L'Oceanogràfic

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Redirigit des de «L'oceanogràfic»)
Anar a la navegació Anar a la busca
Edifici d'accés
Passeig interior
Galfinari

L'Oceanogràfic és una complexa obra de l'arquitecte mexicà Félix Candela i els ingeniers Alberto Domingo i Carlos Lázaro, a on se representa els diferents habitats marins (mars i oceans d'aproximadament uns 100.000 ) i 42 millons de litros d'aigua.

Fon inaugurat el 12 de decembre de 2002 i se troba situat en la zona est de la ciutat de Valéncia (Espanya), integrat dins del complex conegut com Ciutat de les Arts i les Ciències en el Jardí del Túria de Valéncia.

És el major parc aquàtic d'Europa, en 600 espècies entre marines, mamífers, aus, rèptils e invertebrats i en capacitat per a contindre més de 45.000 eixemplars.[1]


Estructuració[editar | editar còdic]

Està estructurat en diferents àrees per a contindre a les diverses espècies d'animals a banda de les zones de recuperació de tortugues i atres animals i les zones d'investigació:

  • Antàrtic
  • Àrtic
  • Aviari
  • Cocodrils
  • Galfinari
  • Humedals
  • Illes Continentals
  • Illes Oceàniques
  • Mar Roig
  • Mediterrànea
  • Oceans
  • Templats i Tropicals

L'aigua salada es bombeja des de la plaja de la Malva-rosa, passant pels controls necessaris de salinitat i qualitat. Les instalacions es completen en una piscina anexa per a exhibicions en delfins, una àrea per als biòlecs i investigadors, sales per a activitats formatives i administració i un auditori.

És l'únic aquari europeu que conta en morses i belugues i l'únic que ha conseguit la reproducció d'estes últimes, en un primer naiximent en l'any 2006 i un segon el 15 de novembre de l'any 2016. El seu galfinari té capacitat per a 26 millons de litros d'aigua, lo que el converteix en un dels més grans del món.

A banda de l'edifici de recepció i zones administratives, dispon de huit zones de restauració de diferent tipo i un restaurant submarí en un aquari circular que rodeja a tot el restaurant.

Conta també en la major sala de cine 4D de tota Espanya en diferents tipos de documentals sobre el món aquatic.

En l'any 2003 rebé l'Orde d'Arquitectura de la regió de Midi Pirenées, al ser considerat el seu disseny com un dels millors proyectes del sigle XXI.[1]

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

  1. 1,0 1,1 Mariano Torreño Calatayud. (2005). Arquitectura y urbanismo en Valencia. Carena Editors. ISBN 9788496419087

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Chris van Uffelen (2010). Museos. Arquitectura. Potsdam: h.f.ullmann publishing. p. 376. ISBN 978-3-8331-6058-5
  • Gran Enciclopedia de la Comunidad Valenciana. Artículo "Antonio Ten Ros". Tomo 15, pp. 391-392. Valencia, Ed. Prensa Valenciana, 2005. ISBN: 84-87502-62-B

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons


Ciutat de les Arts i les Ciències de Valéncia
L'Àgora · L'Hemisfèric · Museu de les Ciències Príncip Felipe · L'Umbràcul · L'Oceanogràfic · Palau de les Arts Reina Sofia · Pont de l'Assut de l'Or