KV17

Archiu:La tombe de Sethi 1er (KV.17) (Vallée des Rois, Thèbes ouest) ceiling left.jpg

KV17

Plantilla:Mapa de localisació KV17 és una tomba egipcíaca del Valle dels Reis, necròpolis situada en la vora oest del Nilo, a l'altura de la moderna ciutat de Luxor. És un dels sepulcros més bells i complets del lloc, i va pertànyer al segon rei de la dinastia XIX, el faraó Seti I.

Marque històric

Pese a que la titulatura real més comuna d'este rei va ser la de Menmaatra Sethy-Merenptah, hui ho coneixem com Seti I, faraó d'Egipte durant setze anys, de 1305 a 1289 a. C., aproximadament. No estava destinat a ocupar el tro de les Dos Terres, pero quan el seu pare, el visir Paramesu, va ser associat al tro pel rei Horemheb, Sethy va passar automàticament a convertir-se en un madur príncip hereu, potser inclús gendre del faraó, per a llegitimar el seu futur ascens al poder suprem.

En morir Horemheb, Paramesu va ser coronat i a partir de llavors seria conegut com Ramsés I, el fundador de dinastia XIX i de la casa real ramésida. Per l'alvançada edat d'est, Sethy va anar immediatament declarat hereu, i va compartir les funcions del seu pare, en una situació molt propenca a la corregencia. La precaució de Horemheb i de Ramsés I varen donar molt bons resultats. En menys de dos anys, Sethy I ya governava en solitari en un Egipte que començava a reaccionar davant les pressions exteriors.

Sethy I és considerat un dels més grans faraons de l'història egipcíaca, encara que l'enorme ombra del seu fill i successor Ramsés II han eclipsat i inclús suprimit alguns dels seus èxits com a rei. A ell es deu la construcció del més bell temple d'Osiris en la ciutat santa d'Abydos —encara que va ser finalisat per Ramsés II—, i l'implantació de la política que el seu fill seguiria cegament. Sethy I va combatre als aliats dels hititas en Palestina, i va aplegar inclús a la fortalea de Qadesh, en Síria, quinze anys abans que el seu fill. Va establir un férreu control en l'administració i en l'eixèrcit, i va deixar un Egipte ya completament recuperat del caòtic regnat d'Akenatón a les seues esquenes.

Precisament una marca del nou resorgir del país i de l'esperança del país dels faraons és la pròpia tomba del faraó, una de les grans joyes de tota la necròpolis tebana i potser el llegat més famós que ha aplegat d'este home, un dels pocs que es va atrevir a usar el nom del denostat deu Seth en la seua onomàstica.

Situació

Archiu:KV 35 Tomb Valley of the kings (cropped).png

Mapa del Valle dels Reis mostrant la KV17 en la part inferior dreta.

KV17 és la tomba més llarga i profunda no només del Valle dels Reis, sino de tota la necròpolis tebana i inclús de tot Egipte. La seua enormitat va tardar en ser completament sifrada. Excavada en l'uadi surest del Valle, és l'immediata veïna de KV16, la tomba de Ramsés I. Per les seues grans dimensions, a lo llarc de tota la seua planta, la tomba de Sethy I s'acosta a través de la pedra a sengles sepulcros reals més alluntats, com els corresponents als números 10 i 11, a l'oest.

Encara que sobre àrea és menor a atres tombes com KV5 o KV7, KV17 conte, a lo llarc de tota la seua extensió, en fins a sèt corredors i dèu cambres, l'excavació de les quals va tindre que ser llarga i penosa. Totes estes estàncies, exceptuant l'últim passadiç, estan completa i profusament decorades, lo que indica que la construcció de la tomba va tindre que escomençar en acabant de pujar al tro Sethy I, o inclús ya durant el regnat de Ramsés I. Junt en la ya mencionada KV5, és possible que la tomba que majors desafius arquitectònics i tècnics oferira als constructors de Deir el-Medina durant tota el història de les necròpolis tebanas fora la pròpia KV17.

La planta de la tomba de Sethy I seguix un disseny molt semblat al de la tomba de Horemheb, que més vesprada seguirien els seus successors, introduint molt lleus variacions. A l'escala d'entrada (A) li seguixen els pertinents tres corredors descendents (B, C, D, dels quals C és una escala i els atres dos són rampes), en una notable pendent i un esgambi superior als dos metros i mig. Despuix d'ells es troba el pou funerari (I) —KV17 és una de les últimes tombes que ho presenten—, al que seguix la tradicional sala de pilars (F). En este cas, la sala F, en quatre columnes, té una cambra anexa en atres dos pilars i tamany casi idèntic en el mateix eix de la tomba (Fa), a banda de l'escala descendent que sembla dur a les profunditats de la terra.

Continuant a través d'eixa escala des de F s'aplega als dos corredors intermijos, G i H, en forma de rampa (exceptuant sis escalons a l'entrada d'H) que duen a l'antecámara de la tomba, coneguda com a sala I, una habitació de menor tamany que les dos cambres de pilars, i despuix de la qual per fi s'aplega a la cripta o cambra sepulcral (J), el cor de KV17. Esta es troba dividida en dos parts bàsiques: una secció en sis pilars i una chicoteta cambra a cada costat (Ja, Je), i una atra separada de l'anterior per uns escalons, i en sostre abovedado —per primera volta en una cripta, en la que reposaria el cos del difunt. Segons s'entra, al costat dret del sarcòfec s'obri una nova sala (Jb), en dos grans pilars i de la mateixa àrea que les habitacions F i Fa. A l'esquerra sorgix un anex més chicotet (Jd), igual que Ja, mentres que de front es troba una habitació allargada i en quatre columnes en fila (Jc).

Per baix de Jc s'estén la part posteriorment més enigmàtica i estudiada de KV17, el corredor K, estret i de forma irregular, que en una gran pendent seguix descendint molts metros més. Les funcions d'esta estructura, que no apareix en cap atra tomba aixina de gran, va ser molt temps un misteri, i donada la seua profunditat, no semblava conduir a cap lloc en especial. Investigat i finalment desescombrar a partir de 2007, duya a un nou tram d'escales i un atre corredor que terminava en una porta en que la seua jamba dreta l'arquitecte havia escrit "Elevar la jamba de la porta i eixamplar el passage" seguit dels 37 escalons d'una atra escala, l'últim a mig tallar, clarament el treball s'havia abandonat davant la notícia del decés del faraó. L'excavació s'havia detingut a 174,5 m de l'entrada de la tomba.

Referències

• (1998) Tot sobre la Vall dels Reis: tombes i tesors dels principals faraons d'Egipte, 2ª edició, Barcelona: Destine. ISBN 84-233-2958-5.