Lígula
En botànica,[1] la lígula[2] és una estructura present en diversos grups de plantes. En les gramíneas, consistix en un apèndix membranoso, ciliat o piloso situat en l'unió entre la baïna foliar i el llim del full. La seua forma i tamany varia segons l'espècie i constituïxen caràcters d'importància taxonómica per a l'identificació de numerosos gèneros i espècies.
Per una atra part, en les plantes de la família Asteraceae, el terme lígula designa la proporció aplanada de la corola present en les flors liguladas, generalment ubicades en la perifèria dels capítuls. Estes flors es caracterisen per la seua corola zigomorfa formada per pétals soldats, que el seu extrem pot terminar en tres o cinc dents.
En els capítuls de les compostes, les lígulas són cada una de les corolas gamopétalas i zigomorfas, tridentadas o quinquedentadas, que posseïxen les flors de la perifèria o de tota l'inflorescència.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Lígula» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.