Lòbul (cervell)
Un lòbul és una part de la corfa cerebral que subdivide el cervell segons les seues funcions. El cervell humà es dividix en 6 lòbuls funcionals[1] principals: lòbul frontal, lòbul parietal, lòbul temporal, lòbul occipital, lòbul de l'ínsula i lòbul límbico.[2][3]
Anatomia
[editar | editar còdic]- Lòbul frontal: situat en la part anterior, per davant de la cisura de Rolando. Este lòbul dona la capacitat de moure's (corfa motora), de raonar i de resoldre problemes, part del llenguage i les emocions.
- Lòbul parietal: es troba per darrere de la cisura de Rolando i per damunt de la cisura lateral; per darrere llimita en l'imaginària cisura perpendicular externa. Encarregat de les percepcions sensorials externes (mans, peus, etc.): sensibilitat, tacte, percepció, pressió, temperatura i dolor.
- Lòbul occipital: és la conya posterior cerebral, que en molts animals té llímits ben definits, pero que en el home ha perdut la seua identitat anatòmica. Sent delimitat per la regata parietoccipital, estant posterior a est. Encarregat de la producció d'imàgens.
- Lòbul temporal: localisat per davant del lòbul occipital, per davall i darrere de la cisura de Silvio, (aproximadament darrere de cada pols), eixercita un paper important en tasques visuals complexes com el reconeiximent de cares. Està encarregat de l'oïment, equilibri i coordinació.
- Lòbul insular: és un lòbul que està amagat o enterrat, situat baix la regata lateral en el lòbul temporal. Si llevàrem esta zona de la corfa cerebral, voríem que hi ha encara més cervell en esta estructura. En atres paraules, l'ínsula es classifica com el lòbul amagat del cervell.[4][5]
- Lòbul límbico: és un lòbul que és més funcional que estructural, en el sentit que travessa les unions del lòbul frontal, parietal i temporal. Comprén el gir cingulado, que està separat del restant de la corfa cerebral pel regata cingulado. El lòbul límbico continua cap al lòbul temporal fins al gir parahipocampal, el qual es combina en el gir cingulado per a formar el lòbul límbico. Açò forma casi un círcul complet, que en llatí és un llim.
Funcions dels lòbuls cerebrals
[editar | editar còdic]El concepte de “funció cerebral” ha canviat a el de “sistema funcional” complex, les funcions no es localisen en zones restringides de la corfa cerebral. Estan organisades en sistemes de zones, que treballen armónicament en àrees diferents i distants del cervell.[6]
Cada u dels sis lòbuls del cervell humà[1] tenen funcions llaugerament distintes:
- Lòbul frontal. Està implicat principalment en funcions eixecutives, de personalitat i de presa de decisions.
- Lòbul parietal. En el gir poscentral, és la corfa sensorial primària i també hi ha molta corfa d'associació en esta zona.
- Lòbul temporal. És la corfa auditiva primària, la zona a on escoltem. Les vibracions entren pel oït, pero realment no se senten fins que eixes senyals alcancen la corfa temporal.
- Lòbul occipital. Conté la corfa visual primària, que és a on realment veem.
- Lòbul insular. Provablement dedicat al processament del dolor. També rep moltes senyals de sensacions associades a les vísceras, òrguens, intestins, cor, etc.[4][5]
- Lòbul límbico. Està relacionat en les emocions i estats d'alerta com posar atenció a l'entorn, en la motivació i en els processos d'aprenentage i memòria en l'hipocamp i l'amígdala, que està localisat en la zona del gir parahipocampal.[7]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Huang J. (2017). Revisió sobre la funció cerebral, Manual MSD.
- ↑ (2004) «Encéfal Generalitats i definicions», Anatomia Humana, Mèdica Panamericana, p. 172.
- ↑ (2008) «cap.8: Forma del telencéfalo adult», Neuroanatomía, Mèdica Panamericana, pp. 34-37.
- ↑ 4,0 4,1 (2004).Acta Neurol Colomb.20(2)Consultat el 30 de maig de 2019.
- ↑ 5,0 5,1 (2014).Rev. Argent. Anat. Online.5(3)
- 99-103.Consultat el 30 de maig de 2019.
- ↑ Cabrales Paffen A.(2015).Acta Neurol Colomb.31(1)
- 92-100.Consultat el 30 de maig de 2019.
- ↑
- Este artícul conté una traducció derivada de «Lóbulo (cerebro)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.