Anar al contingut

Kemet

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Plantilla:Ferixc En l'Antic Egipte km.t (en egipcíac: 𓆎𓅓𓏏𓊖), adaptat com Kemet, era una de les maneres de referir-se al seu país. Els egiptòlecs europeus l'interpreten com "la terra negra" per oposició al color ocre del desert, que corresponia a aquella zona en la que les terres eren fèrtils per efecte dels rovinas negres depositats despuix de les riuades anuals del riu Nilo, artèria vital de la civilisació del Antic Egipte.

Els jeroglífics

[editar | editar còdic]

La paraula km.t està composta dels jeroglífics següents:

Jeroglífic Representació Valor
<ferixc>I6</ferixc> Tros de pell de cocodril en els seus escamas Signe bilítero km
<ferixc>G17</ferixc> Muçol Signe unilítero m (redundància coneguda cóm complement fonètic, freqüentment utilisada en l'escritura egipcíaca)
<ferixc>X1 </ferixc> Pa Signe unilítero t (indicador del femení)
<ferixc>O49</ferixc> o <ferixc>N23</ferixc>[1] Ciutat
o
Canal
Determina els noms dels llocs habitats o centres urbans; determina les terres irrigadas.

Estos formen la paraula km.t que fa referència a un lloc habitat, km designa el color negre i la t és el sufix femení. Etimològicament parlant, km.t significaria, per tant, un lloc denominat "la negra". Plantilla:Ferixc

Desheret

[editar | editar còdic]

Un atre factor contribuïx a la definició de la paraula kemet, referida al terme "la terra negra", és la seua utilisació antitética en la paraula (dšr.t) desheret, traduïda com "la terra roja", que designa el desert i als països estrangers (per oposició a Egipte) i designa, també, les terres àrides, per oposició a les terres fèrtils.[2] Estes dos essències o principis diversos i contraris formarien un dualisme, tan essencial en el pensament dels antics egipcíacs.

En la simbologia egipcíaca, el roig, associat al deu Seth representava la mort o desolació, mentres que el negre (i el vert), associats al deu Osiris, representaven la regeneració.

Accepcions de la paraula Kemet

[editar | editar còdic]

Els diccionaris referents a jeroglífics reconeixen les diverses accepcions de la paraula km.t:

Jeroglífics Traducció Referències
<ferixc>I6:t*O49</ferixc> El país de la terra negra: Egipte Wörterbuch, p. 127, l. 4 - p. 127, l. 17
Els egipcíacs: una sola menció[3] Wörterbuch, p. 127, l. 18-20; Faulkner, p. 286
La terra negra (cultivable) Wörterbuch, p. 126, l. 7 - p. 127, l. 3


Existixen atres térmens que també es transcriben com kemet, pero la seua pronunciació i significat és, possiblement, diferent al que se li dona en Egipte. Algunes vocals s'ometen en l'escritura jeroglífica i són reemplaçades, convencionalment, per i, creant d'esta forma uns homònims artificials.

Jeroglífics Traducció Referències
<ferixc>km:t:mt-E1-Z3</ferixc> Manada negra (de bous sagrats) Wörterbuch, p. 125, l. 5-9
<ferixc>km:t*W24*Z1</ferixc> Gran recipient de granit Wörterbuch, p. 128, l. 2
<ferixc>km:t*F51</ferixc> Coa (de cocodril) Wörterbuch, p. 130, l. 7

Una de les moltes paraules que els egipcíacs utilisaven durant l'época dels Ptolomeos per a designar-se a sí mateixos era km.tauy que els egiptòlecs interpreten, etimológicament, com els "habitants de la terra negra", de la mateixa manera que imn.tauy es forma a partir de imn.t, l'oest, i significa: "els de l'oest", és dir, "els bienaventurados".

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Wörterbuch der Ägytischen Sprache - Prenga V, p. 126
  2. Si ben els afrocentristas afirmen que designa al color roig cobrizo dels habitants de l'oest del Nilo.
  3. Zettelarchiv du Thesaurus Linguae Aegyptiae ([1] [2] archivat en Wayback Machine.) sobre la veu km.t: «nur 1 mal im mR, als besondere Schreibung für <ferixc>I6:t*O49</ferixc>, wo donares für seine Bewohner steht» (única volta en l'Imperi Mig, com a grafia excepcional de <ferixc>I6:t*O49</ferixc> que designa als habitants); vore també F. Ll. Griffith, Hieratic Papyri from Kahun and Gurob, London, 1898: Plate, p. 2, en els determinativos <ferixc>A1-B1-Z3</ferixc> el lloc de <ferixc>O49</ferixc>

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Adolf Erman und Hermann Grapow, Wörterbuch der ägyptischen Sprache, Akademie Verlag, Berlín, 1971 ;
  • Raymond O. Faulkner, A Concise Dictionary of Middle Egyptian, Griffith Institute, Oxford, reprinted 1972;
  • Rainer Hannig, Großés Handwörterbuch Ägyptisch-Deutsch, Verlag Philipp von Zabern, Mainz, 2001.
  • Cheikh Anta Diop, Nations nègres et culture;
  • René-Louis Parfait Etilé, Afrique antique: mythes et réalités;
  • Oscar Pfouma, Histoire culturelle de l'Afrique noire, éd. Publisud, 1993, chap. 1: L'Egypte pharaonique: unix Éthiopie, pp. 8-33.


Referències

[editar | editar còdic]