Kieserita

Kieserita

La kieserita és un mineral del grup VI (sulfats), segons la classificació de Strunz. És un sulfat hidratado de magnesi. Es presenta en agregats granudos, incoloros i térbols de color blanc o groc.

Es va descriure a partir de mostres obtingudes en Staßfurt (Salzland en Sajonia-Anhalt) analisades pel mineralogista alemà Eduard Reichardt en 1861, que ho va dedicar al mege alemà i president de l'Acadèmia de Jena (Alemània), el gran professor de medicina psiquiàtrica Dietrich Georg von Kieser (1779-1862).

Orige

La kieserita té el seu orige en depòsits de sal trobats en l'Alemània. Estos es varen formar fa 230 millons d'anys, quan grans àrees d'Alemània varen ser cobertes per aigua de mar.

Durant la formació de Zechstein, un periodo en un clima calent i sec, l'aigua d'estanys d'aigua salada que va ser aïllada de l'oceà per barres superficials es va evaporar i la sal es cristalizó.

En el procés d'evaporament, els carbonat (pedra de calç i dolomita) i els sulfat (algeps i anhídrit) sedimentaron primer, seguit per sal roca (NaCl).

Finalment, el potassi i el magnesi de les sals varen ser cristalizados i depositats. Este procés va ocórrer contínuament per vàries afluències d'aigua salada, formant varis depòsits de sal. Més vesprada, varen ser coberts per grosses capes d'argila, que varen protegir els depòsits del desgast per l'acció atmosfèrica.

Propietats

En contacte en l'aire humit la kieserita es hidrata i es recobrix d'una costra blanca d'epsomita. Calfat per damunt dels 200 °C pert la molècula d'aigua que conté. És fusible al soplete.