Anar al contingut

Ixtab

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Antiga representació de la deesa Ixtab del Còdex de Dresde. Hui la comunitat acadèmica la reconeix com l'Ix Sak Uh o deidad de la lluna.

Ixtab, també cridada Xtab o Ix Tab, "la de la cuerdo", era una interpretació que sostenia l'existència d'una deesa del suïcidi, i entre atres mits, es va afegir posteriorment esposa del deu de la mort, Chamer o Ah Puch, en la mitologia maya. Ixtab és el nom maya d'una dòna mitològica, argumentant una llectura el Còdex de Dresde.[1] No obstant, tant la llectura del còdex mencionat com a noves investigacions desmenten esta idea, producte d'una mala interpretació a inicis de el XX.

A continuació, s'enuncien algunes idees que varen acompanyar estes interpretacions passades sobre lo que s'entenia va ser la suposta divinitat associada a la mort usant la horca. Se li relacionava en la vida futura en el paraís i els suïcides per ahorcamiento rebien la seua protecció. En la tradició maya, es considerava el suïcidi com una manera extremadament honorable de morir, a un nivell similar al de les víctimes humanes de sacrificis, guerrers caiguts en batalla, dònes mortes de part, o sacerdots.

Ixtab era comunament representada com un cadàver parcialment descompost en els ulls tancats, penjant d'un arbre. El seu paper com a divinitat era el de protegir als suïcidas, acompanyant-los i guiant-los a un paraís especial. A este paper se li crida psicopompo o guia d'ànimes.

També es diu que és una deesa de doble moral, ya que, si be és o va ser vista com una deesa benigna, protectora dels suïcides, també és més vista com un esperit maligne que seduïx als hòmens en la forma d'una bella i atractiva dòna per a després matar-los en revelar la seua apariència demoníaca.[2] D'ací sembla sorgir la llegenda de la Xtabay.

A pesar de la gran acceptació que goja en la cultura popular l'anterior descripció, nous estudis han demostrat que es va tractar d'una mala interpretació, degut a que a inicis de el XX encara no es contava en els elements per al dessiframent de l'escritura maya, per lo que s'entenia eixa situació.[3]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Ixtab en el panteón maya
  2. «Les poderoses deeses de la cultura maya» (en és). De10. Consultat el 12 de novembre de 2019.
  3. Cuicuilco. Revista de ciències antropològiques.27(79)
    235–255.ISSN 2448-8488.Consultat el 2023-06-28.


Referències

[editar | editar còdic]