Kniaz Suvórov (1904)

El Kniaz Suvórov (en ruso: Князь Суворов) va ser un dels cinc acorazars pre-dreadnought de la classe Borodinó construïts per a l'Armada Imperial Russa en la primera década de el XX. Va ser el buc insígnia de la flota russa en la guerra contra Japó.
Va ser nomenat en honor al kniaz Aleksandr Vasílievich Suvórov, un noble i militar rus de el XVIII.
Disseny i construcció
[editar | editar còdic]El Kniaz Suvórov tenia 121 m d'eslora i 23 m de mànega. Contava en un desplacamiento de 14.415 tonellades llargues, sent superior en casi 1.000 del desplaçament estàndar de la classe Borodinó.
La seua bateria principal consistia en 4 canons de 12 polzades (305 mm) tipo Pattern 1895 montats en dos torretes bessones, una en cada mitat de la superestructura. El seu armament secundari constava de 12 canons de 6 polzades (152 mm) tipo Pattern 1892 montades en sis torretes bessones en la coberta i 3 a cada costat del buc.
La seua tripulació era de 754 marins, encara que contava en 928 tripulants durant la batalla de Tsushima.
Historial
[editar | editar còdic]Terminat despuix del començ de la guerra rus-japonesa en 1904, es va convertir en el buc insígnia del vicealmirante Zinovi Rozhéstvenski, comandant del Segon Esquadró del Pacífic. L'esquadró va ser enviat al Lluntà Oriente uns mesos despuix de la seua finalisació per a trencar el bloquege japonés de Port Arthur. Els japonesos varen capturar el port mentres l'esquadra estava viajant cap a allí i el seu destí va ser canviat a Vladivostok.
Durant la batalla de Tsushima el 27 de maig de 1905, el barco es va eixir de la llínea de batalla en acabant de que un proyectil impactara en el seu pont, matant al seu timonel i ferint al seu capità i a Rozhéstvenski. El Kniaz Suvórov finalment va ser torpedeado i afonat per torpederos japonesos.[1] Aparte de 20 oficials ferits evacuats per un destructor, no va haver supervivents.[2] [3]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- Borodino Class Armored Ships (vol. 1), Saint Petersburg: Interpoisk. OCLC 43727130.
- Campbell, N. J. M. (1978). «The Battle of Tsu-Shima», Warship II, London: Conway Maritime Press, pp. 38–49, 127–135, 186–192, 258–265. ISBN 0-87021-976-6.
- (1979) «Russia», Conway's All the World's Fighting Ships 1860–1905, New York: Mayflower Books, pp. 170–217. ISBN 0-8317-0302-4.
- Maritime Operations in the Russo-Japanese War, 1904-1905 (vol. 2), Annapolis, Maryland: Naval Institute Press. ISBN 978-1-59114-198-3.
- Forczyk, Robert (2009). Russian Battleship vs Japanese Battleship, Yellow Siga 1904–05 (vol. 15), London: Osprey. ISBN 978-1-84603-330-8.
- Gribovsky, Vladimir (2010). Эскадренные броненосцы типа "Бородино" (en Russian), St. Petersburg: Gangut. ISBN 978-5-904180-10-2.
- Hough, Richard (1958). The Fleet That had to Die, New York: Viking Press. OCLC 832919.
- McLaughlin, Stephen (2003). Russian & Soviet Battleships, Annapolis, Maryland: Naval Institute Press. ISBN 1-55750-481-4.
- Pleshakov, Constatine (2002). The Tsar's Last Armada: The Epic Voyage to the Battle of Tsushima, New York: Basic Books. ISBN 0-465-05791-8.
- Silverstone, Paul H. (1984). Directory of the World's Capital Ships, New York: Hippocrene Books. ISBN 0-88254-979-0.
- Tares, Alexander (2000). Корабли Российского императорского флота 1892–1917 гг. (en ru), Minsk: Kharvest. ISBN 978-985-433-888-0.
- Watts, Anthony J. (1990). The Imperial Russian Navy, London: Arms and Armour Press. ISBN 978-0-85368-912-6.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Kniaz Suvórov (1904)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.