Isoglossa
Una isoglossa és una llínea imaginària (isolínea) que separa dos àrees geogràfiques que es distinguixen per una traça dialectal concret, siga este de tipo fonològic, lèxic o d'un atre tipo.
Per eixemple, en Espanya una isoglossa separa les àrees a on en castellà la "s" que antecedix a una consonante es pronuncia com a sibilant ("chiset", "mosca") d'aquelles en les que s'aspira ("chihet", "mohca"); una atra isoglossa separa les àrees a on es distinguixen paraules per l'oposició s/z (com "cace" i "cas") de les àrees a on no es distinguixen; i aixina successivament. Pero les isoglosses no es reconeixen necessàriament en divisions administratives. L'espanyol rioplatense, per eixemple, està definit per diverses isoglosses que agrupen parts d'Argentina i l'Uruguay, deixant fora no obstant partix del territori d'estos països. També la llínea Speyer i la llínea de Benrath són isoglosses notòries dins de les llengües germàniques occidentals.
Fas d'isoglosses
[editar | editar còdic]Quan vàries isoglosses tenen un recorregut propenc es parla de "fes d'isoglosses". Freqüentment els fas d'isoglosses es concentren en zones de transició entre varietats llingüístiques relacionades. La llínea Massa-Senigallia en Itàlia és un eixemple de fes d'isoglosses.
No és infreqüent observar l'utilisació poc rigorosa del terme "isoglossa" per a designar a les llínees que separen idiomas i dialectes. Usualment dos llengües emparentades compartixen un cert número de traces pero existixen isoglosses que els separen i que permeten distinguir-els sistemàticament. Per eixa raó, ocasionalment es parla les fronteres entre llengües diferents com a isoglosses o fes d'isoglosses. No obstant, des del punt de vista llingüístic estricte, no és possible definir en exactitut si dos varietats constituïxen llengües diferents o siquiera dialectes diferents, ya que freqüentment existix una gradació contínua, especialment quan existix un continu geolectal o un conjunt de varietats mútuament inteligibles. Ya que freqüentment l'inteligibilitat és un fenomen no discret sino gradual, entre àrees geogràfiques, pot ser impossible des del punt de vista llingüístic separar les varietats com a llengües, per lo que la decisió pot basar-se en afinitats polítiques i culturals. Solament entre llengües no emparentades o molt distantemente emparentades és senzill distinguir geogràficament fronteres llingüístiques.
Aixina i tot a sovint es marca com "isoglossa principal" aquella que coincidix en el major número d'isoglosses i li la marca com a isoglossa llingüística o dialectal.
Vore també
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Isoglosa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.