Isolueshita
La isolueshita és la forma mineral d'un òxit múltiple de niobi, lantano i sodi de composició (Na,La)NbO3. Descrit per volta primera en 1997 per A. R. Chakhmouradian, V. Yakovenchuk, R. H. Mitchell i A. Bogdanova, el seu nom reflectix el seu hàbit isomètric, el seu isotropismo òptic i la similitut en la seua polimorfo, la lueshita.[1]
Propietats
[editar | editar còdic]La isolueshita és un mineral de color negre parduzco i lluentor adamantino, entre opac i translúcido.[2] Posseïx una durea de 5,5 en l'escala de Mohs i una densitat de 4,72 g/cm³.[2] És insoluble en àcit clorhídric.[3]
Cristaliza en el sistema isomètric, classe hexaoctaédrica,[2] sent polimorfo de tres espècies mineralógicas distintes: lueshita, natroniobita i pauloabibita.[4] Es pensa que la isolueshita és un polimorfo cinéticamente favorit front a la lueshita, producte d'una ràpida cristalisació com a conseqüència de la repentina caiguda de pressió i/o temperatura. La composició mija de la isolueshita és (Na0.84Ca0.07Sr0.01La0.01Ce0.01) (Nb0.90Tu0.11). Ademés d'estos elements pot contindre tori (0,1 - 0,5% com ThO2), ferro (0,1 - 0,2% com a Fe2O3) i tàntal (0,1% com Ta2O5).[5] Per una atra part, este mineral forma part del subgrup mineralógico de la perovskita.[4]
Morfologia i formació
[editar | editar còdic]La isolueshita es presenta com cristals euhédricos, estant estos ben formats i mostrant una bona forma externa. Sobre el seu génesis, s'ha trobat este mineral òxit en una veta de pegmatita somesa a alteració hidrotermal, en urtita-ijolita.[2]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (1997).European Journal of Mineralogy.9
- 483-490.Consultat el 18 de juny de 2018.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Isolueshite mineral data (Webmineral)
- ↑ Isolueshite (Mineralienatlas)
- ↑ 4,0 4,1 Isolueshite (Mindat.org)
- ↑ (2017).Neues Jahrbuch für Mineralogie - Abhandlungen: Journal of Mineralogy and Geochemistry.194
- (en prensa).Consultat el 18 de juny de 2018.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Isolueshita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.