Juncus breweri

Juncus breweri és una herbàcea de la família de les juncáceas. És nativa de l'oest dels Estats Units des de British Columbia al nort de Califòrnia, a on creix en hàbitats costers com plajas i pantàs.

Descripció

És una herba perennifolia que creix des d'un fort rizoma que l'ancora en l'arena i el substrat inestable. Produïx tallos prims de fins a 1,3 metros de llarc. Els fulls són tallants i es reduïxen a obscures baïnes marrons al voltant de la base del talle. L'inflorescència és una arracada de flors que ixen del talle acompanyat d'una sola bràctea llarga i cilíndrica que s'assembla molt a una prolongació del talle. Les flors tenen color púrpura en segments de color marró verdoso i medix uns pocs milímetros de llarc.

Taxonomia

Juncus breweri va ser descrita per George Engelmann i publicat en Transactions of the Academy of Science of St. Louis 2: 440–441. 1866.^[1]

Etimologia

Juncus: nom genèric que deriva del nom clàssic latino de jungere = , "per a unir o vincular", degut a que els tallos s'utilisen per a unir o entrellaçar".^[2]

breweri: epítet otorgat en honor del botànic nortamericà William Henry Brewer.