KV7

Archiu:Luksor pann.jpg

KV7

KV7 és una tomba egipcíaca del cridat Valle dels Reis, situada en la vora oest del Nilo, a l'altura de la moderna ciutat de Luxor. Va pertànyer a Ramsés II el Gran, el tercer faraó de la dinastia XIX.

Marque històric

El llarc regnat de Ramsés II, (1289-1222 a. C., aproximadament) està perfectament documentat i és, de tots els faraons egipcíacs, un dels que més vestigis ha deixat, tant per la seua activitat constructora com per la documentació en papir.

Ramsés, ademés, va erigir una nova sèu de govern en el Baix Egipte, Pi-Ramsés. Esta ubicació coincidia en el seu interés en el control de la regió de Canaán i, segons alguns pero és una interpretació discutuida, per a sostraure's a l'influència del poderós clero tebano.

En els primers anys de regnat, Ramsés va reorganisar l'administració i es va dedicar a campanyes militars contra els hititas. Despuix de la batalla de Qadesh, de resultat indecís, va firmar la pau en els seus antics enemics; un dels tractats més antics que es coneixen.

En la segona mitat del seu regnat, Ramsés II va mamprendre la construcció del Rameseo, els dos temples d'Abu Simbel, l'ampliació del complex cultual de Karnak i d'Abydos. Per eixa mateixa época es va començar la gran tomba de Ramsés II en la Vall dels Reis i una atra, veïna a ella, destinada a albergar a la major part de la seua més d'un centenar de fills.

Com a conseqüència d'esta activitat constructora i de les despeses militars, el regnat de Ramsés II va ser l'orige de dificultats econòmiques que, poques generacions més vesprada, derrocarien a la dinastia i, com a conseqüència, determinarien el final del periodo conegut com Imperi Nou.

Situació

KV7 està situada en la mitat nort de la necròpolis, al sur de KV2 i just enfront de KV6. També està molt pròxima als descansos eterns dels fills de Ramsés II, en KV5 i KV8. Presenta moltes qualitats que la fan destacar entre el restant de sepulcros del Valle dels Reis. Podria dir-se que és un híbrit entre les tombes de la dinastia XVIII i les de l'época ramésida.

Si ben no és la més gran de totes les tombes, sí és la de major àrea (en l'excepció de KV5, única en el seu gènero), i ademés és especial sobre que retorna al disseny en planta d'eix doblat —puix el restant dels reis de les dinasties XIX i XX varen optar pel passage recte— i numeroses cambres anexes. Ademés, és la penúltima tomba de la vall que presenta un pou funerari. No obstant, ya s'advertix en ella l'escàs inclinament dels corredors i la forma de la sala de pilars que despuix imitarien casi tots els successors d'este carismàtica faraó.

KV7 comença en un corredor d'entrada i tres més fins a aplegar al pou; despuix d'ell es troba la sala de pilars que comunica en una cambra lateral, a la seua volta anexa a un chicotet almagasén. Seguidament dos passadiços en forma de rampa d'escassa pendent conduïxen a l'antecámara (. A la seua dreta esta la cambra sepulcral; enorme sala en huit pilars i quatre chicotetes cambres laterals, aixina com dos habitacions en dos pilars cada una, també de tamany considerable. El habitació lateral té anexa dos més, una d'elles en pilars, la funció dels quals no es coneix, pero provablement serien construïdes al vore la longevitat del rei i el seu llògic afany per acumular la major cantitat d'efectes personals en el seu viage a l'atre món.

Bibliografia

• (1998) Tot sobre la Vall dels Reis: tombes i tesors dels principals faraons d'Egipte, 2ª edició, Barcelona: Destine. ISBN 84-233-2958-5.