Kuojtakiloyan

Café baix ombra (Coffea arabica) en la Serra Nort de Pobla.

Kuojtakiloyan.

Kuojtakiloyan és un terme masewal que vol dir 'bosc útil' o 'bosc que produïx', és un sistema agroforestal desenrollat i mantingut per pobles indígenes de la Serra Nort de Pobla. No solament s'ha convertit en una font de recursos (aliments, herbes medicinals, combustibles, floricultura, etc.) vital per a la població local, sino que ademés és una transformació del mig respectuosa en la biodiversitat i la conservació natural. El kuojtakiloyan sorgix directament del coneiximent ancestral que tenen nahuas i totonakús del seu entorn natural, i pese al seu desconeiximent entre la població general mexicana, molts experts agronòmics del món ho senyalen com a cas d'èxit de la agroforestería sostenible i practicada en comunitat.

El kuojtakiloyan és un policultivo de paisage selvático en el que es cultiven albocats, camotes, canella, capulines, chalahuites, cítrics, guajes, macadamia, mànecs, bananes, zapotes, etc. Ademés, es recolecten una àmplia varietat de bolets i quelites (herbes selvades) comestibles. Es planta jonote perque la seua fibra és útil en cestería, i també el bambú, que és de ràpit creiximent, per a construir cabanyes i demés. Un cultiu que es dona de forma paralela al kuojtakiloyan és el café baix ombra (kafentaj), fonamental per a obtindre un café de calitat. La població local ha favorit la proliferació d'abelles sense aguijón (pisilnekemej) incloent les plantes que polinizan. De les abelles obtenen mel, polen, cera i propóleo.

Etimologia

El terme és una paraula de la llengua dels nahuas, particularment del Náhuatl de la Serra Noreste de Pobla, cridat localment masewalkopa o llengua masewal: kuojta significa 'mont' i kiloyan 'productiu'. Segons atres fonts, en canvi, prové de kuoj, 'mont', taki 'fruta, que dona fruts' i -loyan (sufix locatiu).

Metodologia

En el kuojtakiloyan es combinen plantes selvades en plantes cultivades. En este tipo de parceles agrícoles es conserva l'estructura dels boscs originals, mentres que es modifica la composició de les espècies. Fins a un 96% de les plantes en un kuojtakiloyan tenen alguna utilitat per al ser humà. Les temporades de cultiu i collita en el koujtakiloyan obedixen al cicle de l'aigua.

Es creu que el kuojtakiloyan va nàixer quan es va introduir el café en la Serra Nort durant el sigle XIX. En ser un cultiu umbrófilo, els indígenes varen vore l'oportunitat de combinar-ho en les plantes del mont, basat en el respecte a la naturalea al mateix temps que altament utilitari. En imàgens satelitales d'un estudi de 2009 es varen diferenciar clarament dos sistemes agroforestales distints, basats en l'estructura del dosel arbòreu: el «cafetal baix ombra» corresponia a un bosc més simplificat, mentres que el «kuojtakiloyan» corresponia a zones altament diversificadas.

Café

Els cafetales baix ombra (kafentaj en masehual) en forma de policultivos suponen majors ingressos per als agricultors, ya el preu del café és molt inestable, pero en el restant de productes que s'obtenen del kuojtakiloyan és més fàcil fer front a eixos altibaixos. En l'actualitat, aproximadament el 80% de l'aromàtic es produïx baix ombra, mentres que el 20% restant es produïx en el 'mont productiu' o kuojtakiloyan. La majoria de productors de café són membres de la cooperativa cafetalera Tosepan Titaniske.