Iris unguicularis
.JPG){kind=link}
Iris unguicularis és una espècie de la família de les iridáceas.
Descripció
[editar | editar còdic]Planta glabra en rizoma prim i flors solitàries rectes i fragants. Fulls en forma de sabre, lineares, de 10-50 cm de llarc i 1-5 mm d'ample, les mortes permaneixen. Brot molt curt o absent. Tubo corolino de 6-28 cm de llarc (sembla el pedúncul de la flor), rodejat d'un esporofilo vert, de 6-25 cm de llarc. Els 3 pétals exteriors enrollados de punta violeta, llevat els nervis blanquecinos i violetas, de 4,5-8 cm de llarc i 1-2,5 cm d'ample, glabros. Els 3 pétals interns rectes violetas, de 6-8 cm de llarc i 8-15 mm d'ample. Els 3 braços del estil plans en loóbulos puntaguts, per la vora en glándulas grogues, situats per damunt dels estams.[1]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Mediterràneu occidental, (nort d'Àfrica) i Mediterràneu oriental. Vegeta en boscs clars, garrigas, pendents pedregosas.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Iris unguicularis, va ser descrita per Jean Louis Marie Poiret i publicat en Vaig. Barbàrie 2: 86 1789.[2]
Iris: nom genèric cridat aixina per Iris la deesa grega del arc iris.[3]
unguicularis: epítet llatío que significa "en una garra"[4]
- Siphonostylis unguicularis (Poir.) Wern.Schulze, Oesterr. Bot. Z. 112: 331 (1965).
var. angustifolia (Boiss. & Heldr.) A.P.Davis & Jury, Bot. J. Linn. Soc. 103: 296 (1990). Grècia
- Iris stylosa var. angustifolia Boiss. & Heldr. in P.I.Boissier, Diagn. 1(13): 15 (1853).
subsp. carica (Wern.Schulze) A.P.Davis & Jury, Bot. J. Linn. Soc. 103: 295 (1990). Suroest de Turquia.
- Siphonostylis cretensis subsp. carica Wern.Schulze, Oesterr. Bot. Z..
- Iris unguicularis var. carica (Wern.Schulze) A.P.Davis & Jury, Bot. J. Linn. Soc. 103: 295 (1990).
subsp. cretensis (Janka) A.P.Davis & Jury, Bot. J. Linn. Soc. 103: 294 (1990). Grècia i Creta.
- Iris cretensis Janka, Oesterr. Bot. Z. 17: 376 (1868).
- Iris humilis subsp. cretensis (Janka) Nyman, Consp. Fl. Eur.: 703 (1882).
- Siphonostylis cretensis (Janka) Wern.Schulze, Oesterr. Bot. Z. 112: 338 (1965).
- Iris humilis Sieber ex Baker, J. Linn. Soc., Bot. 16: 138 (1877), nom. inval.
- Iris cretica Herb. ex Baker, Handb. Irid.: 3 (1892), nom. nud.
var. syriaca (Wern.Schulze) A.P.Davis & Jury, Bot. J. Linn. Soc. 103: 297 (1990). Turquia, Síria i Líban.
- Siphonostylis cretensis subsp. syriaca Wern.Schulze, Oesterr. Bot. Z. 112: 339 (1965).
subsp. unguicularis. Marroc, Argèlia i Tunis.
- Iris stylosa Desf., Fl. Atlant. 1: 40 (1798).
- Neubeckia stylosa (Desf.) Alef., Bot. Zeitung (Berlin) 21: 297 (1863).
- Joniris stylosa (Desf.) Klatt, Bot. Zeitung (Berlin) 30: 502 (1872).[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Bayer, I. (1989). , Barcelona:Omega. ISBN 84-7031-629-X.
- ↑ «Iris unguicularis». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 26 d'octubre de 2014.
- ↑ En Noms Botànics
- ↑ En Epítets Botànics
- ↑ «Iris unguicularis». Royal Botanic Gardens, Kew: World Checklist of Selected Plant Families. Consultat el 26 de març de 2010.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikispecies té un artícul sobre Iris unguicularis.
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Iris unguicularis.- Este artícul conté una traducció derivada de «Iris unguicularis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.