Jamesonita
La jamesonita és un mineral de la classe dels minerals sulfur. Va ser descoberta en 1825 en Cornualles (Regne Unit), sent nomenada en honor de Robert Jameson, célebre mineralogista escocés. Sinònims poc usats són: comuccita, cornuccita o domingita.
Característiques químiques
[editar | editar còdic]És un sulfoantimoniuro de metals de plom i de ferro. Fàcilment confundible en la boulangerita (Pb5Sb4S11), de composició química pareguda pero sense ferro.
És dimorfo en la parajamesonita, i ademés és isoestructural en el mineral benavidesita (Pb4MnSb6S14), en el qual forma una série de solució sòlida, en la que la substitució gradual del ferro per manganeso va donant els distints minerals de la série.
Ademés dels elements de la seua fòrmula, sol dur com a impurees: coure, cinc, argent i bismut.
Formació i jaciments
[editar | editar còdic]Apareix com a mineral primari en zona d'influència hidrotermal que estan és les seues últim etapes, a temperatures ya entre moderades i baixes, trobant-se en vetes de plom, argent i cinc.
Sol trobar-se associat a atres minerals tals com atres sulfosales del plom: pirita, esfalerita, galena, tetraedrita, estibina, cuarzo, siderita, calcita, dolomita o rodocrosita.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Jamesonita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.