Quelite

Archiu:14 Nov. 2015 Concurso de Quelites.jpg

Quelite

Els quelites (del náhuatl quilitl, «herba comestible») són les fulls, brots, refillols, pecíols, tallos i fins a flors de diverses herbáceas que en Mèxic es consideren comestibles. En Hondures són coneguts com quiletes. Llevat contades excepcions, són herbes selvades, açò vol dir que no es cultiven, sino que es recolecten. L'época de recolecció de quelites es dona en l'estació plujosa, quan acaba la sequia i s'inicia el cicle agrícola. Es tracten d'espècies que pertanyen a diferents famílies botàniques, i en la seua majoria són natives americanes, encara que també inclou unes atres tantes dutes des del Vell Món, com el berro, la llengua de vaca o la full del nap. En funció de les fonts, el número d'espècies de quelites varia entre les 200 i les 300, encara que en un sentit ampli, el terme comprén fins a 500 espècies.

En gastronomia, els quelites tenen la mateixa consideració que les verdures de full, ya que s'inclouen fresca en ensalades, o ben cuits en guisos, sopes, frituras, etcétera. Uns atres, en canvi, són herbes aromàtiques i s'usen com condiment. En l'aspecte nutricional, són una font de vitamines, minerals, àcit fólico i fibra, entre uns atres.

Depenent de cada quelite, l'acció humana està més o menys present. Molts són yerbas selvats, com el xonequi, el tequelite, l'acedillo o el basiáwari, mentres que unes atres estan domesticades, com les flors de carabassa, la verdolaga, la chaya o els romeritos. Alguns són comuns en tot el país, com l'epazote, la verdolaga o el huauzontle, mentres que uns atres són més típics d'una regió particular, com l'alache en Hidalgo, el chepil en Oaxaca o la chaya en Yucatán.

Terminologia

Archiu:Pachuca, sus personas, colores y nopales.jpg

Dònes venent quelites fresca en una plaça de Pachuca de Soto.

El terme més comú per a referir-se a les plantes comestibles és «quelite» que en náhuatl (quilitl) es dona en forma genèrica per a qualsevol planta, vegetal o herbácea, freqüentment yuxtaposta: xocoquilitl, tomaquilitl...

Un atre nom comú és kuarra. En Chihuahua se'ls referix també com mecuasares. Ademés, la denominació varia també en funció de cada comunitat indígena:

Segons la RAE, es denomina «quelital» al terreny poblat per quelites, i «quelitero» la persona qui els arreplega. Per la consideració social negativa que es té dels quelites («menjar de pobres»), especialment en les zones rurals, ser quelitero és una traça despectiva.

Història

Gràcies a diversos còdexs escrits poc despuix de la conquista podem saber que els indígenes ya consumien habitualment quelites des d'época prehispánica. En el capítul VII de l'undècim llibre del còdex Història general de les coses de Nova Espanya (1585; popularment conegut com a Còdex Florentino), es registren prop de 100 tipos de quillitl i s'explica que els indígenes els mengen crus, cuits...

Històricament, en l'agricultura de Mèxic els quelites han tingut prou poc impacte econòmic, considerant-se «menjada de pobres», no obstant la seua funció en la dieta prehispánica és fonamental; Moltes cultures indígenes del desert han sobrevixcut a les sequies gràcies al consum quelites. Els quelites també varen ser essencials més al nort per al desenroll de l'agricultura precolonial de les Grans Planures, actual Estats Units, a on no obstant han desaparegut completament. En el context de l'industrialisació de l'alimentació, procés llent que s'ha vingut donant en tot lo món des de el XX, els quelites han segut desplaçats pel menjar de masses, la seua producció ha segut mermada i el seu consum casi ha desaparegut en les grans ciutats del país. Alguna cosa similar ocorre en les chinampas, el sistema rotatori de les milpas i atres elements fonamentals de la tradició agrícola mesoamericana que no varen desaparéixer ni tan sols en la colonisació.