Istros
Istros (Plantilla:Lang-grc) o Histria (Ἰστρίη), com la cridaven els romans, era l'establiment grec més antic de les costes occidentals del mar Negra.
Situació
[editar | editar còdic]
En la part alta d'un promontori rocós, a escassa distància del delta del Danubio, i banyat per les aigües del golf de Sinoe, hui transformat en llac, els milesios varen construir la ciutat, que va prendre nom del riu que passava junt a ella.
La posició elegida era estratègica: oferia grans facilitats per a la peixca i permetia penetrar fàcilment en l'interior, habitat pels getas, seguint el curs del riu. Els innumerables productes manufacturados procedents del sur, trobats a lo llarc del curs del riu Istros, demostren que esta constituïa una cómoda via de penetració cap a l'interior del país dels getas per als comerciants estrangers.
Història
[editar | editar còdic]La fundació de la ciutat per part dels colon milesios en 657 a. C.[1] pertany a la cridada «segona onada de colonisació», que va escomençar a mitan de el VIII. “Istros va ser una colónia de caràcter comercial, pero en época helenística va accentuar el seu aspecte agrari,. Este canvi ha d'atribuir-se, en part, a motius d'orde geofísico. La ciutat en época helenística va quedar separada de la mar, ya que les enormes cantitats de rovina que transporta el Danubio varen formar un gran banc d'arena. Sense port i aïllada entre marismas, Istros va quedar situada front al llac de Sinoe, comunicada en la mar per mig d'una chicoteta porta (la portitza). La ciutat va ser definitivament abandonada en el V
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Domínguez Moneder, Adolfo J. La polis i l'expansió colonial grega. Sigles VIII-VI, p. 19, Madrit: Síntesis (1993), ISBN 84-7738-108-9.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Istros» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.