Jubileu de la Misericòrdia
El Jubileu de la misericòrdia,[1] també cridat coloquialmente Any de la Misericòrdia,[2] va ser un jubileu que es va celebrar durant l'Any Sant Extraordinari que va començar el 8 de decembre de 2015 i va concloure el 20 de novembre de 2016, per a celebrar el quinquagèsim aniversari de la clausura del Concilie Vaticà II, profundisar en la seua implantació i situar en un lloc central la Divina Misericòrdia, en l'enfortiment de la confessió.[3]
Preparacions
[editar | editar còdic]El papa Francisco va anunciar el divendres 13 de març de 2015 en la Basílica de Sant Pedro, durant la Jornada penitencial, la celebració d'un jubileu de la Misericòrdia, un any sant extraordinari. La preparació del jubileu va estar a càrrec del Pontifici Consell per a la Promoció de la Nova Evangelización.
Per açò he decidit convocar un Jubileu extraordinari que coloque en el centre la misericòrdia de Deu. Serà un any sant de la Misericòrdia, ho volem viure a la llum de la paraula del Senyor: 'Sigam misericordiosos com el Pare'. (...) Estic convençut de que tota l'Iglésia podrà trobar en este Jubileu l'alegria de redescubrir i fer fecunda la misericòrdia de Deu, en la qual tots som cridats a donar consol a cada home i cada dòna del nostre temps. Ho confiem a partir d'ara a la Mare de la Misericòrdia per a que dirigixca a nosatres la seua mirada i vés-li en el nostre camí”.
La bula per la que es va convocar l'any jubilar, la Misericordiae Vultus, va ser publicada l'11 d'abril de 2015. En esta es varen confirmar les dates i es va afegir que el següent dumenge a l'obertura de l'any de la misericòrdia s'obriria la Porta Santa de l'Archibasílica de Sant Joan de Letrán, catedral de Roma, seguint-li a esta l'obertura de les restants portes santes de les quatre basíliques majors de Roma, ademés, d'establir que en cada catedral durant enguany s'òbriga una porta similar de la misericòrdia.[5]
Logo i himne
[editar | editar còdic]El logo va ser dissenyat pel sacerdot jesuïta Marko Ivan Rupnik representant un compendio teològic de la misericòrdia. En l'apareix Crist carregant sobre els seus muscles a l'home extraviat, fonent abdós els seus ulls, image recuperada de l'Iglésia antiga, en la que Crist mira en els ulls de l'home i l'home en els de Crist. L'escena es troba en una mandorla que representa les dos naturalea de Crist, la divina i la humana. En l'interior es troben tres óvals concèntrics, sent més obscur l'interior i més clar l'exterior, lo que representa el moviment pel qual Crist trau a l'home de l'obscuritat del pecat i la mort.[6] En l'exterior apareix el lema «Misericordiosos com el Pare», extret del evangelio de Lucas.[7]
El 5 d'agost de 2015 es va publicar en Youtube l'himne oficial de l'any de la misericòrdia escrit pel sacerdot jesuïta Eugenio Costa i compost pel catòlic Paul Inwood, en versos dels evangelios, corintios i salms. La gravació es va realisar en la capella musical pontifícia i fa referència en el seu text a la Santíssima Trinitat invocant continuadamente el saber de Deu Pare, fent una alabanza a Deu Fill i invocant els sèt dons de l'Esperit Sant.[8] La versió en espanyol, va ser publicada en el més de novembre, en Chile, interpretat pel Cor del Arzobispado de Santiago.
Celebracions
[editar | editar còdic]Inauguració
[editar | editar còdic]Este jubileu va començar en l'obertura de la Porta Santa en la Basílica de Sant Pedro durant la Solemnitat de l'Inmaculada Concepció el 8 de decembre de 2015 i en tot lo món es varen obrir portes santes en catedrals i basíliques.[9] No obstant la de Sant Pedro no va ser la primera Porta Santa, que Francisco va obrir en motiu de l'any de la misericòrdia, ya que en el seu viage apostólico a la República Centroafricana, el dia 29 de novembre, 9 dies abans del començ oficial, va obrir la Porta Santa de la Catedral de La nostra Senyora en la capital Bangui. Va ser la primera Porta Santa oberta per un Papa, fòra de Roma.[10]
Posteriorment, el 13 de decembre, el Papa obriria la Porta Santa de Sant Joan de Letrán; el 18 de decembre la Porta Santa de la Caritat en un centre d'acolliment en Termini.[11] L'1 de giner, Solemnitat de Santa María, Mare de Deu, Francisco va obrir la Porta Santa de la Basílica de Santa María la Major[12] i el 25 de giner la de la Basílica de Sant Pablo Extramuros.[13]
Acontenyiments
[editar | editar còdic]El 18 de decembre de 2015, es va anunciar la canonisació de la Mare Teresa de Calcuta, qui va anar model de misericòrdia.[14] La canonisació va tindre lloc el 4 de setembre de 2016.[15]
Entre el dia 3 i 11 de febrer per l'any de la misericòrdia, es varen trobar en Roma, els restants de Sant Pío de Pietrelcina i San Leopoldo Mandic, dos sants capuchinos. El dia 9 de febrer el Papa Francisco va presidir una missa en la plaça de Sant Pedro en sacerdots capuchinos de tot lo món, al sendemà (Dimecres de Cendra) envia a dits sacerdot com Misionero de la misericòrdia. Els restants de Sant Pío de Pietrelcina varen ser traslladats el dia 11 a Pietrelcina, el seu lloc de naiximent, permaneixent en dit lloc fins al dia 14, commemorant 100 anys de la seua partida d'aquella ciutat (el 17 de febrer de 1916), a on va viure durant 29 anys.[16]
El dia 12 de febrer el Papa Francisco, part a un viage apostólico a Mèxic, en una breu escala en l'Aeroport Internacional José Marti, es va reunir en el Patriarca de Moscou Cirilo I, a on després d'una reunió de tres hores, varen firmar una declaració conjunta de 30 punts.[17]
El 30 de juliol va ser la Jornada Mundial de la Joventut en Cracovia.
El 19 de novembre es va celebrar un consistori en el que el Papa va crear 17 noves moradures.
Clausura
[editar | editar còdic]Va concloure el 20 de novembre de 2016, Solemnitat de Crist Rei, en el tancament de la Porta Santa de la Basílica de Sant Pedro. Prèviament, el dia 13 de novembre, es va tancar totes les Portes Santes llevat la de Sant Pedro. Junt en açò el Papa presenta la carta apostólica Misericòrdia et misera, firmada el dia 20 de novembre i publicada el dia 21 de novembre.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Es tracta del nom otorgat per la Santa Sèu. Vore:Pontifici Consell per a la Promoció de la Nova Evangelización. «Jubileu de la Misericòrdia. Misericordiosos com el Pare». Consultat el 18 de febrer de 2016.
- ↑ ACI Prensa. «Any de la Misericòrdia». Consultat el 18 de febrer de 2016.
- ↑ Papa Francisco anuncia un Any Sant de la Misericòrdia
- ↑ de Juana, Álvaro. «Papa Francisco convoca històric Jubileu extraordinari: Any Sant de la Misericòrdia». ACI Prensa. Consultat el 16 de març de 2015.
- ↑ «Misericordiae Vultus». Consultat el 27 d'abril de 2015.
- ↑ Jubileu de la Misericòrdia: Estos són el logo i el lema
- ↑ Plantilla:Bíblia «Sigau misericordiosos com el vostre Pare és misericordioso».
- ↑ «ha-himne-oficial-per a-el-jubileu-de-la-misericòrdia Ya hi ha himne oficial per al Jubileu de la Misericòrdia». Consultat el 14 d'agost de 2015.
- ↑ «VIDEO: El Papa Francisco va obrir la Porta Santa i va donar inici al Jubileu de la Misericòrdia». Aciprensa. Consultat el 8 de decembre de 2015.
- ↑ «[1]». Consultat el 9 de decembre de 2015.
- ↑ «atra-porta-santa-en-un-centre-per a-persones-sense-sostre El Papa Francisco obri una atra porta santa en un centre per a persones sense sostre». www.romereports.com. Consultat el 26 de maig de 2016.
- ↑ «El Papa obri la Porta Santa de Santa María la Major: El perdó de l'Iglésia deu ser illimitat». www.romereports.com. Consultat el 26 de maig de 2016.
- ↑ «El Papa creua la porta santa de Sant Pablo Extramuros en un ortodox i un anglicà». www.romereports.com. Consultat el 26 de maig de 2016.
- ↑ «fer-anunci-oficial-la-mare-teresa-de-calcuta-sera-declarada-santa-71034/ ». Consultat el 21 de decembre de 2015.
- ↑ «Anuncien la data de canonisació de la Mare Teresa de Calcuta - BBC Món» (en és-co). BBC Món. Consultat el 26 de maig de 2016.
- ↑ «a-rebre-el-cos-incorrupto-del-pare-pio-en-ocasion-del-jubileu-37035/ ». Consultat el 11 de giner de 2016.
- ↑ «[2]». Consultat el 13 de febrer de 2016.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Jubileo de la Misericordia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.