Kouklia
Kouklia (en grec: Κούκλια, en turc: Kukla) és un poble en el districte de Pafos, a uns 16 quilómetros de la ciutat de Pafos en l'illa mediterrànea de Chipre. El poble està construït en la zona de "Palaipaphos" (Vell Pafos), mític lloc de naiximent d'Afrodita, la deesa grega de l'amor i la bellea. El mit de la fundació es entreteje en Afrodita en tots els nivells, de manera que "Vell Pafos" es va convertir en el centre del seu cult en el món antic.
Història
[editar | editar còdic]Antiguetat
[editar | editar còdic]Des d'al voltant del 1200 a. C., Palepafos va ser un important centre religiós que en el temps va atraure gents no solament de tot Chipre, sino també d'atres zones del Mediterràneu.
Els habitants de Palepafos, en concret de Kouklia, des del periodo calcolítico (3900-2500 a. C.)[1] adoraven a una deesa de la fertilitat que protegia la vida. La representaven com una dòna en les característiques òbvies de la maternitat i modelaven figurillas d'ella en pedra o argila, de les quals les més grans es varen convertir en objectes d'adoració i les seues contrapartes més chicotetes es duyen al voltant del coll com a amulets. Unes atres varen ser colocades en tombes per a protegir als morts. A partir de llavors sembla que l'adoració d'una deesa de la fertilitat va començar en tota la regió de Pafos. Ademés, el mit de que Afrodita va nàixer en la costa de Chipre, es pot vincular a l'adoració d'esta deesa de la fertilitat.
Des de el XII en avant, l'adoració d'esta deesa es torna particularment lluenta. Sembla ser que abans de l'arribada dels aqueos, Palepafos ya era una ciutat rica en un altar sagrat adornat dedicat a la deesa. La tradició sosté que el rei Cíniras de Pafos era al mateix temps molt ric i un sacerdot de Afrodita. Una atra llegenda conta que Agapenor, rei de Tegea i Arcàdia, va vindre a Pafos despuix de la Guerra de Troya i va fundar la ciutat i l'altar sagrat de Afrodita. Els grecs, aparentment impressionats per la grandea de la deesa, varen construir un gran altar dedicat a ella, part del com encara perviu.
Un temple mai va ser construït per a la deesa. En canvi, l'altar sagrat es trobava a l'aire lliure, rodejat de murs i protegit en portes de colors lluents, segons Homero. Ella no era adorada a través d'una estàtua, sino més be en una pedra de forma cònica. Els clàssics ho descriuen com alguna cosa estrany, "una piràmide blanca de la que no es coneix el material". Esta pedra simbòlica existia en Pafos des de l'antiguetat i com l'adoració de pedres en peu era una característica de les religions orientals, la propenca Petra tou Romiou (roca de Afrodita) va poder ser la responsable del naiximent allí del mit.
Esta pedra cònica va ser trobada prop de l'altar sagrat i està ara en exhibició en el Museu de Kouklia. No obstant, la pedra és de color negre, mentres que els antics la varen descriure com a blanca, encara que va poder enfosquir-se a lo llarc dels sigles. La pedra va estar en l'altar sagrat fins a l'arribada dels romans, que la varen colocar en el centre d'un edifici obert tripartit. L'altar era ya molt conegut en l'época de Homero com un lloc per a cremar incens. Es dia que tan maravellós era l'altar que quan plovia la pedra no es mullava.
També va haver ofrenes votivas en símbols de banyes de bou i columnes en forma del arbre de la vida. Hi havia varis edificis que servien per a les necessitats de l'altar sagrat i per a l'estage del sacerdot de la deesa i la seua comitiva. És també provable que existira un jardí sagrat del que el poble propenc de Yeroskipou prendria el seu nom. Este provablement estava ple d'arbres i arbustos consagrats a Afrodita i en aus com les colomes que eren de l'agrade de la deesa. Representacions en antigues embarcacions mostren persones entre els arbustos, les flors i pardals. L'adoració de la deesa era liderada per un sacerdot que dirigia les cerimònies. Algunes fonts afirmen que el primer sacerdot va ser Cíniras.[2] Els seus descendents varen continuar com a sacerdots i varen ser enterrats en el recint de l'altar. Se sap també que els reis posteriors de Pafos serien també els sacerdots. Tácito no obstant, es referix, en els seus Històries que el lloc va ser fundat pel rei Aerias.
- REDIRECT Plantilla:Panorama
En un ritual en honor a la deesa Astarté, en orige en les religions orientals, varen poder haver tingut lloc "matrimonis sagrats" pels que un sacerdot es casava en una sacerdot per a assegurar la fertilitat de la terra i la gent. Una idea de l'image de la deesa es desprén de relíquies arqueològiques recuperades que mostren a una dòna engalanada ricament. L'adoració de Afrodita va ser particularment intensa en el periodo antic en cerimònies religioses representades en artefactes tals com floreros o recipients de bronze. Es feyen ofrenes a Afrodita que són descrites pels escritors clàssics en forma de bàlsem de Myra en l'actual Anatolia. Els fidels també duyen pastiços fets en farina, oli i libacions obtingudes a partir de la mel. Branques d'arbres que els devots duyen eren beneïdes per la deesa, aixina com flors com les anémones[3] i les roses, perque procedien de la sanc d'Adonis i les llàgrimes de Afrodita.
Hi ha informació contradictòria sobre si es feyen sacrificis d'animals en el lloc, en algunes fonts que afirmen que l'altar de la deesa no es va tacar en sanc i que els porcs mai varen ser sacrificats perque Afrodita odiava a eixos animals despuix de la mort de Adonis per l'atac d'un javalí. Atres fonts insistixen que els porcs si varen ser sacrificats.
Els fidels a voltes oferien objectes que representaven a ells mateixos adorant a la deesa, ya siga en la forma d'una dòna ricament vestida o en Astarté nueta. Uns atres dedicaven columnes decorades en pintures, estàtues, cars regals i or. Els escrits mostren que l'altar sagrat de Afrodita va ser ricament decorat i que els romans es varen dur molts dels seus tesors a Roma.
Els Ptolomeos i els romans varen intentar dur l'adoració a emperadors i a atres deus per a glorificar encara més l'altar. Una moneda de l'época mostra l'altar sagrat en la pedra cònica encara en el seu lloc.
Cada any, els hòmens i dònes de tot Chipre organisaven events musicals, teatrals, poètics i deportius des del port de Nova Pafos fins a la Vella Pafos. Durant molts sigles, la deesa era adorada en Palepafos perque la gent creïa en el seu enorme poder i estaven convençuts de que ella donava vida i protecció. No obstant, també sabien que podia ser perillosa si li perdien el respecte.
La veneració de la deesa va perdre el seu atractiu en el sorgiment del cristianisme. A partir del sigle segon en avant els altars de la deesa es varen abandonar gradualment. Forts terremots en el IV varen destruir l'altar sagrat i els seus "idólatras" materials de construcció es varen utilisar per a alçar grans edificis.
Época medieval
[editar | editar còdic]Baixe l'Imperi Bizantí (306-1191) el poble lo més provable és que fora la propietat de l'oficial bizantí conegut com el Kouvikoularios. En grec, la paraula kouvouklion significava cambra sepulcral, pero també podia traduir-se com a residència dels emperadors bizantins. Els guardaespales dels emperadors bizantins que custodiaven la residència imperial es dien kouvikoularioi i en freqüència se'ls concedia terres com recompensa pels seus servicis. Un d'estos guàrdia de corps és provable que s'haguera convertit en el capità o propietari de la llogaret per lo que va ser nomenat Kou(vou)klia. En el seu lloc, si Kouklia no era propietat d'un kouvikoularios llavors era provablement una zona esguitada de cases de camp per als funcionaris bizantins.
El poble va conservar el nom de "Kouvouklia" fins a l'inici del governe dels francs en el XII i va ser abreviat a "Kouklia". Durant esta época, el poble era una gran finca real a on es cultivava la canya de sucre.
En el govern otomà iniciat en 1571 i que es va prolongar fins a 1870, Kouklia va ser confiscada pels nous conquistadors i convertida en un feu.
Época contemporànea
[editar | editar còdic]
En 1881, la població de Kouklia era de 404 persones i va créixer fins a 520 en 1921. Per a 1946, eixe número havia aumentat a 791 (437 grecochipriotas i 354 turcochipriotas) i en 1.973 a 1.110 (613 grecochipriotas, 494 turcochipriotas). Despuix de l'invasió turca de 1974, els habitants turcochipriotas del llogaret, baixe l'influència dels seus líders polítics, varen abandonar el poble i es varen anar a les àrees ocupades. En 1976, la població de Kouklia era de 732 habitants, que posteriorment es va reduir a 681 en 1982 i a 669 en 2001. En 2011 va tornar a créixer fins als 892 habitants.
Arqueologia
[editar | editar còdic]Tota la zona és un important jaciment arqueològic que inclou el temple de "Afrodita de Pafos" (Afrodita Pafia) i els restants de les fortificacions de Palepafos. Varis artefactes estan en exhibició en el museu arqueològic ubicat en una vila medieval al sur del poble.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Palaepaphos». Archivat des d'el original, el 24 de març de 2012. Consultat el 13 de maig de 2011.
- ↑ Píndaro Pythian llínees 15–17
- ↑ Adonis es transforma en flor despuix de haver segut dilacerat per un javalí en Les metamorfosis d'Ovidio
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Kouklia.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Kouklia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.