Tribuno
En l'antiga Roma, el tribuno (en llatí: tribunus) era una persona que era elegida com a cap de cada una de les tribus i posseïa atribucions de divers caràcter:
- Administratiu
- Econòmic (percepció del tribut)
- Militar (levas del contingent que cada tribu devia aportar)
- Civil.
Ademés, podia posar vet a les resolucions del Senat i propondre plebiscits.
Història
[editar | editar còdic]Els primers tribunos varen ser nomenats per Rómulo, qui en l'acte de crear les tres tribus romanes originals (Ramnes, Tities i Luceres) va situar en cap de cada una d'elles a un cap que els representava.[1]
Originàriament, este tipo de magistrats (tribunos militars), ademés de representar a les seues respectives tribus, tenien també funcions de caràcter militar, gestionant i organisant les distintes legions romanes en l'época monàrquica. Des d'un inici, estos eren en part patricios i en part plebeus, ya que la plebe estava més disposta a encapçalar les batalles si eren dirigits pels seus propis líders, ademés de tindre en conte el fet de la seua gran importància militar, lo que va ocasionar la ràpida equiparació dels mandos plebeus en els mandos patricios. Junt a este càrrec també se situava el tribunus celerum, entés com el comandant del sèquit montat a cavall del rei, encara que este desapareixeria despuix de la caiguda de la monarquia. En el pas del temps, l'estructura política i social de Roma es va tornar més complexa, apareixent distints problemes que requeririen la creació de noves magistratura per a poder ocupar-se d'estos nous assunts. En els primers anys de la república, naixeria el conflicte patricio-plebeu, el qual marcaria a Roma des de principis de el V fins a principis de el III D'esta disputa ocasionada per la situació de desigualtat que sofrien els plebeus sobre els patricios, tant en àmbits polítics com a socials, apareixeria el tribuno de la plebe o tribunus plebi. Este nou càrrec, inicialment compost per dos persones i sent elevat a dèu a finals de el V, s'enfocaria en elements jurídics i polítics, estant caracterisat per la seua inviolabilitat, protecció front a les decisions parcials dels magistrats patricios, la capacitat d'interferir en els procediments judicials portats a terme per patricios front a un plebeu, i l'adquisició de vet front a magistrats i Senat. Aixina mateix, apareixen els tribunos consulars, sent tres en un primer moment i sis finalment, en la capacitat de suplir als cònsuls, quan estos es trobaven indispuestos, i als tribunos militars si fora necessari. cal afegir l'existència d'atres tipos de tribunos, encara que tenint estos menor rellevància.
Esta organisació administrativa era comuna a tots els ciutadans romans, patricios i plebeus, ya que uns i uns atres convivien en les mateixes tribus. En la conquista romana d'Itàlia, el número de les tribus rústiques va aumentar i en l'any 395 a. C. existien ya vintiuna tribus rústiques i quatre urbanes,[2] vinticinc en l'any 389 a. C.,[3] per a finalment consolidar-se en trentacinc en l'any 241 a. C. Per la seua banda, el número de tribus urbanes es va mantindre estable.
Tipos de tribuno
[editar | editar còdic]- Tribuno de la plebe (Tribunus plebis), magistrat de la plebe romana.
- Tribuno consular (Tribunus militum consulari potestate), magistratura suprema de la República romana durant alguns periodos de la seua història entre els sigles V i IV a. C..
- Tribuno militar (Tribunus militum), oficial superior de la legió romana en l'época republicana i imperial.
- Tribuno erari o del tesor (Tribunus aerarii), magistrat que originalment recaptava tributs i s'ocupava de distribuir els salaris (stipendium) als soldats.
- Tribuno angusticlavio (Tribunus angustum clavium), oficial elegit entre els equites, cinc per cada legió, identificat per una franja estreta, o angusticlavus. Magistrat en càrrecs militars, comandant d'un tribunal.
- Tribuno laticlavio (Tribunus laticlavius), oficial militar d'alt ranc, segon al mando en les legions romanes durant l'última República romana i l'Alt Imperi romà.
Vore també
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]Andreu, J. [Javier]. (2009). EL CURSUS HONORUM. En J. [Javier] Andreu, Fonaments de l'Epigrafia Llatina (pp. 175-233). Liceus.
Alföldy, Géza. (2012). LA PRIMITIVA SOCIEDAD ROMANA. En Géza Alföldy, Nova Història Social de Roma (pp. 25-47). Secretariat de Publicacions, Universitat de Sevilla.
Alföldy, Géza. (2012). LA SOCIEDAD ROMANA DESDE EL COMIENZO DE LA EXPANSIÓN HASTA LA SEGUNDA GUERRA PÚNICA. En Géza Alföldy, Nova Història Social de Roma (pp. 47-71). Secretariat de Publicacions, Universitat de Sevilla.
Astin, A. E. -WALBANK, F. W.- FREDERIKSEN, M. W.- OGILVIE, R. M. (Eds.), The Cambridge Ancient History² VIII. Rome and the Mediterranean to 133 B.C. (Cambridge 1989).
BROUGHTON, T. R. S., The Magistrates of the Roman Republic I, 509 B.C. - 100 B.C. (New York-London 1951).
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Plutarco, Vida de Rómulo, 20, 2.
- ↑ Tito Livio, Història romana, Llibre II, 21
- ↑ Tito Livio, Història romana, Llibre VI, 5
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tribuno» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.