Jacques Anquetil

Jacques Anquetil

Jacques Anquetil (Plantilla:AFI-fr; Mont-Saint-Aignan, Sena Marítim, 8 de giner de 1934-Ruan, 18 de novembre de 1987) va ser un cicliste francés guanyador de huit Grans Regressos, totes elles entre 1957 i 1964.

Conegut pels renoms Maître Jacques, Monsieur Crono i L'Enfant Roi, va anar el primer cicliste en guanyar cinc voltes el Tour. També va conseguir dos Girs i una Tornada, sent a la seua volta el primer en véncer en les tres Grans Regressos, en les que va conseguir un total de 23 victòries d'etapa (16 etapes en el Tour, sis etapes en el Gir i una etapa en el Regrés).

Com a especialiste en les etapes contrarellonge, va batre el récort del món de l'hora en 1956, i es va adjudicar nou voltes el Gran Premi de les Nacions.

Biografia

Fill d'un albañil i d'un ama de casa, Anquetil va abandonar el seu ofici de tornero per a dedicar-se per complet al ciclisme en 1952, any en el que va guanyar el Campeonat de Normandia i el de França en la categoria amateur, aixina com la medalla de bronze en la prova de ruta per equips dels Jocs Olímpics d'Helsinki. En 1953 es va convertir en cicliste semi-professional, guanyant el Gran Premi de les Nacions, títul que va conseguir en nou ocasions, des de 1953 a 1958, i en 1961, 1965 i 1966.

En l'any 1956 va batre el récort de l'hora en una marca de 46,159 km. Li'l va arrebatar a Fausto Coppi que havia mantingut el récort durant 14 anys. En eixe mateix any va ser campeó de França de persecució i va quedar 2.º en el Campeonat Mundial de Ciclisme en Pista.

En 1957, als 23 anys, va guanyar el seu primer Tour de França en lo que va anar el seu debut en la carrera. En dita edició va obtindre 15 minuts de ventaja i es va adjudicar quatre etapes. La seua habilitat en les etapes contrarellonge li va valdre el renom de Monsieur Crono.

Despuix de tres anys sense victòries en el Tour, ho va tornar a guanyar en 1961 i de manera ininterrompuda fins a 1964. Va ser el primer cicliste en guanyar-ho en cinc ocasions i en quatre voltes consecutives. En véncer en la Regrés a Espanya en 1963 es va convertir en el primer corredor en guanyar les tres grans rondes.

No va conseguir guanyar el Campeonat Mundial de Ciclisme en Ruta, encara que va quedar entre els dèu primers en sis ocasions. El segon lloc obtingut en 1966 va ser lo més prop que va estar de conseguir el mallot arcoíris.

Despuix d'abandonar la competició en 1969, va seguir relacionat en el ciclisme en llabors d'organisador de carreres i de comentarista de radi i televisió. Va ser també director de l'equip nacional francés.

En 1986 va participar en el rali París-Dakar en un Mercedes encara que no va conseguir acabar i en giner de 1987 va participar novament en el Rali en un Land Rover, conseguint acabar en el lloc 38.

Va morir en 1987 com a conseqüència d'un càncer d'estòmec que li havia segut diagnosticat cinc mesos abans.

Dominador del Tour

Anquetil, de la mateixa manera que uns atres grans ciclistes en cinc victòries en la ronda francesa, es va convertir en el gran dominador de la carrera, estenent la seua supremacia entre 1957 i 1964. Prenent el relleu de Louison Bobet (guanyador en 1953, 1954 i 1955), va mantindre una enconada competència en rivals com Bahamontes, el luxemburgués Charly Gaul (un atre gran escalador com Bahamontes), i sobretot, en Raymond Poulidor, el seu pundonoroso compatriota al que el domini de Anquetil va relegar a la categoria de "etern segundón". Com en el cas de Gino Bartali i Fausto Coppi, la rivalitat del qual va dividir dèu anys abans a la societat italiana entre partidaris d'un i un atre, Anquetil (el risper negociante fet a sí mateixa) i Pou-Pou (el corajudo corredor vinculat a la França rural) varen protagonisar encarniçats duels en les carreteres franceses que, convenientment resaltats per la prensa deportiva, varen dividir al país entre els seus seguidors.

En este sentit, el contrast entre els dos ciclistes (tant en les carreteres com fòra d'elles) no podia ser més palesa. Front a la sòbria image de Poulidor, Anquetil era un autèntic bon vivant, aficionat al vi de les seues vinyes, de forma especial a la cervesa, i sobretot a la bona taula (incloent manjares com les ostres), plaers dels que no es privava ni durant les semanes en les que estava competint. També gojava jugant a les cartes fins a altes hores de la nit en els seus companyers d'equip, i de forma implícita va reconéixer una pràctica habitual dins del pilot internacional en aquells anys, com el consum de anfetaminas. La seua vida personal no va ser menys atípica: residia en un luxós chateau històric que havia adquirit en el seu Normandia natal; va mantindre una relació en la seua companyera Jeanine i en la filla d'esta, Annie (en la que va anar pare d'una chiqueta, Sophie); i a la seua volta també va tindre un fill (Christophe) en la dòna del seu fillastre Alain.

Reconeiximents

• Condecorat en 1965 en la Legió d'Honor.
• Va ser reconegut com un dels ciclistes més destacats de tots els temps en ser elegit en l'any 2002 per a formar part de la Sessió Inaugural del Saló de la Fama de l'UCI.

Palmarés

Carretera

1953 GP de les Nacions Gran Premi de Lugano (contrarellonge) Rouen-Lisieux-Rouen 1954 GP de les Nacions Gran Premi de Lugano (contrarellonge) 1 etapa de la París-Niça 1955 GP de les Nacions Gran Premi Martini 1 etapa del Tour du Sud-Est 1956 GP de les Nacions Récort de l'hora Rouen-els-Essarts Gran Premi Martini Cauen-Cauen 1957 Tour de França , més 4 etapes París-Niça, més 1 etapa GP de les Nacions Gran Premi Martini Gran Premi d'Europa 1958 Quatre dies de Dunkerque, més 1 etapa GP de les Nacions Gran Premi de Lugano (contrarellonge) 1 etapa de la París-Niça GP Marvan Gran Premi Martini 1959 2 etapes del Gir d'Itàlia Quatre dies de Dunkerque, més 1 etapa Gran Premi de Lugano (contrarellonge) Critérium d'As Gran Premi Martini 1 etapa de la París-Niça 1960 Gir d'Itàlia , més 2 etapes Gran Premi de Lugano (contrarellonge) Critérium d'As GP Forli 1 etapa del Tour de Romandía 1961 Tour de França , més 2 etapes 1 etapa del Gir d'Itàlia París-Niça, més 1 etapa Critérium Internacional GP de les Nacions Super Prestige Pernod International Gran Premi de Lugano (contrarellonge) 1 etapa del Tour de Romandía GP Forli Cauen-Cauen, més 1 etapa

1962 Tour de França , més 2 etapes Trofeu Baracchi (en Rudi Altig) Boucles de l'Aulne 1 etapa del Tour de Romandía 1963 Tour de França , més 4 etapes Regrés a Espanya , més 1 etapa París-Niça, més 1 etapa Dauphiné Libéré, més 1 etapa Critérium Internacional, més 1 etapa 3.º en el Campeonat de França en Ruta Super Prestige Pernod International Critérium d'As Circuit d'Auvergne 1964 Tour de França , més 4 etapes Gir d'Itàlia , més 1 etapa Gante-Wevelgem 3.º en el Super Prestige Pernod International 1 etapa del Critérium Internacional 1965 París-Niça, més 1 etapa Dauphiné Libéré, més 3 etapes Critérium Internacional, més 1 etapa Bordeus-París GP de les Nacions 3.º en el Campeonat de França en Ruta Super Prestige Pernod International Trofeu Baracchi (en Jean Stablinski) Gran Premi de Lugano (contrarellonge) Critérium d'As 1966 París-Niça, més 1 etapa Lieja-Bastogne-Lieja 2.º en el Campeonat Mundial en Ruta GP de les Nacions Super Prestige Pernod International Gir de Cerdenya 1 etapa en la Volta a Catalunya 1967 Critérium Internacional Volta a Catalunya , més 1 etapa Circuit de la Fôret de la Joux 1968 Trofeu Baracchi (en Felice Gimondi) Boucles de l'Aulne Maël-Pestivien 1969 Regrés al País Vasc

Pista

1955

• Campeonat de França de Persecució

1956

• 2.º en el Campeonat Mundial en Pista (persecució individual)
• Campeonat de França de Persecució

1957

• Campeonat de França de Persecució
• Sis dies de París (en André Darrigade i Ferdinando Terruzzi)

1958

• Sis dies de París (en André Darrigade i Ferdinando Terruzzi)

Resultats

Durant la seua carrera deportiva va conseguir els següents llocs en Grans Regressos, regressos menors i carreres d'un dia:

Grans Regressos

Carrera		1952	1953	1954	1955	1956	1957	1958	1959	1960	1961	1962	1963	1964	1965	1966	1967	1968	1969
	Gir d'Itàlia	—	—	—	—	—	—	—	2.º	1.º	2.º	—	—	1.º	—	3.º	3.º	—	—
	Tour de França	—	—	—	—	—	1.º	Ab.	3.º	—	1.º	1.º	1.º	1.º	—	Ab.	—	—	—
	Regrés a Espanya	X	X	X	—	—	—	—	—	—	—	Ab.	1.º	—	—	—	—	—	—

Regressos menors

Carrera		1952	1953	1954	1955	1956	1957	1958	1959	1960	1961	1962	1963	1964	1965	1966	1967	1968	1969
	París-Niça	—	—	7.º	—	—	1.º	10.º	11.º	—	1.º	—	1.º	6.º	1.º	1.º	16.º	10.º	3.º
	Volta a Catalunya	—	—	—	—	—	—	—	—	—	—	—	—	—	—	2.º	1.º	—	—
	Regrés al País Vasc	X	X	X	X	X	X	X	X	X	X	X	X	X	X	X	X	X	1.º
	Tour de Romandía	—	—	—	—	—	—	—	—	8.º	10.º	—	—	—	—	—	—	—	—
	Critérium del Dauphiné	—	—	—	13.º	—	—	—	—	—	—	12.º	1.º	—	1.º	—	X	X	4.º

Clàssiques, Campeonats i JJ. OO.

Carrera		1952	1953	1954	1955	1956	1957	1958	1959	1960	1961	1962	1963	1964	1965	1966	1967	1968	1969
Omloop Het Nieuwsblad		—	—	—	—	—	—	—	42.º	X	—	—	—	—	—	—	—	—	—
	Milà-Sant Rem	—	—	—	—	12.º	17.º	10.º	—	23.º	—	—	—	—	—	—	—	—	—
Gante-Wevelgem		—	—	—	—	—	—	—	3.º	—	—	—	—	1.º	—	23.º	50.º	59.º	—
	Tour de Flandes	—	—	—	—	—	—	—	—	14.º	—	—	—	—	—	—	—	—	—
	París-Roubaix	—	—	53.º	15.º	31.º	25.º	14.º	24.º	8.º	60.º	31.º	—	—	16.º	—	—	—	—
Flecha Valona		—	—	—	—	—	—	—	—	—	6.º	—	—	—	—	13.º	29.º	—	—
	Lieja-Bastoña-Lieja	—	—	—	—	—	—	—	—	—	—	—	—	—	—	1.º	—	4.º	—
Pariu-Tours		—	—	11.º	—	—	—	—	—	—	—	—	—	—	43.º	25.º	—	—	—
	Gir de Lombardía	—	—	—	—	—	23.º	12.º	21.º	34.º	17.º	—	—	—	8.º	4.º	—	—	—
JJ. OO. (Ruta)		12.º	No es va disputar			—	No es va disputar			—	No es va disputar			—	No es va disputar			—	ND
Mundial en Ruta		—	—	5.º	6.º	—	6.º	Ab.	9.º	9.º	13.º	15.º	14.º	7.º	Ab.	2.º	—	11.º	40.º
França en Ruta		—	—	—	5.º	—	—	8.º	13.º	8.º	4.º	12.º	3.º	13.º	3.º	17.º	—	Ab.	7.º

—: No participa
Ab.: Abandona

X: Edicions no celebrades

Enllaços externs

• Ciclismohistoria: Biografia de Anquetil
• Un sultà en Els Elfes: la vida privada de Jacques Anquetil
• "Sex, lies and handlebar tape": resenya del llibre a on es revela la seua escandalosa vida privada (anglés)
• Bike Race Info Biografia i numeroses fotografies (anglés)

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Jacques Anquetil.