Isca Augusta
Plantilla:Coord/display/title</noinclude>
Isca Augusta (o Isca Silurum) era una fortalea romana en l'actual Gales meridional; la ciutat es trobava en l'emplaçament actualment ocupat per Caerleon, no llunt de Newport.
Nom
[editar | editar còdic]El nom Isca en britànic significava "aigua", i es referiria a l'aigua de l'actual riu Usk. El nom Augusta apareix en l'Anònim de Rávena, derivant-ho de la presència de la Legio II Augusta. Era també popularment coneguda com Isca Silurum perque es trobava sobre l'antic territori dels siluros i per a distinguir-la de l'homònima Isca Dumnoniorum (actual Exeter). L'actual nom de Caerleon procedix del galés, llengua en la que significa "fort de les legions".
Fortalea
[editar | editar còdic]Isca es va convertir en sèu de la Legio II Augusta cap a 75, quan el governador romà Sext Juliol Frontino va mamprendre la conquista del sur de Gales. Es va construir una primera fortalea de fusta en quarter general (principia), residència del llegat, del tribuno, hospital, termes, comerços, barracons, graners i un amfiteatre.
Cap a 120 varen ser retirats els vexillationes, en lo que el destacament va perdre importància militar. En 190 Septimio Sever va fer reconstruir els edificis abandonats, dotant-los de personal militar. Baix Caracalla, al començament de el III, es va reconstruir el port suroccidental, l'amfiteatre i els estages dels legionaris, mentres que en els anys posteriors la Legió va ser traslladada provablement per a socórrer als emperadors durant les guerres civils de finals de el III. Mentres la legió va estar absent un equip de treballadors es va encarregar del manteniment de les estructures, pero en el III, els usurpadores Carausio i Alecto varen derribar la fortalea. La ciutat de Isca es va seguir desenrollant de forma independent, mentres que la basílica i els banys es varen utilisar com a refugis d'animals.
Les excavacions mostren que la presència de l'eixèrcit romà, es va mantindre fins a a lo manco l'any 380.[1]
Cristianisme
[editar | editar còdic]Segons Gildas i Beda, Isca va ser el lloc en el que varen morir dos dels primers màrtirés de Britania, Aarón i Juliol, presumiblement en l'época de Diocleciano, cap a 304.
Amfiteatre
[editar | editar còdic]- REDIRECT Plantilla:Panorama
A causa de la seua forma redonejada, algunes tradicions locals ho han vinculat a la Taula redona del rei Arturo. En 1926 Victor Erle Nash-Williams va iniciar les excavacions entorn al monument, les quals varen demostrar que va ser construït cap a 90 i reconstruït dos voltes en els dos sigles successius.[2]
Restants
[editar | editar còdic]
En Caerleon són visibles molts dels edificis romans.
La Cadw (organisme de l'Assamblea Nacional de Gales encarregat de protegir, conservar i promoure el patrimoni arquitectònic de Gales) amministra:
- L'amfiteatre militar, un dels més grans de Britania.
- Part dels banys militars, en el Museu de les Termes Romanes.
- Barracons de Prysg Field, l'únic estage de legionaris romans encara visible en Europa.
- El mur, l'altura del qual en els seus punts millor conservats, alcança uns 4 metros.
- El National Roman Legion Museum, que exhibix artefactes trobats durant les excavacions.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Jeremy K. Knight, Caerleon Roman Fortress, Cardiff, Cadw, 1988.
Referències
[editar | editar còdic]Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Erro al crear miniatura: Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Isca Augusta.
- The Caerleon Research Committee
- Cadw - Caerleon Amphitheatre, Barracks and Baths - siti ufficiale
- Caerleon Legionary Fortress page Community Archaeology Forum of the Council for British Archaeology
- Caerleon amphitheatre from Gathering the Jewels
- Caerleon on the Roman Britain website
- Caerleon
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Isca Augusta» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.