Isóstero
Se li crida isósteros a totes aquelles molècules o ions en el mateix número d'àtoms i/o el mateix número d'electrons de valència.
Alguns eixemples de isósteros són:
- sodi i hidrogen
- diòxit de carbono (CO2) i òxit nitroso (N2O)
- silici i carbono
El concepte de isóstero va ser plantejat per Irving Langmuir en l'any 1919,[1] i després modificat per Grimm. Erlenmeyer va estendre el concepte als sistemes biològics en 1932.[2] Típicament se solen identificar com isósteros a aquells àtoms, ions o molècules que tenen idèntiques capes electròniques externes, esta definició ha segut ampliada en els últims temps per a incloure grups funcionals que sulen produir activitats biològiques similars. Part de l'evidència que valida esta noció va ser l'observació de propietats físiques i químiques similars en parells de composts com el benceno i tiofeno, tiofeno i furano i inclusivament benceno i piridina.
Un compost biològic que conté un isóstero és cridat bioisóstero. Este terme és utilisat en molta freqüència en el disseny i elaboració de drogues ya que en ocasions el bioisóstero pot ser reconegut i acceptat per l'organisme encara que les seues funcions poden ser diferents en comparació al compost "pare".
Isósteros no-clàssics són aquells àtoms o grups d'àtoms que no tenen la mateixa valència encara que exhibixen propietats fisicoquímica similars.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Irving Langmuir. Isomorphism, isosterism and covalence. J. Am. Chem. Soc. 1919, 41, 1543-1559. doi:10.1021/ja02231a009
- ↑ Mukesh Doble, Anil Kumar Kruthiventi, Vilas Gajanan. Biotransformations and Bioprocesses. CRC Press, 2004, p. 60. ISBN 0-8247-4775-5
- Este artícul conté una traducció derivada de «Isóstero» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.