José Cort Merita
José Cort Merita (Alcoy 1869 - Alcoy 1942) va ser un ingenier valencià.
Biografia
[editar | editar còdic]Els seus pares varen ser Vicente Cort Claur i Julia Merita Merita. Va cursar els estudis d'aplicació en l'Escola Industrial Elemental d'Alcoy (1881-1884). Posteriorment va estudiar ingenieria en l'Escola Superior d'Ingeniers Industrials de Barcelona. Es va dedicar a l'ensenyança en l'Escola Industrial d'Alcoy, primer com a auxiliar des de 1899 i despuix com a professor. Va ser nomenat director de la mateixa en l'any 1894.[1]
Es va casar en Francisca Botí Gisbert. Els seus fills César Cort Botí i José Cort Botí varen ser arquitectes.[2]
La seua dilatada experiència en la docència faria que anara designat membre de la Junta Provincial d'Ensenyança en 1923. Més vesprada va ser director de les Escoles Superior i Elemental de Treball. Va ser cessat del lloc al començ de la guerra civil espanyola, en un decret del 23 d'agost de 1936, junt en molts atres docents (inclós Miguel de Unamuno) per ser crític en el govern de la República.[3] Es va jubilar en 1939, any en el que va ser designat director honorari de dita escola. Va fallir en Alcoy en 1942.
Té dedicada un carrer en Alcoy, junt al viaducte de Canalejas.
Obres
[editar | editar còdic]Algunes de les seues obres més destacades, per orde cronològic, són:
- Allumenat de la Glorieta d'Alcoy (1899).
- Panteón familiar d'Agustín Gisbert: obra de Vicente Pascual Pastor, José Cort Merita com a ingenier, Fernando Cabrera Va cantar com a pintor i Lorenzo Ridaura Gosálbez com a escultor. (1903). Estil moderniste.
- Fàbrica en carrer Agres 8, en Alcoy, junt en l'arquitecte Vicente Pascual Pastor. (1904-1913). Estil moderniste.
- Galeria subterrànea de sillarejo en el Molinar d'Alcoy.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ "L'Escola d'Arts i Oficis d'Alcoy (1886-1901): Algunes aportacions a les biografies dels seus primers professors". Georgina Blanes Nadal, Lluís Garrigós Oltra, Rafael Sebastiá Alcaraz. Quarderns d'Història de l'Enginyeria. Volum V. Universitat Politècnica de Catalunya. Pàgina 100. 2002-2003.
- ↑ "César Cort Botí (1893-1978). L'urbanisme organicista i Alcoy en la memòria"
- Archivat el 21 de abril de 2017 archivat en Wayback Machine.. Jorge Doménech Romá. Universitat d'Alacant.
- ↑ Gasseta de Madrit. Decret del Ministeri d'Instrucció Pública i Belles arts, 23 d'agost de 1936.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre José Cort Merita.
- Este artícul conté una traducció derivada de «José Cort Merita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.