han segut traslladades a atres tàxons o posades en sinonímia en I. deltoidea. Dictyocaryum, Iriartella, Socratea i Wettinia es varen separar de Iriartea, pero són parents propencs i junt en ell, este gènero formen la tribu Iriarteeae. Menys estretament relacionats són els gèneros Ceroxylon, Drymophloeus, i el monotípic Deckenia nobilis[4] també es presumix que són membres Iriarteeae.
Iriartea deltoidea va ser descrit per Ruiz & Pav. i publicat en Systema Vegetabilium Florae Peruvianae et Chilensis 298. 1798.[5]
Iriartea: nom genèric otorgat en honor de Bernardo de Iriarte (1735–1814), diplomàtic espanyol.[6]
deltoidea: epítet del llatí que significa "deltoide, en forma de delta".[7]
- Iriartea ventricosa Mart., Hist. Nat. Palm. 2: 37 (1824).
- Iriartea phaeocarpa Mart., Hist. Nat. Palm. 3: 190 (1838).
- Deckeria corneto H.Karst., Linnaea 28: 258 (1857).
- Deckeria phaeocarpa (Mart.) H.Karst., Linnaea 28: 259 (1857).
- Deckeria ventricosa (Mart.) H.Karst., Linnaea 28: 259 (1857).
- Iriartea corneto (H.Karst.) H.Wendl., Bonplandia (Hannover) 8: 102 (1860).
- Iriartea gigantea H.Wendl. in O.C.I.de Kerchove de Denterghem, Palmiers: 262 (1878).
- Iriartea robusta Verschaff. ex H.Wendl. in O.C.I.de Kerchove de Denterghem, Palmiers: 247 (1878).
- Iriartea xanthorhiza Klotzsch ex Linden, Ill. Hort. 28: 31 (1881).
- Iriartea megalocarpa Burret, Notizbl. Bot. Gart. Berlin-Dahlem 10: 921 (1930).
- Iriartea weberbaueri Burret, Notizbl. Bot. Gart. Berlin-Dahlem 10: 921 (1930).[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ http://www.erotic-nature.com/tag/iriartea/ [1] archivat en Wayback Machine.)
- ↑ 3,0 3,1 «Iriartea deltoidea». Royal Botanic Gardens, Kew: World Checklist of Selected Plant Families. Consultat el 23 d'octubre de 2010.
- ↑ Govaerts et al. (2008)
- ↑ «Iriartea deltoidea». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 21 d'agost de 2013.
- ↑ (J. Dransfield, N. Uhl, C. Asmussen, W.J. Baker, M. Harley and C. Lewis. 2008)
- ↑ En Epítets Botànics
- Este artícul conté una traducció derivada de «Iriartea deltoidea» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.