Kipuka

]]

Archiu:Kipuka1.jpg

Una kipuka en Kilauea

Un kipuka és un àrea de terra que està rodejada per colades de lava jóvens, és dir, una illa de roques antigues dins d'una mar de roques ígneas més recents. És un terreny que s'estén des d'alguns metros fins a varis quilómetros quadrats, a on la roca, que pugues o no ser d'orige volcànic, ha segut rodejada, pero no coberta per lava. Este tipo de superfície és comuna en Hawái, d'a on prové la paraula «kipuka», que significa «obertura». És una de les poques paraules hawaianas que s'ha adoptat en el vocabulari de la geologia.

A alguns kipukas que presenten elevació topogràfiques que descollen del camp de lava circumdant se'ls denomina dagalas; este tipo es pot distinguir fàcilment del fluix de lava adjacent perque té vegetació més vella creixent en ell. Els que estan més baix que el camp de lava circumdant es formen com a resultat de l'unió de fluix de lava de dos colades distintes. Estes regions brinden informació sobre la roca més antiga enterrada baix del fluix de lava.

Importància geogràfica

La base de senyes Kipuka de la Office of Hawaiian Affairs (OHA) és un sistema d'informació geogràfica que utilisa les últimes tecnologies de cartografia per a proporcionar informació sobre la terra, la cultura i l'història natives de Hawái que vincula conjunts de senyes històriques en ubicacions geogràfiques.  La seua base és el sistema de terres tradicional i constituïx un aspecte fonamental de l'identitat tradicional nativa hawaiana. Açò s'evidencia per la gran cantitat de noms de llocs que varen ser registrats pels natius hawaianos en les tradicions orals, aixina com en llibres, cartes, manuscrits i periòdics. A pesar dels desafius que han fragmentat el coneiximent històric i cultural tradicional, el lloc seguix sent una part important de l'identitat nativa hawaiana contemporànea. La seua missió és crear un depòsit de coneiximent a on es puga accedir fàcilment a l'informació sobre la terra, la cultura i l'història de Hawái.

Rellevància ecològica

Ecològicament, els kipuka eixerciten un paper fonamental en la conservació dels ecosistemes volcànics. Els boscs que alberguen funcionen com a refugis naturals per a numeroses espècies de plantes i animals, i actuen com a barreres front a espècies invasoras. En trobar-se rodejats per terrenys irregulars formats per colades de lava, els organismes natius que habiten en ells permaneixen aïllats i menys exposts a la competència d'espècies forànees. Ademés, els kipuka poden servir com a focs de colonisació dels fluix de lava més recents, contribuint a la regeneració ecològica de les zones afectades.

Este aïllament geogràfic també té importants conseqüències evolutives. Els kipuka favorixen processos d'especiación, en mantindre poblacions chicotetes i genèticament llimitades que, en el temps, poden desenrollar característiques diferenciades. Els organismes incapaços de desplaçar-se grans distàncies queden confinats en estos enclavaments, a on la deriva genètica i la selecció natural conduïxen a l'aparició de noves variants o inclús d'espècies distintes. Este procés reflectix, a chicoteta escala, l'història evolutiva de l'archipèlec hawaiano: una de les regions més aïllades del planeta, a on moltes espècies de flora i fauna es varen desenrollar de manera única i endèmica.

Comprendre els mecanismes que regulen estes dinàmiques és essencial per a l'ecologia i la biologia de la conservació. Un dels desafius centrals consistix en explicar per qué algunes invasions biològiques prosperen mentres que unes atres fracassen. Estudis recents indiquen que l'anomenada «resistència biòtica» —la capacitat de les comunitats natives per a llimitar l'establiment d'espècies invasoras— no està plenament respalada per evidències experimentals quantitatives en comunitats animals.